Ignasi Maria de Ferran i de Ribes

jurista, sociòleg i filòsof català
(S'ha redirigit des de: Ignasi Maria de Ferran)


Ignasi Maria de Ferran i de Ribes (Barcelona, 1839 - 4 de desembre de 1880),[1] fou un jurisconsult, sociòleg i filòsof.

Plantilla:Infotaula personaIgnasi Maria de Ferran i de Ribes

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1839 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort4 desembre 1880 Modifica el valor a Wikidata (40/41 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
President de l'Ateneu Barcelonès
1877 – 1877
← Manuel Duran i BasJosé Ramón de Luanco Riego →
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDret, sociologia i filosofia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióassessor legal, jurista, filòsof, sociòleg, professor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Oviedo
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Era fill de Andreu de Ferran i Dumont (Barcelona 1816-1903)[2] i Francesca Ribes Delcros nascuda a Ceret. Va ser pare del músic Pere-Enric de Ferran i de Rocabruna.

Fou deixeble de Xavier Llorens i Barba. Va exercir a Oviedo com a catedràtic d'economia política i estadística; i a Oviedo i Barcelona, de catedràtic de dret polític i administratiu. També fou secretari del Foment de la Producció Nacional i de l'Institut del Foment. El 1877 va presidir l'Ateneu Barcelonès.

Va defensar a Madrid els interessos proteccionistes dels fabricants catalans.

Va escriure a «La Defensa de la Sociedad», «Eco de la Producción» i «Revista Agrícola».

També fou l'autor de diverses obres i uns quants opuscles, entre els quals es destaquen:[3]

  • «Crónica de la Reunión y Concurso Agrícolas de Figueras : 1863, 11, 12 y 13 de septiembre», (castellà) (1863)[4]
  • «Del cambio mercantil : importancia de este contrato en el comercio : discurso leído en la Universidad Central» (castellà) (1864).[5]
  • «La cuestión social» (castellà) (1873).
  • «Extracto metódico de un curso completo de derecho político y administrativo», (castellà) (1873).
  • «Cartas de un arrepentido de la Internacional. El comunismo. El derecho al trabajo y la libertad del trabajo», (castellà) premiat amb accèssit per la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques en concurs extraordinari de 1875.[6]
  • «Cartas a un arrepentido de la Internacional : las huelgas de trabajadores, las asociaciones de obreros y las cajas de ahorros», (castellà) (1882)

Referències

modifica
  1. «Registre de defuncions. Any 1880. Registre núm.7403. (pdf pàg.106)» (en castellà). Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 04-12-1880. [Consulta: 23 agost 2024].
  2. «Andreu de Ferran i Dumont». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 23 agost 2024].
  3. obra pròpia al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya
  4. Ferran, Ignasi Maria de. Crónica de la Reunión y Concurso Agrícolas de Figueras : 1863, 11, 12 y 13 de septiembre (en castellà). Madrid: R. Ludeña, 1863 [Consulta: 3 octubre 2014]. 
  5. Ferran, Ignasi Maria de. Del cambio mercantil : importancia de este contrato en el comercio : discurso leído en la Universidad Central (en castellà). Madrid: Tip. Gutenberg, 1864 [Consulta: 3 octubre 2014]. 
  6. Ferran, Ignasi Maria de. Cartas a un arrepentido de la Internacional : el comunismo, el derecho al trabajo, la libertad del trabajo (en castellà). Madrid: Tip. Gutenberg, 1882 [Consulta: 3 octubre 2014]. 

Bibliografia

modifica