Ignasi Vidal-Folch
Ignasi Vidal-Folch Balanzó (Barcelona, 1956) és un escriptor i periodista català.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1956  (67/68 anys)Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, periodista, autor de còmic |
| Gènere | Còmic |
| Família | |
| Germans | Xavier Vidal-Folch |
Premis
| |
 | |
Biografia modifica
Germà del periodista Xavier Vidal-Folch, va començar com a escriptor de còmics col·laborant des de principis de la dècada del 1980 en diversos còmics i arribant a ser coordinador de Bésame Mucho el 1982.[1][1] Els seus primers llibres —El arte no paga i No se lo digas a nadie—, de caràcter marcadament satíric, en l'estela dels experiments formals de Valle-Inclán i Bustos Domecq, es van publicar a mitjans de la dècada del 1980.
Aquesta dècada i la següent va estar especialment actiu com a periodista. Va dirigir successivament la secció de cultura dels diaris La Vanguardia i ABC. En els anys 1989, 90 i 91, durant la transició democràtica dels països del bloc soviètic, va ser corresponsal volant del rotatiu madrileny a les principals capitals de l'Est d'Europa. Des de 1995 és col·laborador independent i esporàdic de premsa, especialment del diari El País i del setmanari Tiempo.
Amb Ramón de España, va publicar en 1997 l'assaig El canon de los cómics que incidia especialment en el còmic europeu i els valors de la narració sobre els de la il·lustració.[2]
Les seves últimes novel·les, sense renunciar a la veta de l'humor, s'inscriuen en la tradició realista i aborden conflictes significatius de l'actualitat en diferents països i àmbits: l'argument de La libertad (1995) tracta de la revolució democràtica a Romania; La cabeza de plástico (1999), sobre el mercat i les pràctiques de l'art contemporani internacional; Turistas del ideal (2005), sobre el filisteisme cultural i polític; Contramundo (2006), sobre la mentalitat nacionalista. Amigos que no he vuelto a ver (1997) i Noche sobre noche (2010) són compendis de relats, ambientats en diferents escenaris europeus.
Alguns dels articles publicats el 2008 i 2009 a El País sobre escenaris singulars de la seva ciutat natal han estat reunits en llibre sota el títol Barcelona, museo secreto. Va ser guionista i presentador del programa literari Nostromo, emès per La 2 de Televisió Espanyola entre 2010 i juliol de 2012 (el primer any 22 programes, el segon, 20 i el tercer només un).
Obres modifica
| Anys | Títol | Tipus | Editorial | Col·laborador |
|---|---|---|---|---|
| 1980 | Crónica negra | Sèrie de còmic, 3 números[1] | Joan Navarro | |
| 1984 | Chantal | Sèrie de còmic | Cimoc | Pepe González (dibuixant) |
| 1984 | Roberto Ruina | Sèrie de còmic | Cairo | Roger (dibuixant) |
| 1984 | Perico Carambola | Sèrie de còmic | El Víbora, Complot!, TBO, La Vanguardia | Gallardo (dibuixant) |
| 1985 | El arte no paga | Relats | Anagrama | |
| 1987 | No se lo digas a nadie | Novel·la | Anagrama | |
| 1994 | Roberto España y Manolín | Sèrie de còmic | Viñetas | Gallardo (dibuixant) |
| 1994 | Esto es así | Sèrie de còmic | La Vanguardia | Gallardo (dibuixant) |
| 1995 | La libertad | Novel·la | Anagrama | |
| 1997 | Amigos que no he vuelto a ver | Contes | Anagrama | |
| 1997 | El canón de los cómics | Assaig | Glénat | Ramón de España |
| 1999 | La cabeza de plástico | Novel·la | Anagrama | |
| 1999 | Más lejos y más abajo | Contes | Noche de Relatos Nº9, NH Hoteles | |
| 2005 | Turistas del ideal | Novel·la | Destino | |
| 2006 | Contramundo | Novel·la | Destino | |
| 2009 | Barcelona: Museo secreto | Assaig-guia de la ciutat | Alcar | |
| 2010 | Noche sobre noche | 12 relats | ||
| 2011 | Grandes borrachos daneses | Cuadernos Alfabia | Lars Bang Larsen (historiador d'art) | |
| 2012 | Lo que cuenta es la ilusión | Notes de diaris 2007-2010 | Destino | |
| 2014 | Pronto seremos felices | Novel·la | Destino |
Premis i reconeixements modifica
- Premi Mario Vargas Llosa NH de relats 1998 per Más lejos y más abajo[3]
- Premi Ciutat de Barcelona de literatura en llengua castellana 2015 per a Pronto seremos felices[4]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Cuadrado (2000), p. 1291.
- ↑ Jaume Vidal. 'El canon de los cómics' convierte la historieta en un género narrativo, El País, 10.02.1997; acceso 12.12.2012
- ↑ Belén Ginart. Ignacio Vidal-Folch y Martínez de Pisón, ganadores del Premio NH de relatos, El País, 04.12.1998; accés 12.12.2012
- ↑ «'Ciutat morta', Jaume Plensa i Albert Guinovart, Premis Ciutat de Barcelona». Ara, 03-02-2015.
Bibliografia modifica
- CUADRADO, Jesús. Atlas español de la cultura popular: De la historieta y su uso 1873-2000. Madrid: Sinsentido/Fundación Germán Sánchez Ruipérez. 2 v, 2000. ISBN 84-89384-23-1.
Enllaços externs modifica
- Ignasi Vidal-Folch a El País (castellà)
- Nostromo, a TVE (castellà)