José María Sánchez-Silva y García-Morales

escriptor de literatura infantil espanyol

José María Sánchez-Silva y García-Morales (Madrid, 11 de novembre de 1911 - ibíd., 13 de gener de 2002) va ser un escriptor espanyol. Famós com a escriptor per a públic infantil, és l'únic espanyol que ha obtingut el premi Andersen.[1]

Infotaula de personaJosé María Sánchez-Silva y García-Morales
Biografia
Naixement11 novembre 1911 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort13 gener 2002 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor, periodista, escriptor de literatura infantil, guionista i director de cinema Modifica el valor a Wikidata
GènereLiteratura infantil Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Firma de José María Sánchez-Silva.svg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0844784 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

El seu pare, José María Sánchez Silva, era un periodista pròxim a l'anarquisme, que escrivia en la revista La Terra i que es va exiliar en 1939. Però ja molts anys abans la família havia quedat desestructurada i el fill (Sánchez-Silva) a penes va conviure amb el seu pare; en alguns moments va ser pràcticament un nen vagabund. Va ingressar en institucions per a orfes i nens en situació precària com la madrilenya Escola del Pardo (dependent de l'Ajuntament de Madrid).[2] En aquestes institucions per a menors va aprendre mecanografia i taquigrafia, amb el que va aconseguir un càrrec de taquígraf a l'Ajuntament de Madrid. En 1934 va publicar el seu primer llibre El hombre de la bufanda.

Durant la Guerra Civil va romandre en zona republicana, a Madrid, col·laborant amb les activitats de la Falange clandestina fins al mateix moment de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat. En 1939 va començar a treballar com a periodista en el diari Arriba, del que n'arribà a ser subdirector, i a més va col·laborar al diari Pueblo.

José María Sánchez Silva aconseguí la seva fama gràcies al seu conte Marcelino, pan y vino, que va ser dut al cinema per Ladislao Vajda, i es va convertir en un dels grans èxits del cinema espanyol a nivell internacional. A més de l'esmentat premi Andersen que va rebre en 1968, va obtenir el premi nacional de literatura en 1957. Després de l'èxit del relat de Marcelino, va tornar a reprendre el personatge en Historias menores de Marcelino Pan y Vino i Aventuras en el cielo de Marcelino Pan y Vino. A més va escriure ¡Adiós, Josefina! i Ladis un gran pequeño, que va tenir seqüeles amb Cosas de ratones y conejos.

Junt amb José Luis Sáenz de Heredia, va ser autor del guió de la pel·lícula Franco, ese hombre, una biografia en la qual va col·laborar el mateix dictador i que va comptar amb el beneplàcit d'aquest. Un any després, en 1965, al costat de Rafael García Serrano, va elaborar el del documental Morir en España, dirigit per Mariano Ozores[3]

ObresModifica

  • El hombre de la bufanda (1934)
  • La otra música (1941)
  • No es tan fácil (1943)
  • La ciudad se aleja (1946)
  • Un paleto en Londres. La vuelta al mundo y otros viajes (1952)
  • Marcelino Pan y Vino (1953)
  • Primavera de papel (1953)
  • Historias de mi calle (1954)
  • Quince o veinte sombras (1955)
  • Fábula de la burrita Non (1956)
  • El hereje (1956)
  • Tres novelas y pico (1958)
  • Adiós, Josefina (1962)
  • Colasín y Colasón (1963)
  • Pesinoe y gente de tierra (1964)
  • Adán y el señor Dios (1967)
  • Ladis, un gran pequeño (1968)
  • El chihuahua que mordió a Hernán Cortés (1981)
  • Cosa de ratones y conejos (1981)

Obres adaptadesModifica

PremisModifica

ReferènciesModifica


Premis i fites
Precedit per:
Tove Jansson
Premi Hans Christian Andersen
 

1968
Succeït per:
Gianni Rodari

+