Ievgueni Beliàiev
Ievgueni Mikhàilovitx Beliàiev, rus: Евгений Михайлович Беля́ев (1926—1994) fou un cantant rus i soviètic (tenor líric). Artista del Poble de l'URSS (1967). Guanyador del Premi Estatal de l'URSS (1978).
| Nom original | (ru) Беляев Евгений Михайлович  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 11 setembre 1926 Klintsí (Rússia) |
| Mort | 21 febrer 1994 (67 anys) Moscou (Rússia) |
| Sepultura | Cementiri de Troiekúrovskoie |
| Dades personals | |
| Formació | Escola Estatal de Música Gnessin |
| Activitat | |
| Ocupació | director d'orquestra, cantant, militar |
| Activitat | 1955 – |
| Partit | Partit Comunista de la Unió Soviètica |
| Membre de | |
| Gènere | Òpera i estrada |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Front oriental de la Segona Guerra Mundial |
| Veu | Tenor líric |
| Instrument | Veu |
Premis
| |
| Lloc web | kkre-19.narod.ru… |
  | |
Biografia modifica
Ievgueni Beliàiev va néixer l'11 de setembre de 1926 a la ciutat de Klintsí (ara a l'óblast de Briansk, Rússia). De petit, era conegut amb el diminutiu "Jénia", rus: Женя[1]A l'escola, va guanyar una competició de cant a l'Artek (un campament per a joves del Moviment de Pioners) prop de la Mar Negra.[2]
Durant la Gran Guerra Patriòtica va lluitar a Txecoslovàquia i va servir a un regiment d'artilleria antiaèria de les primeres divisions de l'Orde de la Bandera Roja Súvorov i Kutúzov,[3]del Districte Militar dels Carpats del IV Front Ucraïnès, sota el comandament del general Andrei Ieriómenko.[4][5] Es diu que cantava als períodes de calma entre combats. Va acabar la guerra com a sergent. Després de la guerra es va graduar a l'Escola Estatal de Música Gnessin.[6]Beliàiev es va casar i va tenir dos fills, un dels quals es va convertir en pianista professional.
El 1947, Beliàiev es va convertir en el solista del Conjunt de Cant i Dansa del Districte Militar dels Carpats. Tres anys més tard, el jove tenor ja era el solista del Cor de l'Exèrcit Roig, liderat entre 1946 i 1987 pel fill del fundador del conjunt, el general Borís Aleksàndrov. Sota la direcció d'aquest, Beliàiev va gravar moltes cançons i va actuar com a membre del col·lectiu arreu del món: Europa, Estats Units, Canadà i Japó. En aquells anys, el grup interpretava principalment obres de compositors russos i soviètics, així com cançons populars russes i ucraïneses. Kalinka, escrita l'any 1860 pel compositor Ivan Lariónov, sempre va gaudir de l'atenció especial del públic i va arrencar sempre forts aplaudiments.[6]
Durant la seva època com a com a solista del Cor, el professor de Beliàiev fou el famós mestre vocal Ievgueni Avgústovitx Kànguer, que només formava els principals solistes del país.[6]
El 1958, el cantant es va convertir en Artista Honorífic de Rússia, el 1960 va rebre el títol d'Artista del Poble de Rússia, i el 1967 el d'Artista del Poble de l'URSS.[6]
A la dècada dels seixanta, en una gira amb el Conjunt Aleksàndrov a Londres, Beliàiev va rebre el sobrenom de "rossinyol rus" (en anglès Russian Nightingale) i "Mr. Kalinka", i els francesos el van anomenar "Monsieur Kalinka".[6]
El 1978, Beliàiev va ser guardonat amb el Premi Estatal de l'URSS. Després de deixar el Cor, Beliàiev va actuar principalment en petits concerts de cambra en diferents ciutats de Rússia, i en els anys 90 va cantar sota els auspicis de Roskontsert.[6]
Va morir els dies 21 o 22 de febrer de 1994, a l'edat de 67 anys. El cantant va començar a tenir problemes cardíacs i va anar a l'Hospital Militar de Burdenko a Moscou. Beliàiev va demanar als metges que el deixessin anar a casa durant el cap de setmana, i aquests hi van estar d'acord. Poc després que Beliàiev arribés a casa seva (situada a la Prospekt Kalínina, actualment carrer Novi Arbat), va morir d'un atac al cor. Va ser enterrat a Moscou, al Cementiri de Troiekúrovskoie, no gaire lluny d'un dels seus col·legues, el solista Aleksei Tíkhonovitx Serguéiev.[7][8]
Notes modifica
- ↑ Traducció de la guia de Briansk. Beliàiev esmentat com a Jénia
- ↑ Traducció de la guia del 2007 de Briansk, on es parla de la història del camp Artek
- ↑ Les divisions Súvorov i Kutúzov esdevindran més tard la 93a Brigada Mecanitzada Independent Kholodni Iar
- ↑ Traducció de la guia de Briansk 2007. Biografia de Beliàiev
- ↑ (rus) Подвиг народа Arxivat 2012-07-25 a Wayback Machine.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 (rus) Beliàiev Ievgueni Mikhàilovitx (tenor)
- ↑ «Беляев Евгений Михайлович (1926—1994) (могила на Троекуровском кладбище)» (en rus). Web «Tombes de Moscou». [Consulta: 2 gener 2019].
- ↑ «СЕРГЕЕВ Алексей Тихонович (1919 – 1998) (могила на Троекуровском кладбище)» (en rus). Web «Tombes de Moscou». [Consulta: 2 gener 2019].
Referències modifica
- (rus) Guevarguis Bit-Iunan Belàiev, Ievgueni Mikhàilovitx Figures de la regió de Briansk - libryansk.ru. Consultat el 9 de juliol de 2017.