Viquipèdia

Heinrich Gärtner

Heinrich Gärtner (Rădăuți, Bucovina, 16 de març de 1895 - Madrid, 12 de desembre de 1962) va ser un cineasta que entre 1915 i 1962 va actuar com a operador de càmera i director de fotografia en un total de 180 pel·lícules. Cap al final de la seva vida signà les seves obres com Enrique Guerner o Henrique Gärtner. Va produir algunes de les seves obres a Espanya i a Portugal.[1]

Infotaula de personaHeinrich Gärtner
Biografia
Naixement16 març 1895 Modifica el valor a Wikidata
Rădăuți (Romania) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 desembre 1962 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPel·lícula i direcció Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, director de fotografia Modifica el valor a Wikidata
Activitat1915 Modifica el valor a Wikidata –
IMDB: nm0005733 Allocine: 55068 Allmovie: p91096 TMDB.org: 12740 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va néixer a Radautz (actualment Rădăuți, Romania) quan encara pertanyia a l'Imperi Austrohongarès en el si d'una família de jueus alemanys. Es va iniciar en la fotografia a Berlín, on des del 1910 fou aprenent de fotògraf de retrats. El 1912 es va iniciar com a assistent de càmera i des de 1915 com a operador de càmera en la indústria alemanya del cinema mut. Entre 1917 i 1918 va treballar com a cineasta al servei de l'exèrcit austrohongarès en la cobertura de combats durant la Primera Guerra Mundial. Després de la guerra es va establir a Berlín i es dedicà novament a la direcció de fotografia a pel·lícules de llargmetratge. Des de 1923 treballà regularment amb el director Richard Eichberg.

La seva ascendència jueva va provocar que a l'arribada d'Adolf Hitler al poder hagués d'exiliar-se. El 1934 es va establir a Espanya, on va continuar la seva carrera com a cineasta,[2] dedicant-se essencialment a la direcció de curtmetratges. L'esclat de la guerra civil espanyola el va sorprendre a Sevilla, on fou detingut per les autoritats revoltades a petició del cònsol del Tercer Reich. Per evitar ser extradit es va refugiar a Portugal. Després de la victòria franquista fou autoritzar a tornar a Espanya per treballar en el cinema.[2] En 1938 va fer alguns documentals sobre la guerra civil i des de 1939 es va dedicar a la producció de pel·lícules, treballant principalment per als directors Florián Rey i Ladislao Vajda. Fou aleshores quan començà a utilitzar el seu nom castellanitzat com Enrique Guerner utilitzant també com a segon cognom "Kolb" segons els costums espanyols.[3]

Al llarg de la seva carrera assolí un paper influent en el cinema espanyol, introduint elements del corrent de l'expressionisme alemany que va influir en altres operadors de càmera com Alfredo Fraile, José F. Aguayo o Cecilio Paniagua.[4]

Gärtner, que va assumir la ciutadania espanyola, també treballà a Portugal i a Suïssa, sota la direcció de Ladislao Vajda en obrrs com Es geschah am hellichten Tag, amb Heinz Rühmann i Gert Frobe, i al melodrama Die Schatten werden länger, amb Hansjörg Felmy, Luise Ullrich i Barbara Rütting.

Filmografia modifica

Referències modifica

  1. ↑ CINEPT: Cinema português.
  2. ↑ 2,0 2,1 Bock & Bergfelder p.572
  3. ↑ Michael Seidman: The Victorious Counterrevolution: The Nationalist Effort in the Spanish Civil War. Wisconsin University Press, Madison 2011, ISBN 978-0-299-24964-9, S. 343 (Namensregister).
  4. ↑ Kinder p.482

Bibliografia modifica

  • Bock, Hans-Michael & Bergfelder, Tim. The Concise CineGraph. Encyclopedia of German Cinema. Berghahn Books, 2009.
  • Kinder, Marsha. Blood Cinema: The Reconstruction of National Identity in Spain. University of California Press, 1 Jan 1993.
  • Kay Weniger: ‘Es wird im Leben dir mehr genommen als gegeben …’. Lexikon der aus Deutschland und Österreich emigrierten Filmschaffenden 1933 bis 1945. Eine Gesamtübersicht. ACABUS-Verlag, Hamburg 2011, ISBN 978-3-86282-049-8, S. 183 f.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Heinrich_Gärtner&oldid=32637274»