Intel 4040

El microprocessador Intel 4040 va ser el successor de l'Intel 4004. Va ser introduït en 1974. The 4040 employed a 10 μm silicon-gate enhancement load PMOS technology, fet amb 3.000 transistors[1] i podia executar aproximadament 60.000 instructions per second.

Infotaula equipament informàticIntel 4040
Intel D4040 2293B top.jpg
Modifica el valor a Wikidata
FabricantIntel Modifica el valor a Wikidata
Llançament1974 Modifica el valor a Wikidata
Final de vida1981 Modifica el valor a Wikidata
EstatDiscontinuat
Característiques de CPUs
Freqüència500 kHz Modifica el valor a Wikidata - 740 kHz Modifica el valor a Wikidata
Conjunt d'instruccions4-bit BCD

Noves característiquesModifica

ExtensionsModifica

  • Repertori d'instruccions ampliat a 60 instruccions.
  • Memòria de programa ampliada a 8 Kbytes.
  • Registres ampliats a 24.
  • Pila de crides ampliada a 7 nivells de profunditat.

DissenyadorsModifica

 
i4040 microarquitectura.

Federico Faggin va proposar l'arquitectura, i també va ser qui va conduir el projecte. Tom Innes fou qui el va acabar.

Nous xips suportatsModifica

  • 4201 - Generador de rellotge d'entre 500 i 740 kHz utilitzant cristalls d'entre 4 i 5.185 MHz
  • 4308 - ROM d'1 Kbyte
  • 4207 - Port de sortida de mida byte de propòsit general
  • 4209 - Port d'entrada de mida byte de propòsit general
  • 4211 - Port d'entrada/sortida de mida byte de propòsit general
  • 4289 - Interfície de memòria estàndard (reemplaça al 4008/4009)
  • 4702 - UVEPROM de 256 bytes
  • 4316 - ROM de 2 Kbytes
  • 4101 - RAM de 256 nibbles (4 bits).
  • 4002 - RAM de 320 bits (80 x 4) i 4 sortides discretes.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Intel 4040