Robert Ryan

Robert Ryan (Chicago, 11 de novembre de 1909 – Nova York, 11 de juliol de 1973) va ser un actor estatunidenc.

Robert Ryan

Biografia
Naixement	11 novembre 1909 Chicago (Illinois)
Mort	11 juliol 1973 (63 anys) Nova York (Estats Units d'Amèrica)
Causa de mort	Causes naturals  (Càncer de pulmó )
Dades personals
Formació	Universitat Dartmouth
Alçada	193 cm
Activitat
Camp de treball	Interpretació
Ocupació	actor de cinema, actor de televisió, actor de teatre, actor
Activitat	1940  –  1973
Partit	Partit Demòcrata dels Estats Units
Gènere	Western
Carrera militar
Branca militar	Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica
Conflicte	Segona Guerra Mundial

Biografia

Va estudiar a Nou Hampshire i va ser campió de boxa del seu institut. Però després de la seva escolaritat, porta un difícil combat per guanyar la seva vida i treballa com a mariner o treballador agrícola. Estudia art dramàtic a Hollywood i somia esdevenir dramaturg. Per finançar la seva formació, agafa nombrosos petits papers en pel·lícules de petit pressupost.

Al final de la guerra on serveix com a marine, torna a Hollywood i és localitzat per Jean Renoir que el contracta a The Woman on the Beach i llança la seva carrera. Roda nombroses pel·lícules negres, entre les quals Combat trucat a la qual utilitza el seu talent com a boxejador. Roda amb alguns dels principals directors americans:

• Cecil B. DeMille: North West Mounted Police
• Anthony Mann: Men in War, God's Little Acre, Colorado Jim
• Fritz Lang: Clash by Night
• Sam Peckinpah: Grup salvatge
• Robert Aldrich: Els dotze del patíbul
• Nicholas Ray: Nascuda per al mal, Terreny perillós
• Samuel Fuller: House of Bamboo
• Robert Wise: Combat trucat, Un demà arriscat
• John Sturges: Conspiració de silenci
• Allan Dwan: Fugida a Birmània
• Andrew Marton: The Longest Day.
• Robert D. Webb: Terra de violència, amb la cançó de Lionel Newman.

Morí d'un càncer als 63 anys.

Filmografia

• 1940: The Ghost Breakers de George Marshall (no surt als crèdits)
• 1940: Queen of the Mob de James P. Hogan
• 1940: Golden Gloves d'Edward Dmytryk i Felix E. Feist
• 1940: North West Mounted Police de Cecil B. DeMille
• 1940: The Texas Rangers Ride Again de James P. Hogan
• 1943: Bombardier de Richard Wallace
• 1943: The Sky's the Limit d'Edward H. Griffith
• 1943: El comandant de ferro (The Iron Major) de Ray Enright
• 1943: Passatge al futur (Gangway for Tomorrow) de John H. Auer
• 1943: Company de la meva vida (Tender Comrade) d'Edward Dmytryk
• 1943: Behind the Rising Sun d'Edward Dmytryk
• 1944: Golden Gloves de Harry Foster
• 1944: Marine Raiders de Harold D. Schuster
• 1947: Trail Street de Ray Enright
• 1947: The Woman on the Beach de Jean Renoir
• 1947: Foc creuat (Crossfire), d'Edward Dmytryk
• 1948: Berlin Express de Jacques Tourneur
• 1948: El retorn dels bandolers (Return of the Bad Men) de Ray Enright
• 1948: Act of Violence, de Fred Zinnemann
• 1948: El noi dels cabells verds (The Boy With Green Hair), de Joseph Losey
• 1949: Atrapada (Caught) de Max Ophuls
• 1949: Combat trucat (The Set-Up), de Robert Wise
• 1949: The Woman on Pier 13 de Robert Stevenson
• 1950: The Secret Fury de Mel Ferrer
• 1950: Nascuda per al mal (Born to Be Bad) de Nicholas Ray
• 1951: Hard, Fast and Beautiful d'Ida Lupino
• 1951: Més fort que la llei (Best of the Bad Men) de William D. Russell
• 1951: Infern als núvols (Flying Leathernecks) de Nicholas Ray
• 1951: The Racket de John Cromwell
• 1951: Terreny perillós (On Dangerous Ground), de Nicholas Ray
• 1952: Beware, My Lovely de Harry Horner
• 1952: Clash by Night de Fritz Lang
• 1952: Horitzons de l'oest (Horizons West) de Budd Boetticher
• 1953: L'esquer (The Naked Spur), d'Anthony Mann
• 1953: City Beneath the Sea de Budd Boetticher
• 1953: Inferno de Roy Ward Baker
• 1954: Alaska Seas de Jerry Hopper
• 1954: About Mrs Leslie de Daniel Mann
• 1954: Her Twelve Men de Robert Z. Leonard
• 1955: Conspiració de silenci (Bad Day at Black Rock), de John Sturges
• 1955: Fugida a Birmània (Escape to Burma) d'Allan Dwan
• 1955: House of Bamboo, de Samuel Fuller
• 1955: Els implacables (The Tall Men) de Raoul Walsh
• 1956: Terra de violència (The Proud Ones) de Robert D. Webb
• 1956: Back from Eternity de John Farrow
• 1957: Men in War, d'Anthony Mann
• 1958: Lonelyhearts de Vincent J. Donehue
• 1958: God's Little Acre d'Anthony Mann
• 1959: Un demà arriscat (Odds Against Tomorrow), de Robert Wise
• 1959: El dia del proscrit (Day of the Outlaw), d'André De Toth
• 1960: Imperi de titans (Ice Palace) de Vincent Sherman
• 1961: The Canadians de Burt Kennedy
• 1961: Rei de reis (King of Kings), de Nicholas Ray
• 1962: The Longest Day de Ken Annakin, Andrew Marton i Bernhard Wicki
• 1962: La fragata infernal (Billy Budd), de Peter Ustinov
• 1965: The Crooked Road de Don Chaffey
• 1965: The Dirty Game de Christian-Jaque, Werner Klingler, Carlo Lizzani, Terence Young
• 1965: La batalla de les Ardenes (Battle of the Bulge), de Ken Annakin
• 1966: Els professionals (The Professionals), de Richard Brooks
• 1967: The Busy Body de William Castle
• 1967: Els dotze del patíbul (The Dirty Dozen), de Robert Aldrich
• 1967: La darrera aventura del general Custer (Custer of the West), de Robert Siodmak
• 1968: L'hora de les pistoles (Hour of the Gun), de John Sturges
• 1968: Un Minuto per pregare, un instante per morire de Franco Giraldi
• 1968: Anzio (Lo Sbarco di Anzio) de Duilio Coletti i Edward Dmytryk
• 1969: Grup salvatge (The Wild Bunch), de Sam Peckinpah
• 1969: Captain Nemo and the Underwater City,de James Hill
• 1970: The Reason Why de Paul Leaf (curtmetratge)
• 1971: The Lawman, de Michael Winner
• 1971: The Love Machine de Jack Haley Jr.
• 1972: Com una llebre acorralada (La course du lièvre à travers les champs) de René Clément
• 1973: Lolly-Madonna XXX de Richard C. Sarafian
• 1973: The Outfit, de John Flynn
• 1973: Acció executiva (Executive Action) de David Miller
• 1973: The Iceman Cometh de John Frankenheimer

Premis i nominacions

• 1948. Nominació a l'Oscar al millor actor secundari per Crossfire
• 1963. Nominació al BAFTA al millor actor estranger per Billy Budd

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert Ryan

• Tribut Arxivat 2015-01-06 a Wayback Machine.
• Fotografies