Inês de Castro (pel·lícula)
Inês de Castro és una pel·lícula biogràfica i històrica del 1944 de coproducció hispano-portuguesa dirigida per José Leitão de Barros amb guió de Manuel García Viñolas i Afonso Lopes Vieira. Es van fer dues versions, una en castellà i l'altra en portuguès[1]
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | José Leitão de Barros |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Pierre Schild (en)  i Juan Antonio Simont Guillén |
| Guió | Manuel García Viñolas i Afonso Lopes Vieira |
| Música | José Muñoz Molleda |
| Fotografia | Heinrich Gärtner |
| Muntatge | Juan J. Doria Jacques Saint-Léonard |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya i Portugal |
| Estrena | 28 desembre 1944 |
| Durada | 92 min |
| Idioma original | castellà portuguès |
| Color | en blanc i negre |
| Format | format acadèmic |
| Descripció | |
| Gènere | drama històric, cinema històric i drama |
| Època d'ambientació | segle XIV |
   | |
Sinopsi
modificaEl 1336 el comte Juan Manuel cedeix en matrimoni a la seva filla Constança de Villena al príncep Pere, hereu del rei Alfons IV de Portugal, per tal de solucionar un conflicte dinàstic entre Portugal i Castella. Acompanya a Constança una dama gallega de singular bellesa, Agnès de Castro, emparentada amb els primers reis de Castella. Celebrat el matrimoni del príncep, aquest descobreix la bellesa d'Agnès, i se n'enamora. És padrina de l'únic fill del matrimoni de Constança i Pedro i ja en el banquet que segueix al bateig, Pere es manifesta davant la Cort com enamorat d'Agnès.
Repartiment
modifica- Antonio Vilar ... Pere I de Portugal
- Alicia Palacios ... Inês de Castro
- María Dolores Pradera ... Constança
- Raul de Carvalho ... Diego Lopes Pacheco
- João Villaret ... Martin, o Bobo
- Gregorio Beorlegui ... Pero Coello
- Alfredo Ruas ... Alvaro Gonzales
- Erico Braga ... Alfons IV de Portugal
Producció
modificaVa gaudir del total suport oficial tant de les autoritats franquistes com de les salazaristes. El rodatge va començar el 22 d'abril del 1944 i es va allargar fins a novembre del mateix any, va gaudir de l'assessorament literari de Manuel Machado i va tenir dificultats per les dificultats del comerç de material fílmic amb Alemanya. En el muntatge final es van fer dues versions, una per Portugal i l'altra per Espanya, amb diferents dedicatòries i l'ordre dels actors.[2]
Premis
modificaEl 8 d'octubre de 1945 la pel·lícula va aconseguir un premi econòmic de 400.000 ptes, als premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle de 1945.[3]
Referències
modifica- ↑ Pasión necrófila en la autarquía, La Nueva España
- ↑ «Inés de Castro». Doble versión de José Leitão de Barros per José Mª Folgar de la Calle
- ↑ Concurso de premios de la producción cinematográfica, ABC, 9 d'octubre de 1945
Enllaços externs
modifica
Fragment de la pel·lícula a YouTube- Inês de Castro in Theatre and Film: A Feminist Exhumation of the Dead Queen, Aida Jordao, Universitat de Toronto
