Il borgomastro di Saardam

Il borgomastro di Saardam és un melodrama lúdic en dos actes amb música de Gaetano Donizetti. La seva primera representació es va fer al Teatre Nuovo de Nàpols el 19 d'agost de 1827.

Infotaula de composicióIl borgomastro di Saardam
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorGaetano Donizetti Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaDomenico Gilardoni (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Llengua del terme, de l'obra o del nomitalià Modifica el valor a Wikidata
Creació1827 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicaciósegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Gènereopera buffa i òpera Modifica el valor a Wikidata
Parts2 actes Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióZaandam Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciósegle XVII Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena19 agost 1827 Modifica el valor a Wikidata
EscenariTeatro Mercadante Modifica el valor a Wikidata, Nàpols Modifica el valor a Wikidata
IMSLP: Il_borgomastro_di_Saardam_(Donizetti,_Gaetano) Modifica el valor a Wikidata

ContextModifica

La companyia de l'estrena incloïa la prima donna Caroline Unger, per a qui Donizetti va compondre el paper principal. L'obra va aconseguir un gran èxit a l'estrena, envoltada d'un repartiment de primer nivell, que incloïa el baix Carlo Casaccia. La partitura conté molts rossinismes i Donizetti demostra un enfocament realment brillant per escriure l'òpera. El llibret, de Domenico Gilardoni, està basat en la comèdia de 1818 Le bourgmestre de Sardam, ou Les deux Pierres de Mélésville, Jean-Toussaint Merle i Eugène de Cantiran Boirie. Albert Lortzing va utilitzar el 1837 la mateixa història per a la seva obra Zar und Zimmermann.

Personatges i intèrpretsModifica

Paper Tessitura Estrena, 19 d'agost de 1827
(director: Nicola Festa)[1]
Marietta soprano Caroline Unger
Pietro Flimann tenor Berardo Calvari Winter
Peter Mikailoff, o Pietro il Grande, tsar de Rússia baríton Celestino Salvatori
Wambett, el burgomestre baix Carlo Casaccia
Carlotta, filla del burgomaestre mezzosoprano Almerinda Manzocchi
Timoteu baix Raffaele Casaccia
Leforte baix Giovanni Pace
Ali Mahmed tenor lleuger Gaetano Chizzola
Guàrdies, soldats holandesos, cor de fusters i pagesos

ArgumentModifica

Lloc: Sardaam, Països Baixos

Època: finals del segle XVII

Primer acteModifica

Al taller naval de Sardaam, als Països Baixos, el tsar Pietro il Grande -viatjant d'incògnit per adquirir experiència- es fa passar per fuster, amb el nom de Pietro Mikailoff. Entre els obrers també hi ha Pietro Flimann, també rus però desertor, enamorat de Marietta, de qui el burgmestre Wambett fa de tutor. Arriba Leforte, general i confident del tsar (també d'incògnit), que anuncia l'arribada a l'obra del burgmestre. Flimann revela a Mikailoff la seva condició de desertor i el seu amor per la noia que arriba en aquell moment amb les dones dels fusters per portar el dinar. Marietta revela el seu amor per ell a Flimann. El burgmestre arriba a la recerca d'un estranger anomenat Pietro, però al principi decideix deixar marxar els dos russos; aleshores també arriba Carlotta, filla de Wambett, juntament amb un estranger anomenat Ali, en missió diplomàtica, també a la recerca d'un home anomenat Pietro. En una taverna, els dos Pietro (Mikailoff i Flimann) parlen d'amor quan entren el burgmestre i l'Ali, que al final pensen que el tsar és Flimann.

Segon acteModifica

Considerat tsar, Flimann revela el malentès a Marietta. Mentrestant, Leforte anuncia a Mikailoff la urgència de tornar a Rússia per sufocar una revolta, utilitzant un vaixell que aviat estarà fondejat. Wambett -a qui li agradaria convertir-se en el marit de Marietta- comença a cortejar-la malgrat les seves negatives. Flimann es desanima quan, en tornar Leforte i Mikailoff, la veritable identitat del tsar es revela per sorpresa general; aquest últim perdona públicament a Flimann la seva deserció, el nomena almirall de la seva flota, títol útil per casar-se amb Marietta, i l'uneix en matrimoni amb la seva estimada. Tothom, excepte Wambett, ho celebra, mentre Marietta es llança a una cançó de felicitat agraïda.

Estructura musicalModifica

  • Simfonia

Acte IModifica

  • Núm. 1 - Introducció i Cavatina de Marietta - Forza, o braccio, ai destri colpi - Lungi da te, mio ben - fuggìa la calma (Cor, Flimann, Tsar, Leforte, Marieta)
  • Núm. 2 - Cavatina de Wambett - Fate largo al Borgomastro
  • No 3 - Trio Flimann, Tsar, Wambett - Come ha fisso in me lo sguardo
  • Núm. 4 - Final I - Versiamo il liquor - Dèi saper ch'io vado in traccia (Cor, Wambett, Tsar, Flimann, Leforte, Marietta, Carlotta, oficial)

Acte IIModifica

  • Núm. 5 - Duet entre el Tsar i Wambett - Tu mi deridi, oh sciocco?
  • No 6 - Duet entre Flimann i Marietta - Allor che tutto tace
  • Núm. 7 - Ària del Tsar - Va, e la nave, in un baleno (Tsar, Cor)
  • Núm. 8 - Final II - Brilli pure in sì bel giornoc (Marietta, Flimann, Tsar, Wambett, Leforte, Alì, Carlotta, Cor)

DiscografiaModifica

Any Repartiment (Vambett, Tsar, Pietro, Marietta) Director Segell
1973 Renato Capecchi, Peter van der Berg, Philip Langridge, Ans Philippo Jan Schaap CEDRE
2017 Andrea Concetti, Giorgio Caoduro, Juan Francisco Gatell, Irina Dubróvskaia Roberto Rizzi Brignoli Dynamic

ReferènciesModifica

  1. Estrena de Il borgomastro di Saardam Arxivat October 14, 2013, a Wayback Machine. Almanacco d'Amadeusonline.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica