Obre el menú principal

Els Germans de la Puresa o Germans de la Sinceritat —en àrab اخوان‌الصفا,, Iẖwãn aṣ-Ṣafã— foren una societat secreta[1] de filòsofs musulmans d'as-Salamiyya, Síria, o de Bosra, Síria, dels segles VIII o X dC.[2]

Infotaula d'organitzacióGermans de la Puresa
Irakischer Maler von 1287 001.jpg
Dades bàsiques
Tipus societat secreta
Religió islam, ismaïlisme i sufisme
Activitat
Obres destacables
Modifica les dades a Wikidata

L'estructura d'aquesta organització misteriosa i les identitats dels seus membres mai han estat clars.[3][4] Els seus ensenyaments esotèrics i la filosofia estan exposats en un estil epistolar a l'Enciclopèdia dels Germans de la Puresa (Rasa'il Ikhwan al-safa'), un compendi de 52 epístoles que acabaria influenciant les enciclopèdies posteriors. S'ha intentat, per part tant de musulmans com occidentals, d'esbrinar les identitats dels Germans i el segle en el qual van ser actius.

Contingut

NomModifica

La frase aràbiga Ikhwan al-Safa (versió curta, entre moltes transcripcions possibles, de Ikhwān unṣ-Ṣafāʾ wa Khullān al-Wafā wa Ahl al-Ḥamd wa abnāʾ al-Majd, a"Germans de Puresa, Amics Lleials, Gent dignes d'elogi i Fills de Glòria") es pot traduir com a "Els Germans de la Puresa" o "Els Germans de la Sinceritat"; diversos autors com Ian Netton prefereixen "de la Puresa" a causa dels impulsos ascètics del grup per la puresa i la salvació.[5]

Un suggeriment fet per Goldziher, i sobre el qual s'escrigué més tard per Philip K. Hitti en el seu llibre History of the Arabs, és que el nom està extret d'una història a Kalilah wa-Dimnah, en la qual un grup d'animals, actuant com a amics fidels (ikhwan al-safa), escapen les trampes del caçador. En la història es parla d'una tórtora i els seus companys, que s'enreden en una xarxa d'un caçador d'ocells. Els rescata una rata, que rosega la xarxa per alliberar-los. Un corb, impressionat per les accions altruistes de la rata, esdevé amic seu. Aviat una tortuga i una gasela s'uniran a la companyia d'animals. Després, la gasela s'enreda amb una altra xarxa; amb l'ajut dels altres i de la rata, alliberen la gasela, però la tortuga no pot marxar prou ràpidament i queda capturada pel caçador. Al final, la gasela recompensa la tortuga servint com a esquer i distraient el caçador mentre la rata i la resta alliberen la tortuga. Després d'això, els animals es designen com la "Ikwhan al-Safa".

Aquesta història és esmentada com un exemplum quan els Germans parlen d'ajut mutu dins un rasa'il, una part crucial del seu sistema d'ètica que ha estat resumida així:

« En aquesta Germandat, el jo està prohibit; tot acte ha de ser per l'ajut mutu, tots confiem en tothom per socórrer i aconsellar, i si un Germà veu que serà bo sacrificar la seva vida per la d'un altre, ho farà bonament.[6] »

ReunionsModifica

Els Germans es trobaven regularment fent servir un horari fixat. Les trobades ocorrien aparentment durant tres vespres de cada mes: una cap al principi, on es feien discursos, una altra cap a la meitat de mes, sobre astronomia i astrologia, i l'última entre finals del mes i el dia 25 d'aquell mateix mes, on recitaven himnes amb contingut filosòfic.[7] Durant les seves reunions i possiblement també durant els tres tiberis que feien, en les dates de l'entrada del sol als signes del Zodíac del "Moltó, Càncer, i Balança", a més les conferències i discussions habituals, feien alguna forma de litúrgia que recordava els Harranians.[8]

PosicionsModifica

La jerarquia era un tema important en la seva Enciclopèdia, i els Germans es van dividir vagament en quatre posicions segons l'edat; les directrius d'edat no eren fermes, ja que, per exemple, un exemple de la quarta categoria com Jesús hauria estat massajove si aquestes directrius fossin fixes. És compquant a exemple, tal un exemplar de la quarta posició mentre Jesús hi hauria estat massa jove si les directrius d'edat eren absolutes i fixades. Comparar la divisió similar de l'Enciclopèdia a quatre seccions i el Jabirite simbolisme de 4. Les posicions eren:

  1. L'"Artesà" – un artesà havia de tenir com a mínim 15 anys; el seu honorific era "el pietós i compassiu" (al-abrār wa 'l-ruhamā).
  2. Els "Dirigents Polítics" – un dirigent polític havia de tenir com a mínim 30 anys d'edat; el seu honorific era "el bo i excel·lent" (al-akhyār wa 'l-fudalā)
  3. Els "Reis" – un rei havia de tenir com a mínim 40 anys; el seu honorific era "l'excel·lent i noble" (al-fudalā' al-kirām)
  4. Els "Profetes i Filòsofs" – als que s'aspirava, el rang final i més alt dels Germans; per esdevenir un Profeta o Filòsof un home havia de tenir com a mínim 50 anys; el seu honorífic els comparava amb personatges històrics il·lustres com Jesús, Socrates, o Muhammad, que també estaven classificats com a Reis; aquest rang era "el rang angèlic" (al-martabat al-malakiyya).[9]

ReferènciesModifica

  1. They are generally considered a secret society because of their closed & private meetings every 12 days, as mentioned in the Rasa'il.
  2. Mackey, Albert G. An Encyclopedia Of Freemasonry. 1887. Philadelphia : L.H. Everts, 1878, p. 621. 
  3. "Having been hidden within the cloak of secrecy from its very inception, the Rasa'il have provided many points of contention and have been a constant source of dispute among both Muslim and Western scholars.
  4. William Bayne Fisher, Richard Nelson Frye, John Andrew Boyle, The Cambridge History of Iran, Published by Cambridge University Press, 1975, ISBN 0-521-20093-8, p. 428
  5. إخوان الصفاء وخلان الوفا وأهل الحمد وأبناء المجد
  6. pg 199, 189 of Lane-Poole 1883
  7. "The liturgy of the first night consisted of personal oratory; that of the second of a 'cosmic text', read under the starry heavens facing the polar star; and that of the third night of a philosophical hymn (implying a metaphysical or metacosmic theme) which was a 'prayer of Plato', 'supplication of Idris', or 'the secret psalm of Aristotle'." pg 35 of Nasr 1964
  8. "...the liturgy described by the Ikhwan seems to be more closely related to the religion of the heirs of the prophet Idris, that is, the Harranians who were the principal inheritors in the Middle East of what has been called "Oriental Pythagoreanism" and who were the guardians and propagators of Hermeticism in the Islamic world." pg 34 of Nasr 1964
  9. pg 36, Neton 1991

Enllaços externsModifica