Illa Charlton
L'illa Charlton Island és una illa deshabitada que es troba a la badia de James, a la regió de Qikiqtaaluk, Nunavut, Canadà. Situada al nord-est de la badia del riu Rupert, té una superfície de 308 km².[1] És el punt més meridional del territori de Nunavut.
| |||||
| Tipus | illa  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Canadà | ||||
| Territori | Nunavut | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 0 (0 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 308 km² | ||||
| Banyat per | badia de James | ||||
Thomas James, que va donar el seu nom a la badia de James, va hivernar-hi el 1631 i li va donar el nom en record al rei Carles.[2] Els fundadors de Fort-Rupert (1668) l'hagueren de veure i Charles Bayly gairebé va fer-hi terra el 1674. Poc abans de 1679 Bayly va proposar fer de l'illa Charlton el centre d'operacions comercial al voltant de la badia de James. Després de l'expedició a la Badia de Hudson (1686) els francesos planejaren enviar-hi els presoners.
Pels volts de 1802 la Companyia del Nord-oest va enviar-hi l'Eddystone, un vaixell fortament armat, sota el comandament del capità Richards per reclamar-la per a la Companyia, fins aleshores en poder de la Companyia de la Badia de Hudson. A l'illa van construir el Fort St. Andrews, més dos forts en les desembocadures del riu Moose i Eastmain. L'objectiu era pressionar la Companyia de la Badia de Hudson en la concessió dels drets de trànsit de la Companyia del Nord-oest per la badia de Hudson.
Referències
modifica- ↑ «The Atlas of Canada - Sea Islands». Natural Resources Canada. Arxivat de l'original el 2 de juliol 2010. [Consulta: 5 maig 2011].
- ↑ Arthur S. Morton,"A History of the Canadian West",page 34