Ignasi-Xavier Adiego Lajara
Ignasi-Xavier Adiego Lajara (Barcelona, 9 de maig de 1963) és un lingüista indoeuropeista i compositor català. És catedràtic de Lingüística Indoeuropea a la Universitat de Barcelona[1] i director de l'Institut del Pròxim Orient Antic de la mateixa universitat.[2]
.jpg) (2023, Llibreria Aldarull)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 maig 1963 (61 anys) Barcelona |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | indoeuropeista |
| Ocupador | Universitat de Barcelona |
Trajectòria
modificaEstudià Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona, on també s'acabà doctorant (1990) amb una tesi dedicada a la llengua cària,[3] publicada el 1993 sota el títol Studia Carica.[4] La seva recerca culminà el desxiframent de l'alfabet cari amb l'anomenat sistema Ray-Schürr-Adiego. La seva actuació fou decisiva per a identificar aquesta llengua com a pertanyent a la branca anatòlica de les llengües indoeuropees, concretament al grup lúvic.[5]
També ha fet aportacions pel que fa a les llengües antigues d'Itàlia, particularment en el camp del dialecte sud-picè (Protosabelio, oscoumbro, sudpiceno, 1992)[6] i en el procés del desxiframent (encara inconclús) de la llengua etrusca.[7] Finalment, destaca la seva feina en l'estudi dels dialectes romanís de la península Ibèrica, amb el descobriment i edició d'un vocabulari gitano-espanyol del segle xviii (Un vocabulario gitano-español del Marqués de Sentmenat (1697-1762). Edición y análisis lingüístico, 2002),[8] i la coautoria el 2022 del primer Diccionari romaní-català, català-romaní.[9] Per la seva tasca en aquest àmbit ha esdevengut membre del Consell Acadèmic de l'Institut de Cultura Gitana del Ministeri de Cultura i Esport de l'Estat Espanyol.
És autor de diverses traduccions entre les quals destaquen les traduccions de Sèneca el Vell al castellà (Controversias y Suasurias, en col·laboració amb Esther Artigas i Alejandra de Riquer),[10] i de Quint Tul·li Ciceró (Manual de Campanya Electoral, en col·laboració amb Alejandra de Riquer) i Gai Suetoni Tranquil (Vida de Calígula, també en col·laboració amb Alejandra de Riquer) al català.[11]
Referències
modifica- ↑ «Ignasi Xavier Adiego Lajara | Departament de Filologia Llatina». [Consulta: 26 gener 2019].
- ↑ «Institut del Pròxim Orient Antic - Universitat de Barcelona». Arxivat de l'original el 2019-09-07. [Consulta: 26 gener 2019].
- ↑ Adiego Lajara, Ignasi-Xavier. Studia Carica: investigaciones sobre la escritura y lengua carias, y su relación con la familia lingüística anatolia indoeuropea (tesi) (en castellà). Barcelona: Universitat de Barcelona, 1990, p. 78.
- ↑ Adiego Lajara, Ignasi-Xavier. Studia Carica : investigaciones sobre la escritura y lengua carias (en castellà). Barcelona: Promociones Publicaciones Universitarias, 1993, p. 381. ISBN 8447702367.
- ↑ Melchert, H. Craig. «Further thoughts on Carian nominal inflection». A: Hellenistic Karia, 2010 [Consulta: 13 febrer 2022].
- ↑ Adiego Lajara, Ignasi Xavier. Protosabelio, osco-umbro, sudpiceno (en castellà). Barcelona: Promociones y Publicaciones Universitarias, 1992, p. 140. ISBN 8476659474.
- ↑ «Contribución al estudio de los numerales etruscos». A: . Vol. I, 1991. ISBN 84-7875-365-6 [Consulta: 13 febrer 2022].
- ↑ Adiego Lajara, Ignasi-Xavier. Un Vocabulario español-gitano del marqués de Sentmenat : 1697-1762 : edición y estudio lingüístico (en castellà). Barcelona: Edicions Universitat de Barcelon, 2002, p. 138. ISBN 9788483383339.
- ↑ Salamé, Albert. «A Catalunya tenim un deute doble amb el poble gitano». Vilaweb, 27-12-2022. [Consulta: 28 desembre 2022].
- ↑ Séneca, Lucio Aneo. Controversias ; Suasorias (en castellà). Madrid: Gredos, 2005, p. 354. ISBN 8424927761.
- ↑ Ciceró, Quint Tul·li. Manual de campanya electoral. Barcelona: Adesiara, 2017, p. 96. ISBN 978-84-16948-09-3.