Ignacia Bernuy y Valda

marquesa d'Orani, pianista i compositora afeccionada espanyola

Ignacia Bernuy y Valda (Madrid, ? - 10 de març de 1874), marquesa d'Orani, va ser una aristòcrata, compositora i pianista madrilenya. Va escriure algunes composicions musicals, de les quals van publicar-se dues.[1]

Infotaula de personaIgnacia Bernuy y Valda
Biografia
Naixementsegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort10 març 1874 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, pianista, aristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMartín Salto y Huelves Modifica el valor a Wikidata
GermansSoledad Bernuy y Valda i Joaquina Bernuy y Valda Modifica el valor a Wikidata

Era filla de Francisco de Paula Bernuy i d'Ana Agapita de Valda, marquesos de Valparaíso i comtes de Montealegre.[2] Va ser germana de José Eusebio, María de la Soledad, María del Carmen, Joaquina i Maria de los Desamparados Bernuy y Valda.[3] Va casar-se en primeres núpcies amb el seu oncle, Federico Bernuy y Fernández de Henestrosa, marquès de Campo Alegre.[2] En morir aquest, va casar-se amb Leandro Ruiz Cuevas, de qui també va quedar vídua.[4] Es casà en terceres núpcies amb Martín Salto y Huelves, marquès pontifici de Huelves.[5]

Va ostentar el títol de marquesa d'Orani. Fou pianista i compositora afeccionada, i va rebre una educació musical corresponent al seu estatus social. Així mateix, va escriure diverses composicions, de les quals només va ser publicada una Marcha, d'èxit relatiu, i una Missa de Glòria a quatre veus i orquestra. El 23 d'agost de 1853 va cantar la darrera a l'església de la Mare de Déu d'Atocha, a Madrid, la qual va ser molt elogiada pel públic. A la mort de Bernuy, el 10 de març de 1874, el seu espòs la va fer imprimir per perpetuar la seva memòria.[3] A l'obra, s'hi van adjuntar comentaris laudatoris de la premsa madrilenya.[6][7]

De la Missa de Glòria, Baltasar Saldoni explica que demostra poca pràctica en l'orquestració, com passa en moltes obres primerenques de molts autors, però destaca el bon efecte, mestria i harmonies atrevides d'altres fragments, que pocs posaven en pràctica llavors.[3]

Referències modifica

  1. Virgili Blanquet, Mª Antonia «Bernuy Balda, Ignacia». Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana, Madrid: SGAE, 1999, pàg. vol 2, p. 409.
  2. 2,0 2,1 Burgos, Augusto de. Blasón de España. Libro de oro de su nobleza (en castellà). vol. 6. Madrid: Imprenta de Don Pedro Montero, 1860, p. 179. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Saldoni Remendo, Baltasar. Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles (en castellà). vol. 1. Madrid: Antonio Pérez Dubrull, 1868, p. 92-93. 
  4. Jurisprudencia administrativa o colección completa de las decisiones y sentencias dictadas a consulta del Consejo Real, del Tribunal Supremo Contencioso-Administativo, del Consejo de Estado y del Tribunal Supremo de Justicia... (en castellà). vol. 19. Madrid: Revista de Legislación, 1871, p. 228. 
  5. Elenco de grandez y títulos nobiliarios españoles (en castellà). Madrid: Hidalguía, 2010, p. 484. 
  6. Bonastre i Bertran, Francesc; Gregori i Cifré, Josep Maria; Canela i Grau, Montserrat. Inventari dels fons musicals de Catalunya. vol. 8. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2015, p. 801-802. 
  7. «Obres d'Ignacia Bernuy y Balda a l'IFMuC».