Ildebrando Antoniutti

cardenal italià


Ildebrando Antoniutti (Nimis, 3 d'agost de 1898[1] - Bolonya, 1 d'agost de 1974) fou un cardenal i arquebisbe catòlic d'Itàlia, i nunci apostòlic d'Espanya.

Plantilla:Infotaula personaIldebrando Antoniutti
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 agost 1898 Modifica el valor a Wikidata
Nimis (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r agost 1974 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort accidental, accident de trànsit Modifica el valor a Wikidata
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
1974 –
← Giuseppe Antonio FerrettoFranjo Šeper →
Cardenal-bisbe de Velletri-Segni
13 setembre 1973 –
Cardenal prevere Sant Sebastià de les Catacumbes
19 març 1962 –
Nunci apostòlic a Espanya
21 octubre 1953 – 19 març 1962
Arquebisbe catòlic
29 juny 1936 –
Arquebisbe titular
19 maig 1936 –
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Pontifícia Lateranense
Pontifici Seminari Romà Major Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1936–), sacerdot catòlic (1920–) Modifica el valor a Wikidata
Consagració29 de juny de 1936
Proclamació cardenalícia19 de març de 1962
per Joan XXIII
Cardenal prevere de San Sebastiano alle Catacombe
Participà en
19 juny 1963conclave de 1963
11 octubre 1962Concili Vaticà II Modifica el valor a Wikidata
Premis

In lumine tuo


Find a Grave: 27450204 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Fou ordenat sacerdot el 5 de desembre de 1929 entrant en el servei diplomàtic del Vaticà. A la primavera del 1936 fou nomenat bisbe titular de Frígia i delegat apostòlic d'Albània.

Encara ostentava la Delegació Apostòlica a Albània quan va ser enviat al juliol de 1937 a l'Espanya revoltada. En principi, se li va encarregar una missió per possibilitar el retorn a l'Espanya de Franco els nens bascos evacuats abans de la caiguda de Bilbao. No obstant això, a l'octubre de 1937 va ser nomenat encarregat de negocis de la Santa Seu davant el govern de Franco. D'aquesta manera, es va ocupar de la construcció de les relacions entre el bàndol que acabaria per guanyar la Guerra Civil espanyola i la Santa Seu. En acabar la seva missió a Espanya, al juny de 1938, la Santa Seu va nomenar nunci davant el govern de Franco a Gaetano Cicognani.[2] El 1938 va ser nomenat delegat apostòlic al Canadà i en 1953 Nunci apostòlic a Espanya. El 1938 fou nomenat delegat apostòlic al Canadà i el 1952 nunci apostòlic a Espanya. El papa Joan XXIII el va fer cardenal al consistori del 19 de març de 1962.

El juny de 1963 va estar present al conclau que escollí papa al cardenal Giovanni Battista Montini, on representava el sector més conservador i fou un dels més votats al costat del cardenal Francesco Roberti.[3] Poc després, el 26 de juliol de 1963, el nou papa el va nomenar prefecte de la congregació per als instituts de vida consagrada i les societats de vida apostòlica, un càrrec que va mantenir deu anys.

Va morir en un accident de trànsit a prop de Bolonya, amb 75 anys.

Referències

modifica
  1. Javierre, José María «El joven portador de la paz...». Seminario: órgano de la Obra de las Vocaciones Sacerdotales de la Diócesis de Barcelona, vol. XIV, núm. 85, 2-1954, pàg. 6.
  2. Navarrès de la Font, Santiago. la Santa Seu i la Guerra Civil. editorial Universitat de Sevilla, 2019. ISBN 978-84-472-2803-4. 
  3. Gene Burns. The Frontiers of Catholicism: The Politics of Ideology in a Liberal World. University of California Press, 1994, p. 145. ISBN 978-0-520-08922-8. 

Enllaços externs

modifica