Idelphonse Nizeyimana

militar ruandès

Idelphonse Nizeyimana (nascut en 1963) és un soldat ruandès, que va ser condemnat per haver participat en el Genocidi de Ruanda pel Tribunal Penal Internacional per a Ruanda.[1]

Infotaula de personaIdelphonse Nizeyimana
Biografia
Naixement5 octubre 1963 modifica (56 anys)
Gisenyi, Rwanda Ruanda
Activitat
OcupacióMilitar modifica
Carrera militar
Branca militarForces Ruandeses de Defensa modifica
Rang militarcapità modifica
Altres
Condemnat perassassinat
crim contra la humanitat
Regicidi modifica

VidaModifica

D'ètnia hutu, Nizeyimana va néixer a la prefectura de Gisenyi el 5 d'octubre de 1963,[2] en el mateix municipi que el president Juvénal Habyarimana. En 1994, va assolir el rang de capità en les Forces Ruandeses de Defensa, i era el segon en el comandament, dessota Tharcisse Muvunyi, de l'École des sous-officiers (ESO). fou condemant per ordenar l'execució de la reina mare Rosalie Gicanda al començament dels assassinats a Butare.[3]

El 27 de novembre de 2000, el Tribunal Penal Internacional per a Ruanda (ICTR) va emetre una acusació contra Nizeyimana, el va acusar de "genocidi, o en la complicitat alternativa en genocidi, incitació directa i pública a cometre genocidi i crims contra la humanitat". Concretament, l'acusació va al·legar que durant el genocidi, Nizeyimana havia "instigat, encoratjat, facilitat o consentit a [...] Interahamwe cometre assassinats, segrestos i destrucció de béns."[4] Va ser descrit com "un dels principals objectius" del TPIR.[5]

Segons l'organització African Rights és un membre clau de la milícia de genocida anti-tutsi FDLR. El 6 d'octubre de 2009, Nizeyimana va ser arrestat a la capital d'Uganda Kampala, aparentment quan viatja des de la República Democràtica del Congo a Kenya amb documents falsos.[5] Prèviament el govern dels Estats Units havia ofert una recompensa de fins a 5 milions de dòlars USA per informació que conduís a la seva detenció o condemna.[6]

El 29 de setembre de 2014 el TPIR va confirmar la condemna de Nizeyimana pel genocidi, crims de guerra i crims contra la humanitat per la seva implicació personal en els assassinats, inclòs l'assassinat de la reina Gicanda. La pena fou reduïda a 35 anys de presó.[3][1]

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica