Xams al-Din Ildegiz, Eldiguz, Ildeguz, Ildegoz, Eldigiz i altres variacions (en àzeri: شمس الدین الدنگز, شمس الدین الدنیز Şəmsəddin Eldəniz, mort el 1175) fou el fundador de la dinastia ildegízida o dels atabegs de l'Azerbaidjan. Portà el títol de Shams al-Din.

Infotaula de personaIldegiz
Copper dirhams of Eldagiz.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(az) Şəmsəddin Eldəniz
(fa) اتابک شمس‌الدین ایلدگز Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mortoctubre 1175 Modifica el valor a Wikidata
Naxçıvan Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentHamadan
Ildegízida Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicKiptxak Modifica el valor a Wikidata
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCap militar, Atabeg i monarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolAtabeg Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMu'mine Khatun (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsMuhàmmad Pahlawan
Kizil Arslan Uthman Modifica el valor a Wikidata

Inicialment era un simple esclau cumà que va atreure l'atenció del sultà seljúcida Masud. Ibn al-Athir diu que era esclau de Kamal Somayrami visir del sultà Mahmud ibn Muhammad (1117-1131) i que al morir el visir va passar al sultà i després al sultà Masud (1133-1152), el qual li va donar Arran en feu (ikta) i com esposa a la vídua del sultà Toghrul ibn Muhammad; segurament fou nomenat atabeg del fill d'aquest, Arslanshah ibn Toghrul.

La seva situació a l'Arran no és gaire clara, ja que apareixen una sèrie de governadors seljúcides que podrien ser delegats seus mentre era a l'Iraq, o no. En tot cas el Nakhitxevan fou la seva base de poder; la defensa de la línia de l'Araxes i la via fins a Ani, i la construcció de fortaleses al Kura de Bailakan a Samkur o Samkor contra els georgians, eren els seus objectius. Amb la decadència de l'imperi seljúcida es va assegurar la possessió de part de l'Azerbaidjan a la mort de Kass Beg Arslan ibn Palangari, favorit del sultà Masud (1153), situació regularitzada amb el tractat de pau que juntament amb Ak Sunkur de Maragha el 1154/1155 va signar amb el sultà Muhàmmad II ibn Mahmud.

Ildegiz es va veure embolicat en les lluites per la successió de Masud (mort 1152) i va donar suport a Sulayman ibn Muhammad contra Muhammad II ibn Mahmud, però el primer fou derrotat; no obstant Ildegiz va seguir lluitant contra Muhammad i va emetre monedes en nom només del suprem sultà Sandjar. Va conservar la custòdia del seu fillastre Arslanshah (que potser havia perdut temporalment) que tenia vers 1155 (o a finals del 1154) i va emetre monedes amb el títol d'atabeg. Una segona coalició favorable a Sulayman Shah amb el suport del califa es va formar llavors però fou derrotada a Nakhiavan pel sultà Muhammad (1156) i la reconciliació que es va establir allí no va impedir a Ildegiz intrigar de nou amb el visir del califa, Ibn Hubayra, sempre amb la intenció d'eliminar Muhammad en favor del seu germà Màlik-Xah, aprofitant que el sultà estava assetjant Bagdad; però quan Muhammad es va retirar de Bagdad i va retornar a Hamadan, va abandonar el projecte

El sultà Muhammad va morir el 1160 i després d'un breu regnat de Sulayman Shah que fou assassinat segurament sota ordes d'Ildegiz, els amirs van acceptar com sultà al seu fillastre Arslanshah, que va anar a Hamadan i fou proclamat i segurament llavors Ildegiz fou proclamat gran atabeg. Com a governant virtual de l'Iraq, va aconseguir l'aliança dels governants de Fars, Kirman, Khuzestan, Kelat (Akhlat) i Xirvan. Va enfrontar dues revoltes dirigides per Husam al-Din Inandj de Rayy, el 1161, i després altre cop el 1165. Després de la primera va aconseguir la seva aliança casant una filla d'Inandj amb Pahlawan, fill d'Ildeguiz; però el 1165 Inandj, aliat al khwarizmshah i als emirs de Fars i Qazwin va intentar deposar a Arslanshah en favor del seu germà Muhammad; aquesta segona revolta fou derrotada per Ildegiz però Inandj va aconseguir retirar-se a Rayy i va obtenir el suport del khwarizmshah Il Arslan; el 1169 Ildegiz es va presentar a Rayy i va subornar al visir d'Inandj, Sad al-Din al-Ashall, per assassinar al seu superior el que va posar fi a la revolta i llavors Rayy va passar a Muhàmmad Pahlawan, el fill d'Ildegiz que ja havia rebut Ardabil a la mort del seu emir. Muhàmmad Pahlawan va esdevenir amir-i hidjab a la cort del sultà; un altre fill, Arslan Uthman, que havia quedat amb el control d'Arran, va rebre el càrrec de amir-i isfahlasar.

Amb els recursos a la seva disposició va poder atacar Geòrgia en revenja per un atac georgià a Dvin. El 1161 va ocupar Ani i va saquejar Dabil (Dvin) aliat al Shah-i Armin d'Akhlat i altres prínceps menors. El 1165 l'atabeg Zangi de Fars se li va sotmetre oficialment. Va retornar a l'Azerbaidjan al saber que els georgians havien saquejat Dvin. El 1169/1170 va enviar un exèrcit en suport de Malik Arslan de Kirman. Khuzestan estava governat per un príncep seljúcida fill de Màlik-Xah però el governant real era l'atabeg Shumla. L'amir de Gran Khorasan Muayyud Ay Aba va llegir la khutba en nom d'Arslanshah durant quatre anys (1163-1167) però el territori fou ocupat pel Khwarizmshah i Ildegiz va decidir no entrar en aquesta lluita.

Mazanderan al sud de la mar Càspia, i Maragha a l'Azerbaidjan s'escapaven al seu control. L'atabeg de Maragha Nusrat al-Din Ak Sunkur II va fer per dues vegades moviments que Ildegiz va considerar amenaces (1160/1161 i 1167/1168) i cada vegada quan el fill d'Ildegiz, Muhàmmad Pahlawan fou enviat contra ell, va quedar derrotat. Però el successor a Maragha va perdre Tabriz davant Ildegiz probablement el 1174/1175. L'historiador Husayni diu que Armènia (Akhlat) i Mossul van llegir la khutba en nom d'Arslanshah.

Quan va saber que el khwarizmshah Il-Arslan projectava envair Gran Khorasan, el va advertir que aquest territori pertanyia al sulta seljúcida, però no fou escoltat i els coramis van avançar cap a Nishapur. Ildegiz el va anar a trobar a Bistam, però finalment no hi va haver enfrontament i Il-Arslan es va retirar. La seva mort el 1172 va estabilitzar la situació a la regió.

Vers el 1175 els seus vassalls shaddàdides van perdre Ani a mans dels georgians (però un temps després tornà a mans de la família). Ildegiz va morir el mateix any. El va succeir el seu fill Abu Djafar Muhàmmad Pahlawan ibn Ildegiz Nusrat al-Din Malik al-Alam al-Adil Azam.

ReferènciesModifica