Igor Sergei Klinki (Ігор Сергій Клинки), (Kíiv, Ucraïna, 10 d'octubre de 1959) poeta i escriptor argentí.

Plantilla:Infotaula personaIgor Sergei Klinki
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 octubre 1959 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Kíiv (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, escriptor Modifica el valor a Wikidata

Deixa la seva ciutat natal als 10 anys, quan la seva família decideix instal·lar-se a Mar del Plata, Argentina. Va estudiar les carreres d'arquitectura i periodisme, sense completar cap d'elles, donat que, el 1978, perseguit per la dictadura militar instaurada dos anys abans, es veu obligat a exiliar-se a Barcelona, Espanya. Torna a Mar del Plata el 1983 i s'estableix definitivament. Ha estat president de la "Fundación de Poetas" i director del seu òrgan de difusió, "La Blinda Rosada", des de 1995 fins al 2004. A l'obra de Klinki tot és motiu de dubte, desafecció i confrontació, una recerca incessant de noves alternatives existencials en què, parafrasejant a Dylan Thomas, la mort no tingui domini. Els seus punts de vista són inesperats, motiu pel qual resulta impossible intentar cap classificació estilística. La seva poesia, hilarant i sovint als límits de l'absurd, recorre espais històrics tancats fins a desembocar en una visió caòtica de la realitat. Actualment, es dedica a la realització de projectes audiovisuals en què, mitjançant la inserció d'elements propis de la ciència-ficció en estructures clàssiques, desenvolupa la seva concepció nihilista i anàrquica del món. Ha publicat sota diversos pseudònims: Rafael San Martín, Jan van der Chucky, María Fernanda Celtasso, Antoine Jossé, Roberto Escoda, Sergei Daviau i altres.

  • Abans del meu suïcidi, poesia, 1969.
  • Els núvols, teatre, 1971.
  • Poemes de l'endemà , poesia, 1976.
  • El deshabitant, novel·la, 1979.
  • Free Moscow, historieta, 1981.
  • El somni del vent, poesia, 1993.
  • No tractis d'entendre, llibre d'artista, 1994.
  • Portes per a Julieta, poesia, 1995.
  • Ciutat sense nom, poesia, 1997.
  • La tormentat, col·lecció de deu llibres virtuals, poesia, 1999.
  • Els dies i els dies, col·lecció de trenta-tres llibres, poesia, 1973 al 2000.
  • De l'últim país que vaig visitar, manifest precromàtic, 2000.
  • O, text experimental sobre ¿Tener o ser? de Erich Fromm, 2000.
  • Vint-i-vuit, poesia, 2000.
  • La impossibilitat d'estimar, assaig, 2001.
  • La dificultat de ser dona, assaig, 2002.
  • Un gos anomenat Laura Ibáñez, guió cinematogràfic, 2003.
  • Vint poemes para ser llegits al llit amb mi, poesia, 2003.
  • Primer octubre després, poesia, 2004.
  • El coneixement. Deconstrucció, assaig, 2005.
  • Diari d'un deshabitant, història ficció, 2005.
  • Mai tan a prop va carregar el lluny, assaig sobre Jean-Luc Godard, 2006.
  • El sol brilla per als maleïts, poesia, 2006.
  • Filosofia per a la resistència, assaig, 2006.
  • La naturalesa del joc, assaig, 2006.
  • Dona bonica, autobiografia, 2006.
  • Drowsih, guió cinematogràfic, 2006.
  • Carrousel des mandibules, guió cinematogràfic, 2007.