Inscripció funerària de Sibbolet
La Inscripció funerària de Sibbolet és una epigrafia púnica que es va trobar al 1902 a Cartago. Fa 20 x 7 cm i actualment es conserva al Museu Nacional de Cartago (referència: KAI 92, CIS I 5948 o R 768).[1]
  | |
| Tipus | inscripció i objecte arqueològic |
|---|---|
| Part de | Làpides cartagineses |
| Data de descobriment o invenció | 1902 |
| Lloc de descobriment | Jaciment arqueològic de Cartago |
| Llengua | púnic |
| Localització | |
| Col·lecció | Kanaanäische und Aramäische Inschriften (en)  Corpus Inscriptionum Semiticarum (en) |
- QBR ŠBLT SḤRT HQRT
- Tomba de ŠBLT (Sibbolet), majorista de la ciutat
- QBR ŠBLT SḤRT HQRT
La inscripció, sobre gres fi, s'ha descrit com plena de subtils contradiccions. Tot i que és de petita, les lletres estan inscrites amb summa cura. Malgrat el seu nom modest (Sibbolet significa 'espiga de blat'), la dona afirma ser "majorista" de "la ciutat", és a dir, Cartago. No dona noms de cap familiar ni avantpassat, i això suggereix que s'enorgulleix de ser una dona feta a si mateixa,[4] que sap utilitzar amb tacte les seues habilitats socials per a aconseguir una gran carrera empresarial.
A més a més la inscripció no esmenta el producte que comercialitzava Sibbolet. Per tant, l'orientalista francés Charles S. Clermont-Ganneau va suggerir que potser participava en un comerç poc decent, com ara amb esclaus (mangonio) o fins i tot proxenetisme (lenocinio).[5] D'altra banda, l'historiador polonés Lidzbarski ha indicat que possiblement el seu ofici era de caràcter religiós.[6]
Clermont-Ganneau també proposà que HQRT (haqqart, 'la ciutat') podria referir-se no a Cartago sinó a Cirta (l'actual Constantina (Algèria), on hi ha mostres del nom Sibbolet. Lidzbarski, però, creu que la identificació amb Cartago és correcta.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Chabot, J.-B.. Répertoire d'épigraphie Sémitique, Vol. 2. Paris: Imprimerie nationale, 1914, p. 160–161. (Archive.org)
- ↑ Berger, Philippe «Note sur une nouvelle inscription funéraire de Carthage». Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 47, 1, 1903, pàg. 94–97 [Consulta: 11 febrer 2023]. (Persée)
- ↑ Donner, Herbert; Rölig. Kanaanäische und aramäische Inschriften. 5. Wiesbaden: Harrassowitz, 2002, p. I, 22.
- ↑ [Une] "fille de ses œuvres": Berger (1903) p. 96.
- ↑ Clermont-Ganneau, Charles Simon. Recueil d'Archéologie Orientale, Vol. 5. Paris: Leroux, 1903, p. 313–322. (Archive.org)
- ↑ Chabot (1914), p. 161.