Idrís al-Àkbar

Idrís ibn Abd-Al·lah ibn al-Hàssan ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib, més conegut com a Idrís al-Àkbar ("Idrís el Major"), Idrís ibn Abd-Al·lah o Idrís I, fill d'Abd-Al·lah (anomenat Al-Kàmil), fou el fundador del primer regne del Marroc en ser el primer rei de la dinastia idríssida del Màgrib.

Infotaula de personaIdrís al-Àkbar
Mosque of Moulay Idriss.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) إدريس بن عبد الله
(ar) إدريس الأكبر
(ar) إدريس الأول Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement743 Modifica el valor a Wikidata
La Meca Modifica el valor a Wikidata
Mortmaig 791 Modifica el valor a Wikidata (47/48 anys)
Marroc Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortWaste Not (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentMoulay Idriss Modifica el valor a Wikidata
Coat of arms of Morocco.svg Emir Marroc
788 (Gregorià) – 791 (Gregorià)Idrís al-Àsghar → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaIdríssides Modifica el valor a Wikidata
FillsIdrís al-Àsghar Modifica el valor a Wikidata
PareAbd-Al·lah ibn al-Hàssan al-Muthanna Modifica el valor a Wikidata

Després de la derrota i mort del seu nebot l'alida Al-Hussayn ibn Alí ibn al-Hàssan a Fakhkh, prop de la Meca l'11 de juny de 786, Idrís, que havia combatut al seu costat contra els abbàssides es va amagar per escapar a la matança que va seguir; després, amb el seu company el llibert Raixid, va marxar cap a Egipte que va poder creuar mercès a la complicitat del director de correus, Wadih, que tenia simpaties alides, arribant finalment al Màgrib passant per Tlemcen i sent finalment acollit (787) pels berbers de la regió de Walili (Volúbilis), ciutat fundada pels romans prop de Meknès. El cap de la tribu dels awraba, Abu-Layla Ishaq ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Hàmid li va donar la seva hospitalitat i protecció (9 d'agost de 788).

Al cap de sis mesos el cap de la tribu el va fer proclamar imam sobirà, el divendres 5 de febrer del 789 i va ser reconegut pels awraba i per les tribus aliades. Llavors va fundar Fas (Fes) que inicialment fou un campament militar i després va esdevenir Madinat Fas. Va fer diverses expedicions contra les tribus veïnes, moltes de les quals eren cristianes, jueves o adoraven al sol i el foc, i es va assegurar la seva autoritat sobre algunes d'aquestes. Després d'un temps, assegurat el domini de la vall del Wargha, va tornar a Walili o Walila; va fer respectar la frontera per les tribus de la Tamesma i pels Ghayyatha de Taza. Les expedicions al Sus i a Tlemcen que li són de vegades atribuïdes, foren obra del seu fill Idris II.

Va morir enverinat per un servidor de nom Sulayman ibn Jarir al-Jazarí aix-Xammakh enviat suposadament pel califa Harun ar-Raixid entre maig i juliol del 791, deixant la seva dona Kenza embarassada. El seu fill Idrís al-Àsghar accedirà al tron a l'edat d'11 anys. La seva tomba es troba a Moulay Idriss, poble prop de les ruïnes de Volúbilis.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Idrís al-Àkbar
  • H. Terrace, Histoire du Maroc
  • E. Levy Provençal, La foundation de Fès, París 1939