Marcelino, pan y vino

Marcelino, pan y vino és una pel·lícula espanyola dirigida per Ladislao Vajda en 1955. Es tracta d'un dels majors èxits comercials i de crítica en la història del cinema espanyol, excedint els cànons del cinema religiós imperant en l'època.

Infotaula de pel·lículaMarcelino, pan y vino
Marcelino pan y vino Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióLadislao Vajda Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióJosé María Sánchez-Silva y García-Morales i Ladislao Vajda Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPablo Sorozábal Mariezcurrena Modifica el valor a Wikidata
FotografiaHeinrich Gärtner Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJulio Peña Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorChamartín Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1955 Modifica el valor a Wikidata
Durada87 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema infantil, drama i comèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEspanya Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0047216 Filmaffinity: 540876 Allocine: 143062 Letterboxd: the-miracle-of-marcelino Allmovie: v148719 TCM: 491551 TMDB.org: 62395 Modifica el valor a Wikidata

Es va basar en la novel·la homònima de José María Sánchez Silva. La pel·lícula gira sobre de la història de Marcelino, un nen expòsit que és recollit per uns frares franciscans. Un dia, estant orant davant un crucificat, aquest pren vida i comença a comunicar-se amb Marcelino

Tres escenes clau de la pel·lícula van ser rodades a La Alberca (Salamanca). La seva Plaza Mayor serveix com a escenari per a l'escena inicial, en la qual el frare narrador, Fernando Rey, baixa al poble per a contar a la nena malalta la història de Marcelino. L'escena del mercat, on Marcelino acaba pujat a una cucanya després de provocar l'estampida d'una parella de bous. Finalment, de tornada al convent, passen davant de l'Ermita de San Blas d'aquesta localitat. Tota l'ambientació relativa al convent està situada en l'ermita del Cristo del Caloco en El Espinar (Segòvia)<[1] que compta amb gran devoció a la comarca; les escenes referents a la construcció del convent i a la Guerra del francès es van realitzar a l'ermita de San Cristóbal, del poble d'Aldeavieja (Àvila).

La figura del Crist, tanmateix, no es correspon amb la del Caloco, sinó que és una escultura de l'escultor Antonio Simont i en l'actualitat es troba en l'altar de la Capella de Santa Teresa del Convent de les Carmelites de Don Benito (Badajoz). Allí va acabar per desig d'un dels enginyers de so de la pel·lícula, Miguel López Cabrera, que la seva germana era monja en aquest convent.[2]

Premis modifica

Onzena edició de les Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[3]
Categoria Nominats Resultat
Millor pel·lícula Guanyadora
Millor director Ladislao Vajda Guanyador
Millor actor secundari Juan Calvo Guanyador
Millor guió José María Sánchez-Silva Guanyador
Millors decorats Antonio Simont Guanyador
Premi Jimeno Pablito Calvo Guanyador

Altres adaptacions modifica

En 1991 es realitza una versió italiana titulada originalment Marcellino pane e vino, del director Luigi Comencini.

Referències modifica

  1. «Segovia Film Comission - Filmografía en Segovia». Arxivat de l'original el 2015-02-08. [Consulta: 25 febrer 2019].
  2. La ficha rosa del trivial - Marcelino pan y vino (Ladislao Vajda, 1955)
  3. «Premios del CEC a la producción española de 1955». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2018-01-06. [Consulta: 9 desembre 2015].
  4. «Preparan remake del niño que hablaba con Jesús». el informador, 30-03-2010. Arxivat de l'original el 2016-06-03. [Consulta: 30 març 2010].
  5. «Marcelino Pan y Vino La Película (Sitio Oficial)», 12-11-2010. Arxivat de l'original el 7 de desembre de 2010. [Consulta: 12 novembre 2010].