Els dotze del patíbul

pel·lícula de 1967 dirigida per Robert Aldrich

Els dotze del patíbul (títol original en anglès The Dirty Dozen) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Robert Aldrich i estrenada l'any 1967. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaEls dotze del patíbul
The Dirty Dozen Modifica el valor a Wikidata
The Dirty Dozen.jpg
Fitxa
DireccióRobert Aldrich Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióKenneth Hyman
Dissenyador de produccióAsa Hutchinson Modifica el valor a Wikidata
GuióNovel·la:
E.M. Nathanson
Guió:
Nunnally Johnson
Lukas Heller
MúsicaFrank De Vol
FotografiaEdward Scaife
MuntatgeMichael Luciano
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMGM
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica i Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Estrena1967
Durada150 min.
Idioma originalanglès
alemany Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama bèl·lic
Acció
TemaSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióRegne Unit i Bretanya Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientació1944 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0061578 Filmaffinity: 378896 Allocine: 45365 Rottentomatoes: m/dirty_dozen Mojo: dirtydozen Allmovie: v13877 TCM: 73149 TV.com: movies/the-dirty-dozen Modifica el valor a Wikidata

El guió es basa en el best-seller de 1965 de E. M. Nathanson, que es va inspirar en una unitat real de la Segona Guerra Mundial d'especialistes en demolició darrere de les línies de la 101a Divisió Aerotransportada anomenada Filthy Thirteen.[2][3]

Argument[4]Modifica

El major Reisman (Lee Marvin), un militar expert en la guerra de guerrilles, i tota una eminència en el sabotatge de l'enemic, rep l'ordre de realitzar una missió suïcida, i molt bruta, que es basa a convertir l'escòria de l'exèrcit en la veritable elit. La missió consisteix a llançar un grup de paracaigudistes prop a una mansió en la qual oficials de l'exèrcit alemany tenen instal·lat un lloc d'alt comandament, centre de vacances i fort de defensa, prendre-la per sorpresa, dinamitar el soterrani per tal de causar la mort de la major quantitat d'oficials alemanys per desmoralitzar l'exèrcit alemany, i per últim, fugir si és possible. Després de seleccionar els seus homes, el major dels entrena amb mà dura però justa, amb el que es guanya la confiança del grup, afrontant-se fins i tot a oficials de major rang, per tal de demostrar que els bons soldats sempre ho segueixen sent tot i els seus errors. Quan arriba el moment, tots estan preparats per dur a terme la missió, però a poc a poc es fa malbé el pla, i han d'improvisar per tal de complir amb la missió.

RepartimentModifica

RecepcióModifica

TaquillaModifica

Els dotze del patíbul va ser un gran èxit comercial. En els seus primers cinc dies a Nova York, la pel·lícula va recaptar 103.849 dòlars en 2 sales.[5] Produït amb un pressupost de 5,4  milions de dòlars, va obtenir 7,5 milions de dòlars en les seves cinc primeres setmanes al cinema a partir de 1.152 reserves i 625 impressions, una de les pel·lícules més taquilleres en aquell moment;[6] tanmateix, a l'enquesta setmanal de taquilla de Variety, basada en una mostra de teatres clau de la ciutat, només va arribar al segon lloc a la taquilla dels Estats Units darrere de Només es viu dues vegades fins que finalment va assolir el número u en la seva sisena setmana.[7] Finalment va obtenir lloguers de 24,2 milions de dòlars als Estats Units i al Canadà amb un import brut de 45,3 milions de dòlars.[8] Va ser la quarta pel·lícula més taquillera de 1967 i la pel·lícula de MGM més taquillera de l'any. També va ser un èxit a França, amb 4.672.628 entrades.[9]

Coincidint amb la seva estrena, Dell Comics va publicar un còmic The Dirty Dozen l'octubre de 1967.[10][11]

CríticaModifica

Competent relat de gestes bèl·liques que adaptava una novel·la d'E.M. Nathanson. La seva sòlida realització s'até en excés a les convencions més trillades del gènere, provocant que el vigor de la seva narrativa no impedeixi certa sensació de "déjà vu". L'excel·lent repartiment salva fàcilment l'honor de la funció. El seu èxit va provocar diverses seqüeles televisives.[12]

PremisModifica

Premi Categoria Nominat(s) Resultat
Oscar[13] Millor actor secundari John Cassavetes Nominat
Millor muntatge Michael Luciano Nominat
Millor so Metro-Goldwyn-Mayer Studio Sound Department Nominat
Millors efectes de so John Poyner Guanyador
American Cinema Editors Millor llargmetratge editat Michael Luciano Guanyador
Sindicat de Directors Direcció excepcional en cinema Robert Aldrich Nominat
Premis Globus d'Or Millor actor secundari John Cassavetes Nominat
Premis Laurel Acció-Drama Nominat
Interpretació d'acció Lee Marvin Guanyador
Actor secundari Jim Brown Nominat
John Cassavetes Nominat
Photoplay Medalla d'Or Guanyador

A més la pel·lícula ha estat reconeguda per l'American Film Institute en les llistes següents:

ReferènciesModifica

  1. esadir.cat. Els dotze del patíbul. esadir.cat. 
  2. Yardley, William «Jake McNiece, Who Led Incorrigible D-Day Unit, Is Dead at 93» (en anglès). The New York Times, 13-02-2013 [Consulta: 4 març 2022].
  3. «World War II soldier John (Jack) Agnew, whose unit inspired 'Dirty Dozen,' dies at 88» (en anglès). New York Daily News, 12-04-2010 [Consulta: 4 març 2022].
  4. «The Dirty Dozen». The New York Times.
  5. «'Heat of Night' Scores With Crix; Quick B.O. Pace». Variety. 9 August 1967: 3. 
  6. «'Dirty Dozen' Nabs $7.5-Mil. In 5 Wks.». Variety. 9 August 1967: 3. 
  7. «National Boxoffice Survey». Variety. August 9, 1967: 4. 
  8. «Big Rental Films of 1967». Variety. 3 January 1968: 25. 
  9. Soyer, Renaud (July 14, 2013) "Robert Aldrich Box Office" Arxivat May 11, 2020, a Wayback Machine.. Box Office Story (en francès).
  10. Dell Movie Classic: The Dirty Dozen al Grand Comics Database
  11. Dell Movie Classic: The Dirty Dozen a la Comic Book DB (arxivat de l'original)
  12. Doce del patíbulo. Fotogramas
  13. «The 40th Academy Awards (1968) Nominees and Winners». oscars.org. Arxivat de l'original el April 2, 2015. [Consulta: 25 agost 2011].
  14. «AFI's 100 Years...100 Thrills». American Film Institute, 2002. Arxivat de l'original el February 6, 2020. [Consulta: 20 agost 2016].
  15. «AFI's 100 Years...100 Heroes & Villains Nominees», 2005. Arxivat de l'original el October 17, 2019. [Consulta: 20 agost 2016].
  16. «AFI's 100 Years...100 Cheers Nominees», 2005. Arxivat de l'original el February 6, 2020. [Consulta: 20 agost 2016].

Vegeu tambéModifica