Illa Manoel
L'illa Manoel (maltès: Il-Gżira Manoel), antigament coneguda com l'illa del bisbe (maltès: Il-Gżira tal-Isqof; italià: Isola del Vescovo) o l'Isolotto, és una petita illa que forma part del municipi de Gżira, al port de Marsamxett, Malta. Porta el nom del Gran Mestre portuguès António Manoel de Vilhena, que va construir un fort a l'illa a la dècada de 1720.
(mt) Manoel  | ||||
| ||||
| Tipus | Illa | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Malta Arxipèlag de Malta | |||
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Malta | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Gżira (Malta) | |||
| ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 17 m | |||
| Superfície | 0,3 km² | |||
Geografia modifica
L'illa Manoel és un turó baix i més aviat pla, amb forma aproximadament de fulla. Es troba al mig del port de Marsamxett, amb Lazzaretto Creek al sud i Sliema Creek al nord. L'illa està connectada amb la Malta continental per un pont. Tota l'illa es pot contemplar des dels baluards de la capital Valletta.[1]
Història modifica
El 1570, l'illa va ser adquirida pel capítol de la catedral de Mdina i va passar a ser propietat del bisbe de Malta. Per això es deia l'Isola del Vescovo o il- Gżira tal-Isqof en maltès (l'Illa del Bisbe).
_01_ies.jpg)
El 1592, un hospital de quarantena conegut com el Lazzaretto va ser construït durant un brot de pesta. L'hospital estava fet de barraques de fusta i es va enderrocar un any després després que la malaltia s'hagués desaparegut. El 1643, durant el regnat del Gran Mestre Lascaris, l'orde de Sant Joan va canviar l'illa amb l'església per uns terrenys a Rabat i va construir un Lazzaretto permanent per intentar controlar l'afluència periòdica de pesta i còlera a bord dels vaixells visitants. Inicialment es va utilitzar com a centre de quarantena on es portaven els passatgers dels vaixells en quarantena. L'hospital fou millorat posteriorment durant els regnats dels grans mestres Cotoner, Carafa i de Vilhena.[2]
_02_ies.jpg)
Entre 1723 i 1733, el Gran Mestre portuguès António Manoel de Vilhena va construir a l'illa un nou fort estelar. El fort es va anomenar Fort Manoel en honor del Gran Mestre, i l'illa va ser rebatejada amb aquest nom. El fort es considera un exemple típic d'enginyeria militar del segle xviii, els seus plànols originals s'atribueixen a René Jacob de Tigné, i es diu que va ser modificat pel seu amic i col·lega Charles François de Mondion, que està enterrat en una cripta sota el fort Manoel. El fort posseeix una magnífica muralla quadrangular, un pati d'armes i un arc, i havia albergat una capella barroca dedicada a Sant Antoni de Pàdua, sota el comandament directe de l'Orde.
En el període britànic, el Lazzaretto es va continuar utilitzant i es va ampliar durant la governació de Sir Henry Bouverie el 1837 i el 1838. Es va utilitzar breument per allotjar tropes, però el 1871 es va convertir de nou en un hospital. Durant el segle xix, part del correu entrant era fumigat i desinfectat a l'oficina de Profumo de l'hospital per evitar la propagació de malalties.
Durant la Segona Guerra Mundial, quan Malta estava assetjada, l'illa Manoel i el seu fort van ser utilitzats com a base naval per la 10a Flota de submarins de la Royal Navy, moment en què es coneixia com "HMS Talbot" o "HMS Phœnicia". La capella de Sant Antoni va ser destruïda per un impacte directe dels bombarders de la Luftwaffe el març de 1942. La totalitat de l'illa va romandre abandonada durant molts anys i com a conseqüència el fort Manoel i el Lazzaretto van ser vandalitzats.[3]
Actualment modifica
Port esportiu i Yacht Yard modifica
)_01_ies.jpg)
_02_ies.jpg)
L'illa Manoel acull actualment un pati de iots i un port esportiu per a iots. El port esportiu de iots està sota una nova gestió des del 2011 i té capacitat per a embarcacions de fins a 80 metres d'eslora. Té un total de 350 amarratges.[4]
El pati de iots pot allotjar iots i catamarans de fins a 50 metres d'eslora i un desplaçament de 500 tones. El pati ofereix emmagatzematge d'embarcacions, reparacions i reacondicionaments complets.[5]
Poblat dels ànecs modifica
Durant diversos anys, l'illa Manoel ha allotjat un santuari informal i pintoresc per a ànecs i altres aus aquàtiques a prop del pont que connecta l'illa amb l'illa principal. Va ser creat i mantingut per un voluntari local i finançat íntegrament amb donacions privades.[6] El lloc va ser enderrocat l'any 2021, a causa de diverses queixes de veïns i activistes.[7]
Referències modifica
- ↑ «Manoel Island». Local Councils' Association. Arxivat de l'original el 7 de març 2016. [Consulta: 22 agost 2014].
- ↑ , 27-10-2008.
- ↑ , 27-10-2008.
- ↑ «About Us». Manoel Island Yacht Marina. [Consulta: 22 agost 2014].
- ↑ «Overview». Manoel Island Yacht Yard. Arxivat de l'original el 18 abril 2018. [Consulta: 22 agost 2014].
- ↑ «Duck Village». howtomalta.com. Arxivat de l'original el 25 novembre 2012. [Consulta: 22 agost 2014].
- ↑ «Ġzira's Duck Village demolished over unsanitary conditions». , 10-09-2021 [Consulta: 7 novembre 2021].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illa Manoel |