Obre el menú principal

Ignasi Mallol i Casanovas (Tarragona, 1892 - Bogotà, Colòmbia, 1940) fou un pintor i pedagog català que exercí un paper fonamental per a la conservació del patrimoni artístic i cultural tarragoní durant la Guerra Civil espanyola.

Infotaula de personaIgnasi Mallol i Casanovas
Biografia
Naixement 1892
Tarragona
Mort 1940 (47/48 anys)
Bogotà
Activitat
Camp de treball Belles arts
Ocupació Pintor i catedràtic
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Es traslladà a Barcelona molt jove i es formà a l'Acadèmia Martínez Altés, l'Acadèmia Joan Baixas i l'escola d'Art Galí. En aquesta època compartí taller i amistat amb Esteve Monegal i Francesc Vayreda. Viatjà a París el 1911, un cop finalitzà la decoració del menjador de la casa de l'advocat Joan Permanyer. De fet, poc temps abans els seus companys del taller de Barcelona i Domènec Carles ja s'havien establert a la capital francesa.[1] Un altre cop a Barcelona entre 1916 i 1917, dirigí una acadèmia privada de Belles Arts que ha estat considerada hereva de l'escola Galí. El 1917 abandonà l'acadèmia i els projectes endegats a Barcelona, deprimit per la mort d'Enric Prat de la Riba.[2] Es desplaçà a Olot esdevenint un dels màxims exponents de la nova escola olotina. Membre de Les Arts i els Artistes, exposà als salons organitzats per aquesta entitat i realitzà exposicions individuals. De retorn a Tarragona canvià el paisatge verd pel camp i la costa. Obtingué el premi extraordinari a l'Exposició de Primavera del 1929 de Barcelona.

Dirigí conjuntament amb l'escultor Joan Rebull el Taller-Escola de Tarragona, centre de formació artístic fundat per la Generalitat i l'ajuntament de Tarragona el 1934 i troncat per la Guerra Civil.[3] Mallol i Rebull que es trobaven a Barcelona quan esclatà la guerra, seguint les instruccions del conseller de cultura Ventura Gassol, es posaren al capdavant d'un escamot de mossos d'esquadra per a protegir el museu i bona part de la biblioteca del Seminari de Barcelona.[4] Posteriorment esdevingueren els delegats de la Comissió del Patrimoni Artístic de la ciutat de Tarragona, encara que a la pràctica exerciren el paper de delegats de tota la província. L'arxiu de la Comissió de Tarragona es conservà de manera unitària a les dependències del Palau Arquebisbal fins a l'arribada de les tropes sollevades.[5] Pel que fa al Taller-Escola, l'any 1938 un bombardeig destruí l'edifici situat als pavellons remodelats de l'antic Gasòmetre, traslladant-se l'activitat docent al Palau Arquebisbal. Fins al final de la guerra es continuaren impartint classes encara que fos de manera precària, car entre altres circumstàncies molts alumnes eren al front.[6]

S'exilià l'any 1939, morint a Bogotà el 1940.

ReferènciesModifica

  1. Fontbona, pàgines 89, 90
  2. Fontbona, pàgina 94
  3. Massó, pàgina 121
  4. Massó, pàgina 16
  5. Massó, pàgina 9
  6. Massó, pàgina 121 - 122

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica