Imperi de titans

pel·lícula de 1960 dirigida per Vincent Sherman

Imperi de titans (títol original en anglès: Ice Palace) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Vincent Sherman. Segueix la novel·la Ice Palace d'Edna Ferber, que explica la història de Zeb Kenedy i de Thor Storm, colons a Alaska després de la Primera Guerra mundial. El film es va estrenar el 1960. Ha estat doblat al català.[1]

Infotaula de pel·lículaImperi de titans
Ice Palace
Ice Palace 1960.jpg
Fitxa
DireccióVincent Sherman
Protagonistes
Richard Burton
Robert Ryan
Carolyn Jones
Martha Hyer
ProduccióHenry Blanke
Harry Kleiner
GuióHarry Kleiner,
adaptació de la novel·la d'Edna Ferber
MúsicaMax Steiner
FotografiaJoseph F. Biroc
MuntatgeWilliam H. Ziegler
ProductoraWarner Bros.
DistribuïdorWarner Bros. Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1960
Durada143 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Doblada al catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama
Lloc de la narracióAlaska Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0053936 Filmaffinity: 203876 Allocine: 189414 Allmovie: v24245 TCM: 78917 Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

La pel·lícula segueix la novel·la d'Edna Ferber, explicant  la història de Zeb Kennedy (Richard Burton) i Thor Storm (Robert Ryan), a través d'Alaska en el període que segueix la Primera Guerra Mundial. Kennedy treballa  per la seva fàbrica de conserves de peix per tota Alaska, fent-se amic de Wang, un treballador xinès (George Takei), i de Storm, un capità idealista d'un vaixell de pesca. Kennedy i Storm comencen a planejar junts una fàbrica de conserves a la ciutat de Baranof, quan Kennedy s'enamora de Bridie Ballantyne, la promesa de Storm (Carolyn Jones). El sentiment és recíproc, però Kennedy escull els diners per sobre de l'amor, casant -se amb una hereva de Seattle, Dorothy Wendt (Martha Hyer). Quan Storm descobreix la infidelitat de la seva decebuda promesa, colpeja Kennedy i fuig al camp en un trineu tirat per gossos.[2]

RepartimentModifica

ProduccióModifica

Els drets sobre Imperi de titans van ser venuts per 350.000 dòlars a Warner Brothers abans de la publicació de la novel·la.[3] El 1956, aquesta societat de producció ja havia tingut èxit amb l'adaptació d'una altra novel·la d'Edna Ferber, Giant.

La pel·lícula va ser rodada en part a Petersburg (Alaska).

Amb Imperi de titans George Takei va iniciar-se en el cinema.

RebudaModifica

Imperi de titans va tenir una mala crítica i va ser un fracàs comercial als Estats Units. Segons una biografia de Ferber, el públic li va reservar una acollida glacial.[3] El crític del The New York Times va qualificar la pel·lícula de «saga cinematogràfica tan falsa i tan sintètica com la que pot sortir d'una càmera de color» i « tan poc autèntica com una neu feta de fècula de blat de moro sobre un decorat a l'estudi ».[4]

ReferènciesModifica

  1. esadir.cat. Imperi de titans (en català). esadir.cat. 
  2. «Ice Palace». The New York Times.
  3. 3,0 3,1 Julie Goldsmith Gilbert, Edna Ferber and Her Circle, a Biography , Hal Leonard Corporation, 1999, ISBN 1-55783-332-X, pàg. 135 i 137.
  4. Bosley Crowther «, Ice Palace: Adaptation of Ferber Book Bows at Hotel de Gran Luxe » a The New York Times, 30 juny 1960.