Idrís al-Àkbar
Idrís ibn Abd-Al·lah ibn al-Hàssan ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí al-Quraixí (àrab: إدريس بن عبد الله الهاشمي القُرشي, Idrīs b. ʿAbd Allāh al-Hāximī al-Quraxī), més conegut com a Idrís al-Àkbar (‘Idrís el Major’), Idrís ibn Abd-Al·lah o Idrís I, fill d'Abd-Al·lah (anomenat al-Kàmil), fou el fundador del primer regne del Marroc en ser el primer rei de la dinastia idríssida del Màgrib.
Nom original | (ar) إدريس بن عبد الله (ar) إدريس الأكبر (ar) إدريس الأول ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 743 ![]() la Meca ![]() |
Mort | maig 791 ![]() Marroc ![]() |
Causa de mort | Waste Not (en) ![]() ![]() |
Sepultura | Moulay Idriss ![]() |
![]() | |
788 (Gregorià) – 791 (Gregorià) – Idrís al-Àsghar → ![]() | |
Activitat | |
Ocupació | monarca ![]() |
Família | |
Família | Idríssides ![]() |
Fills | Idrís al-Àsghar ![]() |
Pare | Abd-Al·lah ibn al-Hàssan al-Muthanna ![]() |
Després de la derrota i mort del seu nebot l'alida Al-Hussayn ibn Alí ibn al-Hàssan a Fakhkh, prop de la Meca l'11 de juny de 786, Idrís, que havia combatut al seu costat contra els abbàssides es va amagar per escapar a la matança que va seguir; després, amb el seu company el llibert Raixid, va marxar cap a Egipte que va poder creuar mercès a la complicitat del director de correus, Wadih, que tenia simpaties alides, arribant finalment al Màgrib passant per Tlemcen i sent finalment acollit (787) pels amazics de la regió de Walili (Volúbilis), ciutat fundada pels romans prop de Meknès. El cap de la tribu dels awraba, Abu-Layla Ishaq ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Hàmid li va donar la seva hospitalitat i protecció (9 d'agost de 788).
Al cap de sis mesos el cap de la tribu el va fer proclamar imam sobirà, el divendres 5 de febrer del 789 i va ser reconegut pels awraba i per les tribus aliades. Llavors va fundar Fas (Fes) que inicialment fou un campament militar i després va esdevenir Madinat Fas. Va fer diverses expedicions contra les tribus veïnes, moltes de les quals eren cristianes, jueves o adoraven al sol i el foc, i es va assegurar la seva autoritat sobre algunes d'aquestes. Després d'un temps, assegurat el domini de la vall del Wargha, va tornar a Walili o Walila; va fer respectar la frontera per les tribus de la Tamesma i pels Ghayyatha de Taza. Les expedicions al Sus i a Tlemcen que li són de vegades atribuïdes, foren obra del seu fill Idris II.
Va morir enverinat per un servidor de nom Sulayman ibn Jarir al-Jazarí aix-Xammakh enviat suposadament pel califa Harun ar-Raixid entre maig i juliol del 791, deixant la seva dona Kenza embarassada. El seu fill Idrís al-Àsghar accedirà al tron a l'edat d'11 anys. La seva tomba es troba a Moulay Idriss, poble prop de les ruïnes de Volúbilis.
BibliografiaModifica
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Idrís al-Àkbar |
- H. Terrace, Histoire du Maroc
- E. Levy Provençal, La foundation de Fès, París 1939