Obre el menú principal

Intel Corporation (conegut com Intel ) és una Multinacional nord-americana  d'empreses i  companyia de tecnologia amb seu a Santa Clara (Califòrnia) , a Silicon Valley. És el segon fabricant mundial de xips semiconductors més gran del món i el  segon basat en ingressos després de ser superat per Samsung.[2][3] És l'inventor de la sèrie X86 de Microprocessadors, els processadors que es troben en la majoria d'ordinadors personals (PC). L’any 2018 va ocupar el post n.° 46 en la llista de fortune 500 de les majors corporacions dels Estats Units per ingressos totals.

Infotaula d'organitzacióIntel Corporation
(en) Intel Corporation
Intel-logo.svg
Intelheadquarters.jpg

Lema Leap Ahead
Dades bàsiques
Tipus entitat Societat anònima
NASDAQINTC
HKEx 4335
Euronext INCO
Sector Semiconductors
Forma jurídica empresa de capital obert
Història
Fundació 1968 1
Fundadors Gordon E. Moore
Robert Noyce
Activitat
Zona on actua Mundial
Productes Microprocessadors
Memòria flash
Plaques mare Chipsets
Bluetooths
Membre de Alliance for Open Media
iRODS Consortium Tradueix
Fundació Linux
Cotitz.Borsa (NASDAQ INTC) - (HKEx 4335)
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Executiu en cap Bob Swan Tradueix
Persona clau Brian Krzanich, CEO
Renée James, President
Empleats 83.500 (2008)[1]
És propietat de The Vanguard Group
Filials Intel Ireland Tradueix
Intel Capital Tradueix
Wind River Systems Tradueix
Havok Tradueix
McAfee, LLC Tradueix
Virtutech Tradueix
Intel (Germany) Tradueix
Intel (India) Tradueix
Intel Israel
Mobileye
Afiliacions S&P 500
NASDAQ-100
Mitjana Industrial Dow Jones
Xifres destacables
Recursos propis Augment US$ 39.088 bilions(2008)[1]
Ingressos Disminució US$ 37.586 bilions(2008)[1]
Ingressos d'explotació Augment US$ 8.954 bilions(2008)[1]
Beneficis Disminució US$ 5.292 bilions(2008)[1]
Total actius Augment US$ 50.715 bilions(2008)[1]

Web Intel.com
Facebook: Intel Twitter: intel Instagram: intel Google+: +Intel Youtube: UCk7SjrXVXAj8m8BLgzh6dGA

Modifica les dades a Wikidata


Intel subministra processadors per a fabricants de sistemes informàtics com Apple, Lenovo, HP, i Dell, no obstant, la companyia també fabrica fitxes de placa base, controladors d'interfície de xarxa i circuits integrats, memòria flaix, xips gràfics, processadors integrats i altres dispositius relacionats amb comunicacions i informàtica.


La companyia va ser fundada el 18 de juliol de 1968, pels pioners en  semiconductors Robert Noyce i Gordon Moore (de la llei de Moore), i es va associar àmpliament  amb el lideratge executiu i la visió d'Andrew Grove. El nom de la empresa va ser concebut com una combinació de las paraules integrated  i  electronics,  ja que el cofundador Noyce va ser un inventor clau del circuit integrat (microxip). El fet que "intel·ligència" sigui el terme per a  informació d'intel·ligència també va fer que el nom fos apropiat. Intel va ser un dels primers desenvolupadors de xips de memòria SRAM i DRAM , que van representar la major part del seu negoci fins a 1981. Encara que Intel va crear el primer xip de microprocessador comercial del món el 1971, no va ser fins l'èxit de l'ordinador personal ( PC) que es va convertir en el seu negoci principal.


Durant la dècada de 1990, Intel va invertir fortament en nous dissenys de microprocessadors per fomentar el ràpid creixement de la indústria informàtica. Durant aquest període, Intel  es va convertir en el proveïdor dominant de microprocessadors per a PC i era conegut per les seves tàctiques agressives i anticompetitives en defensa de la seva posició en el mercat, en particular contra Advanced Micro Devices (AMD), així com una lluita amb Microsoft per el control de la direcció de la indústria del PC.

El centre de tecnologia de codi obert (Open Source Technology Center)  a Intel allotja PowerTOP i LatencyTOP, i suporta altres projectes de codi obert com ara Wayland, Mesa3D, Intel Array Building Blocks y Threading Building Blocks (TBB) i Xen.


Contingut

Operacions actualsModifica

Segments operatiusModifica

  • Client Computing Group (55% dels ingressos de 2016): Produeix components de maquinari utilitzats en ordinadors portàtils i d'escriptori.[4]
  • Data Center Group (29% dels ingressos de 2016): Produeix components de maquinari utilitzats en plataformes de servidor, xarxa i emmagatzematge.[4]
  • Non-Volatile Memory Solutions Group (4% dels ingressos de 2016): Fabrica memòria flash NAND i 3D XPoint, de  marca Optane, productes utilitzats principalment en unitats d'estat sòlid.[4]
  • Internet of Things Group (5% dels ingressos de 2016): Ofereix plataformes dissenyades per al comerç minorista, el transport, la indústria, els edificis i l'ús domèstic.[4]
  • Non-Volatile Memory Solutions Group (4% dels ingressos de 2016) : Fabrica memòria flash NAND i 3D XPoint, de  marca Optane, productes utilitzats principalment en unitats d'estat sòlid.[4]
  • Intel Security Group (4% dels ingressos de 2016 ): Produeix programari, especialment seguretat i programari Antivirus.[4]
  • Programmable Solutions Group (3% dels ingressos de 2016) : Fabrica semiconductors programables (principalment FPGA).[4]

Principals clientsModifica

El 2017, Dell va representar prop del 16% dels ingressos totals d'Intel, lenovo va representar el 13% del total d'ingressos, i HP Inc. va representar l'11% del total d'ingressos.[4]

Quota de mercatModifica

Quota de mercat históricaModifica

A la dècada de 1980, Intel es va trobar entre els deu primers venedors de semiconductors (10è el 1987) al món. El 1992,[5]Intel es va convertir en el major fabricant de xips per ingressos i ha ocupat la posició des d'aleshores. Altres empreses de semiconductors més importants inclouen TSMC, Advanced Micro Devices, Samsung, Texas Instruments, Toshiba i STMicroelectronics.

Quota de mercat a principis de 2011Modifica

Segons I'IDC, mentre que Intel va gaudir de la major quota de mercat tant en el mercat mundial de microprocessador de PC (73,3%) com en el microprocessador de PC mòbil (80,4%) del segon trimestre de 2011, els números van disminuir un 1,5% i un 1,9% en comparació amb el primer trimestre de 2011.

Principals competidorsModifica

Els competidors en xips per a PC inclouen Advanced Micro Devices, VIA Technologies, Silicon Integrated Systems i Nvidia.

Els competidors d'Intel en xarxes inclouen NXP Semiconductors, Infineon, Broadcom Limited, Marvell Technology Group i Applied Micro Circuits Corporation, i els seus competidors en memòria flash inclouen Spansion, Samsung, Qimonda, Toshiba, STMicroelectronics i SK Hynix.

L'únic gran competidor del mercat de processadors x86 és Advanced Micro Devices (AMD), amb el qual Intel ha tingut acords de llicència des de 1976: Cada soci pot utilitzar les innovacions tecnològiques patentades per l'altre sense càrrec després d'un cert temps. Tanmateix, l'acord de llicència  es cancel·la en cas d'una fallida o adquisició d'AMD.

Alguns competidors més petits com VIA Technologies produeixen processadors x86 de baixa potència per equips informàtics de petit format i equips portàtils.

No obstant això, l'aparició d'aquests dispositius informàtics mòbils, en particular, els telèfons intel·ligents, ha provocat en els últims anys un descens en les vendes de PC, atès que més del 95% dels telèfons intel·ligents del món utilitzen actualment processadors dissenyats per ARM Holdings, ARM s'ha convertit en un dels principals competidors del mercat de processadors d'Intel. ARM també planeja fer incursions al mercat de PC i servidors.


Història corporativaModifica

OrigensModifica

Intel va ser fundada a Mountain View, Califòrnia al 1968 per en Gordon E. Moore (famós per la “Llei de Moore”), un químic, i per en Robert Noyce, un físic i co-inventor del circuit integrat. Arthur Rock (inversor i capitalista de risc) va ajudar-los a trobar inversors, mentre que en Max Palevsky estava al taulell des de les primeres etapes. Moore i Noyce van deixar Fairchild Semiconductor per a fundar Intel. Rock no era un empleat, però era un inversor i també era president de la Junta. La inversió inicial total a Intel va ser de 2,5 milions de dòlars convertibles i 10.000 dòlars d’en Rock. Justament dos anys després, Intel es va convertir en una companyia pública a través d’una oferta pública inicial (IPO), recaptant 6,8 milions de dòlars (23,5 dòlars per acció). El tercer empleat d’Intel va ser Andy Grove, un enginyer químic, que posteriorment va dirigir la companyia durant la major part dels anys 80 i el començament dels anys 90.

En el moment de decidir un nom, Moore i Noyce van refusar ràpidament “Moore Noyce”, que era un homòleg per a “més soroll” – un nom poc adequat per a una empresa d’electrònica, ja que el soroll en electrònica és normalment indesitjable i típicament associat amb una mala interferència. En canvi, ells van fundar la companyia com a “N M Electronics” el 18 de juliol de 1968, però cap a finals del mateix mes havien canviat el nom per Intel que representava Integrated Electronics (electrònica integrada). Des de que Intel ja estava registrada per la cadena hotelera Intelco, van haver de comprar els drets del nom.

Història inicialModifica

En la seva fundació, Intel es va distingir per la seva capacitat per a fer circuits lògics fent servir dispositius semiconductors. L’objectiu dels fundadors era el mercat de la memòria de semiconductors, àmpliament previst per a reemplaçar a la memòria de nucli magnètic. El seu primer producte, una entrada ràpida al petit mercat de memòria d’alta velocitat al 1969, va ser la memòria d’accés estàtica bipolar 3101 Schottky TTL de 64 bits (SRAM), que va ser aproximadament el doble de ràpida que les implementacions amb díodes Schottky prèvies fetes per en Fairchild i el Laboratori Electrotècnic de Tsukuba al Japó. Al mateix any, Intel també va produir la memòria de només lectura bipolar Schottky 3301 de 1024 bits (ROM), i el primer xip comercial de la porta de silici de transistor d’efecte de camp (MOSFET) de metall-òxid-semiconductor 1101 de 256 bits. Mentre que el 1101 va ser un avanç significatiu, la seva complexa estructura de cèl·lules  estàtiques el va fer mol lent i costós de produir per a memòries mainframe. La cèl·lula  de tres transistors implementada a la primera memòria d’accés aleatori dinàmic (DRAM) disponible al mercat, la 1103 publicada el 1970, va solucionar aquests problemes. La 1103 va ser va ser el xip de memòria de semiconductors més venuda al món al 1972, ja que va substituir el nucli de memòria en moltes aplicacions. El negoci d’Intel va augmentar molt durant els anys 70 ja que va ampliar i millorar els seus processos de fabricació i va produir un major rang de productes, encara dominats diversos dispositius de memòria.

Mentre Intel creava el seu primer microprocessador comercial disponible (Intel 4004) al 1971 i un dels primers microcomputadors al 1972, al començament dels anys 80 el seu negoci ja estava dominat pels xips de memòria d’accés aleatori dinàmic. Tanmateix, l’increment de la competència  de les companyies fabricants de semiconductors japoneses al 1983, va reduir dramàticament la rendibilitat d’aquest mercat. El creixent èxit de l’ordinador personal d’IBM, basat en un microprocessador Intel, va ser un dels factors que van convèncer a Gordon Moore (CEO des de 1975) de canviar l’enfocament de la companyia als microprocessadors i de canviar aspectes fonamentals d'aquest model de negoci. La decisió de Moore d’un únic xip de 386 xips de Intel va tenir un èxit continu. El desenvolupament del microprocessador per Intel, (1971): el microprocessador representava un avanç notable en la tecnologia de circuits integrats. Un microprocessador miniaturitzava la unitat central de processament d’un ordinador, que després feia possible que petites màquines realitzessin càlculs que en el passat només podien fer màquines molt grans. Es va necessitar una considerable innovació tecnològica abans que el microprocessador pogués convertir-se en la base del que abans es coneixia com a "mini ordinador" i després conegut com a "ordinador personal".

A finals dels anys vuitanta, impulsat per la seva posició fortuïta com a proveïdor de microprocessadors d’IBM i de competidors d’IBM dins del ràpid creixement del mercat d’ordinadors personals, Intel va iniciar un període de deu anys de creixement sense precedents com a principal proveïdor de maquinari (i el més rendible) de la indústria de la PC, part de la combinació guanyadora de "Wintel". Moore va lliurar a Andy Grove el 1987. En llançar la seva campanya de màrqueting Intel Inside el 1991, Intel va aconseguir associar la fidelitat de la marca a la selecció dels consumidors, de manera que a finals dels anys 90, la seva línia de processadors Pentium s'havia convertit en un nom familiar.

Disminuir la demanda i els reptes de la dominació el 2000Modifica

Després del 2000, el creixement de la demanda de microprocessadors de gamma alta es va desaccelerar. Els competidors, sobretot AMD (el principal competidor d’Intel al seu mercat d’arquitectura x86 principal), van obtenir una quota de mercat significativa, inicialment en processadors de gamma baixa i mitjana, però finalment a tota la gamma de productes, i la posició dominant d’Intel al seu mercat principal es va reduir considerablement. A principis dels anys 2000, el director general, Craig Barrett, va intentar diversificar el negoci de la companyia més enllà dels semiconductors, però poques d'aquestes activitats van ser finalment un èxit.

LitigisModifica

Durant diversos anys, Intel també va estar involucrada en litigis. La llei nord-americana no reconeixia inicialment els drets de propietat intel·lectual relacionats amb la topologia de microprocessadors (dissenys de circuits), fins a la Llei de protecció de xips Semiconductor de 1984, una llei sol·licitada per Intel i l'Associació de la Indústria de Semiconductors (SIA). A finals dels anys vuitanta i noranta (després d’aquesta aprovació de la llei), Intel també va demandar a les empreses que intentaven desenvolupar fitxes de la competència a la CPU 80386. Es va observar que les demandes foren significativament la competència amb factures legals, fins i tot si Intel va perdre les demandes. Les denúncies antimonopoli havien estat a foc lent des del començament dels anys noranta i havien estat la causa d’una demanda contra Intel el 1991. En 2004 i 2005, AMD va presentar noves reclamacions contra Intel relacionades amb la competència deslleial.

Recuperació de l'impuls (2005–2007)Modifica

El 2005, el CEO Paul Otellini va reorganitzar la companyia per reorientar el seu negoci de processadors i xips bàsics a les plataformes (empresa, casa digital, salut digital i mobilitat).

El 2006, Intel va donar a conèixer la seva mico arquitectura bàsica amb elogis de la crítica generalitzada; la gamma de productes es va percebre com un salt excepcional en el rendiment del processador que va recuperar gran part del seu lideratge en el camp. El 2008, Intel va tenir un altre "tick" quan va introduir la mico arquitectura Penryn, que era de 45 nm. Més tard aquest any, Intel va llançar un processador amb l'arquitectura Nehalem. Nehalem va tenir crítiques positives.

Venda de processadors XScale (2006)Modifica

El 27 de juny de 2006 es va anunciar la venda d’actius XScale d’Intel. Intel va acordar vendre el negoci del processador XScale al Marvell Technology Group per un import estimat de 600 milions de dòlars i l'assumpció de passius no especificats. La mesura estava destinada a permetre a Intel centrar els seus recursos en les seves principals empreses x86 i de servidors, i l’adquisició es va completar el 9 de novembre de 2006.

Adquisicions i inversions (2010-present)Modifica

El 2010, Intel va comprar McAfee, un fabricant de tecnologia de seguretat informàtica, per un import de 7,68 milions de dòlars. Com a condició per a l'aprovació reguladora de la transacció, Intel va acordar proporcionar a les empreses de seguretat rivals tota la informació necessària que permetés als seus productes utilitzar els xips d'Intel i els ordinadors personals.  Després de l'adquisició, Intel comptava amb uns 90.000 empleats, incloent uns 12.000 enginyers de programari.  Al setembre de 2016, Intel va vendre una participació majoritària a la seva unitat de seguretat informàtica a TPG Capital, invertint l'adquisició de McAfee, de cinc anys.

A l'agost de 2010, Intel i Infineon Technologies van anunciar que Intel adquiriria el negoci de Wireless Solutions de Infineon.  Intel va planejar utilitzar la tecnologia d'Infineon en ordinadors portàtils, telèfons intel·ligents, netbooks, tauletes i ordinadors incrustats en productes de consum, eventualment integrant el seu mòdem sense fil als xips de silici d'Intel.

Al març de 2011, Intel va comprar la majoria dels actius de SySDSoft, amb seu a El Caire.

Al juliol de 2011, Intel va anunciar que havia acordat adquirir Fulcrum Microsystems Inc., una empresa especialitzada en commutadors de xarxa. L’empresa s’incloïa a la llista dels 60 temps d’emissió emergents d’EE Times.

A l’octubre de 2011, Intel va aconseguir un acord per adquirir Telmap, una empresa de programari de navegació amb seu a Israel. El preu d’adquisició no s’ha revelat, però els mitjans de comunicació israelians van informar d’uns valors propers als $ 300 milions a $ 350 milions.

El juliol de 2012, Intel va acordar de comprar el 10% de les accions d'ASML Holding NV per 2.100 milions de dòlars i un altre mil milions per al 5% de les accions que necessiten l'aprovació dels accionistes per finançar esforços rellevants de recerca i desenvolupament, com a part de 3,3 mil milions d'euros. (54.000 milions de dòlars) tracten d’accelerar el desenvolupament de la tecnologia de wafer de 450 mm i la litografia de raigs ultraviolats extrema fins a dos anys.

Al juliol de 2013, Intel va confirmar l'adquisició d'Omek Interactive, una empresa israeliana que fabrica tecnologia per a interfícies basades en gestos, sense revelar el valor monetari de l'operació. Una declaració oficial d’Intel va dir: "L’adquisició d’Omek Interactive ajudarà a augmentar les capacitats d’Intel en el subministrament d’experiències de computació perceptiva més immersives" Un informe estima el valor de l’adquisició entre 30 i 50 milions de dòlars EUA.

L’adquisició d’una empresa espanyola de reconeixement de llengües naturals, Indisys, va ser anunciada el setembre del 2013. Els termes de l’acord no van ser revelats, però va dir un correu electrònic d’un representant d’Intel: "Intel ha adquirit Indisys, una empresa privada amb seu a Sevilla, Espanya. La majoria dels empleats d'Indisys es van unir a Intel. Hem signat l'acord per adquirir l'empresa el 31 de maig i l’acord s’ha completat ". Indysis explica que la seva tecnologia d'intel·ligència artificial (IA) "és una imatge humana, que conversa amb fluïdesa i amb sentit comú en diversos idiomes i també funciona en diferents plataformes".

Al desembre de 2014, Intel va comprar PasswordBox.

Al gener de 2015, Intel va comprar una participació del 30% a Vuzix, un fabricant de gots intel·ligents. L’acord va ser de 24,8 milions de dòlars.

Al febrer de 2015, Intel va anunciar el seu acord per adquirir el fabricant de xip de xarxa alemany Lantiq, per ajudar a la seva expansió de la seva gamma de xips en dispositius amb capacitat de connexió a Internet.

Al juny de 2015, Intel va anunciar el seu acord per comprar la companyia de disseny FPGA Altera per un import de 16,700 milions de dòlars, en la seva major adquisició fins ara. L'adquisició es va finalitzar el desembre de 2015.

A l'octubre de 2015, Intel va comprar la companyia de computació cognitiva Saffron Technology per un preu no revelat.

A l'agost de 2016, Intel va comprar startups d'aprenentatge intensiu Nervana Systems per 350 milions de dòlars.

Al desembre de 2016, Intel va adquirir la posada en marxa de visió per computador Movidius per un preu no revelat.

El març de 2017, Intel va anunciar que havien acordat adquirir Mobileye, un desenvolupador israelià de sistemes de "conducció autònoma" per un import de 15.300 milions de dòlars EUA.

El juny de 2017, Intel Corporation va anunciar una inversió de més de 1.100 quilòmetres quadrats (170 milions de dòlars) per al seu proper centre de recerca i desenvolupament (R + D) a Bangalore.

Al gener del 2019, Intel va anunciar una inversió de més de 11.000 milions de dòlars en una nova planta de xips israelians, segons va dir el ministre de Finances d'Israel.

Taula d'adquisicions (2009–present)Modifica

Número Data d'anunci d'adquisició Companyia Negoci País Preu Es fa servir o s'integra amb Ref(s).
1 4 de juny de 2009 Wind River Systems Sistemes integrats   Estats Units $884M Software [6]
2 19 d'agost de 2010 McAfee Seguretat   Estats Units $7.6B Software [7]
3 30 d'agost de 2010 Infineon (partial) Sense fils(Wireless)   Alemanya $1.4B CPUs mòbils [8]
4 17 de març de 2011 Silicon Hive DSP   Països Baixos N/A CPUs mòbils [9]
5 29 de setembre de 2011 Telmap Software   Israel N/A Serveis de localització [10]
6 30 d'actubre de 2011 Invision Software   Israel $50–60M Software [11]
7 13 d'abril de 2013 Mashery Gestió d'API   Estats Units $180M Software [12]
8 6 de maig de 2013 Stonesoft Corporation Seguretat   Finlàndia $389M Software [13]
9 16 de julio de 2103 Omek Interactive Gesture   Israel N/A Software [14]
10 13 de setembre de 2013 Indisys Processament del llenguatge natural   Espanya N/A Software [15]
11 25 de març de 2014 BASIS Usables(Wearable)   Estats Units N/A Nous dispositius [16]
12 13 d'agost de 2014 Avago Technologies (partial) Semiconductor   Estats Units $650M Processadors de comunicacions [17]
13 1 de desembre de 2014 PasswordBox Seguretat   Canadà N/A Software [18]
14 5 de gener de 2015 Vuzix Usables(Wearable)   Estats Units $24.8M Nous dispositius [19]
15 2 de febrer de 2015 Lantiq Telecom   Alemanya no revelat Pasarel·les(Gateways) [20]
16 1 de juny de 2015 Altera Semiconductor   Estats Units $16.7B FPGA [21]
17 18 de juny de 2015 Recon Usables(Wearable)   Estats Units $175M Nous dispositius [22]
18 26 d'octubre de 2015 Saffron Technology Computació cognitiva(Cognitive computing)   Estats Units no revelat Software [23]
19 4 de gener de 2016 Ascending Technologies UAVs   Alemanya no revelat Noves tecnologies [24]
20 9 de març de 2016 Replay Technologies TEcnologia de video   Israel no revelat 3D video technology [25]
21 5 d'abril de 2016 Yogitech Seguretat de l'IoT i Sistemes avançats d'assistència de controladors   Itàlia no revelat Software [26]
22 9 d'agost de 2016 Nervana Systems Tecnologia d'aprenentatge automàtic(Machine learning technology)   Estats Units $350M Noves tecnologies [27]
23 6 de setembre de 2016 Movidius Visió per computador(Computer vision)   Irlanda no revelat Noves tecnologies [28]
24 16 de març de 2017 MobilEye Tecnologia de vehicles autònoms (Autonomous vehicle technology)   Israel $15B Tecnologia de conducció automàtica [29][30]
25 16 d'abril de 2019 Omnitek Acceleració de video FPGA   Regne Unit no revelat Acceleració de video [31][32]

Expansions (2008–2011)Modifica

El 2008, Intel va desviar els actius clau d’un esforç empresarial inicial per crear una empresa independent, SpectraWatt Inc. El 2011, SpectraWatt es va declarar en fallida.

Al febrer de 2011, Intel va començar a construir una nova planta de fabricació de microprocessadors a Chandler, Arizona, acabada el 2013 amb un cost de 5.000 milions de dòlars. L’edifici no s’utilitzà mai. La companyia produeix tres quartes parts dels seus productes als Estats Units, tot i que les tres quartes parts dels seus ingressos provenen de l'estranger.

A l'abril de 2011, Intel va iniciar un projecte pilot amb ZTE Corporation per produir telèfons intel·ligents utilitzant el processador Intel Atom per al mercat intern xinès.

Al desembre de 2011, Intel va anunciar que va reorganitzar diverses de les seves unitats de negoci en un nou grup de mòbils i comunicacions que seria responsable dels esforços de smartphone, tauleta i telèfons de la companyia.

Obrir les foneries a altres fabricants (2013)Modifica

Trobant-se amb excés de capacitat fabulosa després del fracàs de l’Ultrabook per guanyar tracció en el mercat i amb la disminució de les vendes de PC, el 2013 Intel va arribar a un acord de fosa per produir xips per Altera mitjançant un procés de 14 nm. El gerent general de la divisió de fosa personalitzada de Sunit Rikhi, d’Intel, va indicar que Intel continuaria amb altres acords en el futur. Això va ocórrer després de les pobres vendes de maquinari de Windows 8 que van provocar un retrocés important per a la majoria dels principals fabricants de semiconductors, llevat de Qualcomm, que va continuar veient compres saludables del seu major client, Apple.

Al juliol de 2013, cinc empreses utilitzaven les fàbriques d'Intel a través de la divisió Intel Custom Foundry: Achronix, Tabula, Netronome, Microsemi i Panasonic: la majoria són fabricants de matrius de portes programables per camp, però Netronome dissenya processadors de xarxa. Només Achronix va començar a enviar fitxes fabricades per Intel utilitzant el procés Tri-Gate de 22 nm. Alguns altres clients també existeixen, però no van ser anunciats en aquell moment.

L'Aliança per a Internet assequible (A4AI) es va llançar a l'octubre de 2013 i Intel forma part de la coalició d'organitzacions públiques i privades que també inclouen Facebook, Google i Microsoft. Liderat per Sir Tim Berners-Lee, l'A4AI vol fer que l'accés a Internet sigui més assequible, de manera que l'accés s’ampliï al món en desenvolupament, on només el 31% de les persones estan en línia. Google ajudarà a disminuir els preus d’accés a Internet de manera que caiguin per sota de l’objectiu mundial de la Comissió de Banda Ampla de les Nacions Unides del 5% dels ingressos mensuals.

A l'octubre del 2018, Arm Holdings es va associar amb Intel per compartir codi per a sistemes incrustats a través del Projecte Yocto.

Història del producte i mercatModifica

SRAMS i el microprocessadorModifica

Els primers productes d'Intel van ser la memòria de registre de desplaçament i els circuits integrats de memòria d'accés aleatori, aquesta empresa  va créixer per ser un líder en els mercats DRAM, SRAM i ROM de la competència al llarg dels anys setanta. Durant el mateix  periode, els enginyers d'Intel Marcian Hoff, Federico Faggin, Stanley Mazor i Masatoshi Shima van inventar el primer microprocessador d'Intel. Originalment desenvolupat per a la companyia japonesa Busicom per substituir una sèrie d'ASIC en una calculadora ja produïda per Busicom, l'Intel 4004 va ser introduït al mercat de masses el 15 de novembre de 1971, però  no va ser fins a mitjans dels  1980 quan  es va convertir en el nucli del negoci d'Intel.

De DRAM a microprocessadorModifica

L'any 1983, als inicis de l'era de l'ordinador personal, els beneficis d'Intel van patir una major pressió dels fabricants de xips de memòria japonesos i  llavors el president Andy Grove va centrar la companyia en els microprocessadors. Grove va descriure aquesta transició en el llibre Only the Paranoid Survive. Un element clau del seu pla era la noció, després considerada radical, de convertir-se en la font única per als successors del popular microprocessador 8086.

Fins llavors, la fabricació de circuits integrats complexos no era suficientment fiable per als clients depenen d'un proveïdor únic, però Grove va començar a produir processadors en tres fàbriques geogràficament diferents. I va deixar de concedir llicències als dissenys de xips a competidors com Zilog i AMD .  Quan la indústria de la PC es va creixer  a finals dels anys vuitanta i noranta, Intel era un dels principals beneficiaris.

Processadors Intel, x86 i IBM PCModifica

Malgrat la màxima importància del microprocessador, el 4004 i els seus successors 8008 i 8080 mai van ser els principals contribuents d'ingressos d'Intel. Com el següent processador, el 8086 (i la seva variant 8088) es va completar el 1978, Intel es va embarcar en una campanya de màrqueting i vendes important per a aquest xip anomenat "Operation Crush", i va intentar guanyar tants clients per al processador com sigui possible. Un dels guanys de disseny va ser la recentment creada divisió d'IBM PC, encara que la importància d'això no es va realitzar plenament en aquell moment.


IBM va presentar la seva computadora personal el 1981, i va tenir èxit ràpid. El 1982, Intel va crear el microprocessador 80286, que, dos anys més tard, es va utilitzar a l'IBM PC / AT. Compaq, el primer fabricant de clones de l'IBM PC, va produir un sistema d'escriptori basat en el processador 80286 més ràpid el 1985 i el 1986 va seguir ràpidament amb el primer sistema basat en 80386, superant IBM i establint un mercat competitiu per a sistemes i configuració compatibles amb PC Intel com a proveïdor de components clau.

El 1975, la companyia havia iniciat un projecte per desenvolupar un microprocessador de 32 bits molt avançat, que va ser llançat el 1981 com Intel iAPX 432. El projecte era massa ambiciós i el processador mai no va poder assolir els seus objectius de rendiment, i va fallar el mercat. Intel va ampliar l'arquitectura x86 a 32 bits.

Unitats d'estat sòlid (SSD)Modifica

In 2008, Intel began shipping mainstream solid-state drives (SSDs) with up to 160 GB storage capacities.[33] As with their CPUs, Intel develops SSD chips using ever-smaller nanometer processes. These SSDs make use of industry standards such as NAND flash,[34]mSATA,[35] PCIe, and NVMe. In 2017, Intel introduced SSDs based on 3D XPoint technology under the Optane brand name.[36]

SupercomputadorsModifica

La divisió Intel Scientific Computers va ser fundada el 1984 per Justin Rattner, per dissenyar i produir ordinadors paral·lels basats en microprocessadors Intel connectats a la topologia d'Internet de Hypercube. El 1992,[37] el nom es va canviar a la Divisió de Sistemes de Supercomputació d'Intel i es va subsumir el desenvolupament de l'arquitectura iWarp.La divisió[38] va dissenyar diversos sistemes de supercomputadors, incloent Intel iPSC / 1, iPSC / 2, iPSC / 860, Paragon i ASCI Red. Al novembre de 2014, Intel va revelar que utilitzarà bigues de llum per accelerar els supercomputadors.[39]

Programari per a mòbils de LinuxModifica

El 2007 Intel va formar el projecte Moblin per crear un sistema operatiu Linux de codi obert per a dispositius mòbils basats en x86. Després de l'èxit de la plataforma d'Android de Google, que va funcionar exclusivament en processadors ARM, Intel va anunciar el 15 de febrer de 2010 que s'uniria amb Nokia i combinarà Moblin amb el projecte Maemo basat en ARM per crear MeeGo[40] que va ser recolzat per la Linux Foundation.[41]

Al febrer de 2011, Nokia va abandonar el projecte després d'associar-se amb Microsoft, deixant a Intel a càrrec exclusiu de MeeGo. Una portaveu d'Intel va dir que estava "decebut" per la decisió de Nokia, però que Intel estava compromès amb MeeGo.[42]Al setembre de 2011 Intel va deixar de treballar a MeeGo i es va associar amb Samsung per crear Tizen, un nou projecte allotjat per la Fundació Linux.[43] Intel ha estat co-desenvolupant el sistema operatiu Tizen que funciona en diversos dispositius Samsung.

Competència, antimonopoli i espionatgeModifica

Dos factors combinats per acabar amb aquest domini: la desacceleració del creixement de la demanda de PC a partir del 2000 i l'augment del PC de baix cost. A finals dels anys noranta, el rendiment del microprocessador havia superat la demanda de programari d'aquesta potència de la CPU. A part de sistemes i programari de servidor de gamma alta, la demanda va caure amb el final de la "bombolla de punts", els sistemes de consum es van executar amb eficàcia en sistemes cada vegada més econòmics després de 2000. L'estratègia d'Intel de produir processadors cada cop més potents i obsolets els seus predecessors es van enfrontar, deixant una oportunitat per a guanys ràpids per part dels competidors, especialment l'AMD. Això, al seu torn, va reduir la rendibilitat de la línia del processador i va acabar amb una era de dominació sense precedents del maquinari de PC per part d'Intel.


El domini d'Intel en el mercat de microprocessador x86 va generar nombrosos càrrecs de violacions antimonopolias al llarg dels anys, incloent-hi les investigacions de la FTC a la fi dels anys vuitanta i el 1999, i accions civils com el suit de Digital Equipment Corporation (DEC) Intergraph. El domini del mercat d'Intel en un moment controlava més del 85% del mercat dels microprocessadors x86 de 32 bits), juntament amb les tàctiques legals d'Intel Hardball (com el seu infame 338 patent suit versus els fabricants de PC) [44] un objectiu atractiu per litigis, però pocs dels plets mai van arribar a qualsevol cosa [aclariment]

Un cas d'espionatge industrial va sorgir el 1995 que va implicar Intel i AMD. Bill Gaede, un argentí que anteriorment treballava tant a AMD com a la planta d'Intel a Arizona, va ser arrestat per haver intentat vendre els dissenys i486 i P5 Pentium a l'AMD i a determinades potències estrangeres.[45] Gaede va gravar les dades de la pantalla de la seva computadora a Intel i la va enviar a AMD, que immediatament va alertar Intel i les autoritats, la qual cosa va provocar la detenció de Gaede. Gaede va ser condemnat i sentenciat a 33 mesos de presó el juny de 1996.[46][47]

Ús de productes d'Intel per Apple Computer (2005-present)Modifica

El 6 de juny de 2005, Steve Jobs, llavors CEO d'Apple, va anunciar que Apple passaria de la seva àmplia arquitectura PowerPC a l'arquitectura Intel x86 perquè el futur full de ruta PowerPC no va poder satisfer les necessitats d'Apple. Les primeres computadores Macintosh que contenen CPU d'Intel es van anunciar el 10 de gener de 2006 i Apple va tenir tota la seva línia de Mac de consumidors en processadors Intel a principis d'agost de 2006. El servidor Apple Xserve es va actualitzar als processadors Intel Xeon a partir de novembre de 2006 i es va oferir a una configuració similar a l'Apple Mac Pro.[48]

Controvèrsia de l'anunci de Core 2 Duo (2007)Modifica

Al juliol de 2007, la companyia va publicar un anunci publicitari per al seu processador Intel Core 2 Duo amb sis corredors afroamericans que es van inclinar a un mascle caucàsic dins d'una oficina (a causa de la postura dels corredors en els blocs de partida). Segons Nancy Bhagat, vicepresident d'Intel Corporate Marketing, els espectadors van trobar que l'anunci era "insensible i insultant", i diversos executius d'Intel van demanar disculpes.[49]

Introducció de Classmate PC (2011)Modifica

Classmate PC és la primera computadora de netbook de baix cost de la companyia.[50]El 2014, la companyia va llançar una versió actualitzada de la Classmate PC.[51]

Introducció de la nova tecnologia del processador mòbil (2011)Modifica

Al juny de 2011, Intel va introduir el primer processador mòbil Pentium basat en el nucli de Sandy Bridge. El B940, amb una velocitat de 2 GHz, és més ràpid que els celerons mòbils existents o futurs, encara que és gairebé idèntic a les CPU Celeron de doble nucli en tots els altres aspectes.[52] Segons l'informe de IHS iSuppli el 28 de setembre de 2011, els xips de Sandy Bridge han ajudat Intel a augmentar la seva quota de mercat en el mercat global del processador fins al 81,8%, mentre que la quota de mercat d'AMD es va reduir fins al 10,4%.[53]

Intel preveu introduir Medfield - un processador per a tauletes i telèfons intel·ligents - al mercat el 2012, com un esforç per competir amb ARM.[54] Com a processador de 32 nanòmetres, Medfield està dissenyat per ser eficient en l'energia, que és una de les característiques principals de les fitxes d'ARM.[55]

Al Fòrum Intel Developers (IDF) 2011 a San Francisco, es va anunciar l'associació d'Intel amb Google. El gener de 2012, l'Android 2.3 de Google utilitzarà el microprocessador Atom d'Intel

Actualització als xips de servidor (2011)Modifica

El juliol de 2011, Intel va anunciar que els seus xips de servidor, la sèrie Xeon, utilitzaran nous sensors que millorin l'eficiència de refredament del centre de dades.[56]

Desenvolupament del Monitor d'Energia de l'Oficina Personal (POEM) (2011)Modifica

Com a part del seu esforç en el Consorci de Construccions Energètiques Positives, Intel ha estat desenvolupant una aplicació anomenada Personal Office Energy Monitor (POEM), per ajudar els edificis d'oficines a ser més eficients energèticament. Amb aquesta aplicació, els empleats poden obtenir la informació de consum d'energia per a les seves màquines d'oficina, de manera que puguin trobar una millor manera d'estalviar energia en el seu entorn de treball.[57]

Sèrie de gerent de TIModifica

Intel ha introduït alguns jocs de simulació, a partir de 2009 amb el gestor de TI 3: Forces invisibles basades en web. En ell, el jugador gestiona el departament d'informàtica d'una empresa. L'objectiu és aplicar tecnologia i habilitat per permetre que l'empresa creixi d'una petita empresa en una empresa global. [58][millor font necessària] El joc ha estat interromput i aconseguit el 2012 pel joc de jocs multijugador basat en web del gerent de TI : Duels, que ja no està disponible.

Sistema de seguretat de cotxes (2011)Modifica

El 2011, Intel va anunciar que està treballant en un sistema de seguretat d'automòbil que es connecta a telèfons intel·ligents a través d'una aplicació. L'aplicació funciona mitjançant la transmissió de vídeo a un servei en el núvol si hi ha un cotxe armat amb el sistema.[59]

Protecció de contingut digital de gran ample de bandaModifica

Intel també va desenvolupar la protecció de contingut digital (HDCP) d'alta banda ampla per evitar l'accés als continguts d'àudio i vídeo digital mentre viatja a través de connexions.

Mou l'escriptori de Wintel per obrir plataformes mòbils (2013-2014)Modifica

L'any 2013, Kirk Skaugen d'Intel va dir que l'enfocament exclusiu d'Intel a les plataformes de Microsoft era una cosa del passat i que ara donarien suport a tots els "sistemes operatius de primer nivell" com Linux, Android, iOS i Chrome.[60]

El 2014, Intel va reduir milers d'empleats en resposta a "tendències de mercat en evolució" [61] i es va oferir a subvencionar els fabricants pels costos addicionals que suposaven l'ús de fitxes Intel en les seves tauletes.[62]

Introducció als processadors Haswell (2013)Modifica

Article principal: Haswell (microarquitectura)

Al juny de 2013, Intel va donar a conèixer la seva quarta generació de processadors Intel Core (Haswell) en un esdeveniment anomenat Computex a Taipei.[63]

Moda desgastant (2014)Modifica

El 6 de gener de 2014, Intel va anunciar que estava "equipant-se amb el Consell de Dissenyadors d'Amèrica, Barneys New York i Cerimònia d'obertura al voltant del camp tecnològic" [64]

Intel va desenvolupar un disseny de referència per a auriculars intel·ligents portàtils que proporcionen informació biomètrica i de gimnàstica. Els auriculars Intel intel·ligents proporcionen àudio estèreo complet i controlen la freqüència cardíaca, mentre que les aplicacions del telèfon de l'usuari fan un seguiment de la distància d'execució i les calories cremades.

CNBC va informar que Intel va eliminar la divisió que va treballar a la salut portàtils el 2017.[65]

Informàtica de boiraModifica

El 19 de novembre de 2015, Intel, juntament amb ARM Holdings, Dell, Cisco Systems, Microsoft i Princeton University, van fundar el Consorci OpenFog, per promoure interessos i desenvolupar-se en la informàtica de boira.[66] L'estratègia principal de Intel per a l'Oficina d'estratègies i tecnologia de l'IoT, Jeff Faders, es va convertir en el primer president del consorci.[67]

Producció lliure de conflictesModifica

El 2009, Intel va anunciar que planejava fer un esforç per eliminar els recursos del conflicte: els materials procedents de mines els beneficis s'utilitzen per finançar grups militars armats, especialment a la República Democràtica del Congo, des de la seva cadena de subministrament. Intel va buscar fonts lliures de conflictes de metalls preciosos comuns a l'electrònica des del país, utilitzant un sistema d'auditories de primer i tercer, a més d'aportacions del projecte Enough i d'altres organitzacions. Durant una conferència magistral a Consumer Electronics Show 2014, el CEO d'Intel en aquell moment, Brian Krzanich, va anunciar que els microprocessadors de la companyia de llavors en endavant serien lliures de conflictes. El 2016, Intel va afirmar que havia esperat que la seva cadena de subministrament fos lliure de conflictes abans de final d'any[68][69]

AutocontrolsModifica

Intel és un dels majors grups d'interès de la indústria d'automòbils automobilístics, després d'haver-se unit a la cursa a mitjan 2017 [70] després d'unir forces amb Mobileye.[71] La companyia també és una de les primeres del sector en investigar l'acceptació del consumidor, després que un informe de la AAA cita un 78% de no acceptació de la tecnologia als Estats Units.[72]

Els nivells de seguretat de la tecnologia, la idea d'abandonar el control a una màquina i la comoditat psicològica dels passatgers en aquestes situacions van ser inicialment els principals temes de discussió. Els passatgers també van declarar que no volien veure tot el que feia l'automòbil. Això va ser principalment una referència al volant automàtic sense que ningú quedés assegut al seient de conducció. Intel també va saber que el regulador de control de veu és vital, i la interfície entre els éssers humans i la màquina facilita la malestar i torna a tenir sentit el control.[73] És important esmentar que Intel va incloure només 10 persones en aquest estudi, el que fa que l'estudi sigui menys creïble.[72] En un vídeo publicat a YouTube,[74] Intel va acceptar aquest fet i va demanar més proves.


Litigis i regulacionsModifica

Litigis sobre infraccions de patents (2006-2007)Modifica

A l'octubre de 2006, es va presentar una demanda de Transmeta contra Intel per infracció de patent en arquitectures  de computadors i tecnologies d'eficiència energètica.[75]La demanda es va resoldre a l'octubre de 2007, i Intel va acordar pagar inicialment 150 milions de dòlars i 20 milions de dòlars per als propers cinc anys. Les dues companyies van acordar abandonar les demandes entre elles, mentre que a Intel se li va atorgar una llicència perpètua no exclusiva per utilitzar les tecnologies de transmissió actuals i futures patentades en els seus xips durant 10 anys.[76]

Al·legacions antimonopoli i litigis (2005-2009)Modifica

Al setembre de 2005, Intel va presentar una resposta a una demanda d'AMD, disputant els reclams d'AMD i al·legant que les pràctiques comercials d'Intel són justes i legals. En una refutació, Intel va desconstruir l'estratègia ofensiva d'AMD i va argumentar que AMD va tenir dificultats en gran mesura com a resultat de les seves pròpies males decisions comercials, inclosa la falta d'inversió en la capacitat de fabricació essencial i la dependència excessiva en la subcontractació de les foses de xips. Els analistes legals van predir que la demanda es perllongaria durant diversos anys, ja que la resposta inicial d'Intel indicava que no estava disposada a resoldre amb AMD.[77] El 2008, finalment es va establir una data de tall, ,[78]però en 2009, Intel va resoldre amb un pagament de 1,25 mil milions dólars a AMD.

El 4 de novembre de 2009, el fiscal general de Nova York va presentar una demanda antimonopoli contra Intel Corp, al·legant que la companyia va utilitzar "amenaces il·legals i col·lusió" per dominar el mercat de microprocessadors d'ordinadors.

El 12 de novembre de 2009, AMD va acordar retirar la demanda antimonopoli contra Intel a canvi de 1,250 milions de dòlars. Un comunicat de premsa conjunt publicat pels dos fabricants de xips va declarar: "Si bé la relació entre les dues companyies ha estat difícil en el passat, aquest acord posa fi a les disputes legals i permet a les companyies concentrar tots els nostres esforços en la innovació i el desenvolupament de productes "[79]

Al·legacions de la Comissió de Comerç Just del Japó (2005)Modifica

El 2005, la Comissió local de Comerç Just va descobrir que Intel violava la Llei antimonopoli japonesa. La comissió va ordenar a Intel eliminar els descomptes que havien discriminat AMD. Per evitar un judici, Intel va acceptar complir la petició.[80][81]

Al·legacions de la Unió Europea (2007-2008)Modifica

Al juliol de 2007, la Comissió Europea va acusar Intel de pràctiques anticompetitives, principalment contra AMD. Les acusacions, que es remunten a 2003, inclouen donar preus preferencials als fabricants d'ordinadors que compren la majoria o tots els seus xips d'Intel, pagar als fabricants d'ordinadors per retardar o cancel·lar el llançament de productes que fan servir xips d'AMD, i proporcionar xips a un cost inferior a l'estàndard per als governs i institucions educacionals. Intel va respondre que les acusacions eren infundades i, en canvi, van qualificar el seu comportament de mercat com amigable per al consumidor. L'assessor general Bruce Sewell va respondre que la Comissió havia interpretat malament algunes suposicions de fet pel que fa als preus i els costos de fabricació.

Al febrer de 2008, Intel va declarar que la seva oficina a Munic havia estat aplanada pels reguladors de la Unió Europea. Intel va  informar que estava cooperant amb els investigadors. Intel va enfrontar una multa de fins al 10% dels seus ingressos anuals, si es la troba culpable de sufocar la competència. Posteriorment, AMD va llançar un lloc web que promou aquestes acusacions. Al juny de 2008, la UE va presentar nous càrrecs contra Intel.

Al maig de 2009, la UE va descobrir que Intel havia participat en pràctiques anticompetitives i posteriorment va multar Intel amb 1.06 mil milions d'èuros (1.440 milions de dòlars), una quantitat rècord. Es va descobrir que Intel havia pagat a companyies, incloses Acer, Dell, HP, Lenovo i NEC, per utilitzar exclusivament xips d'Intel en els seus productes i, per tant, va perjudicar a altres companyies, inclosa AMD.

La Comissió Europea va dir que Intel havia actuat deliberadament per mantenir els competidors fora del mercat dels xips informàtics i, en fer-ho, havia comès una "greu i sostinguda violació de les normes antimonopoli de la UE". A més de la multa, la Comissió va ordenar a Intel que cessés immediatament totes les pràctiques il·legals.

Intel ha declarat que apel·laran contra el veredicte de la Comissió. Al juny de 2014, el Tribunal General, que es troba per sota del Tribunal de Justícia Europeu, va rebutjar l'apel·lació.

Al·legacions dels reguladors a Corea del Sud (2007)Modifica

Al setembre de 2007, els reguladors sud-coreans van acusar Intel de violar la llei antimonopoli. La investigació va començar al febrer de 2006, quan els funcionaris van aplanar les oficines d'Intel a Corea del Sud. La companyia corria el risc d'una multa de fins al 3% de les seves vendes anuals, si es la troba culpable. Al juny de 2008, la Comissió de Comerç Just li va ordenar a Intel que pagui una multa de 25.500.000 dólars per aprofitar la seva posició dominant per oferir incentius als principals fabricants coreans de PC amb la condició de no comprar productes d'AMD .

Al·legacions dels reguladors als Estats Units (2008-2010)Modifica

Nova York va començar una investigació d'Intel al gener de 2008 sobre si la companyia va violar les lleis antimonopoli en els preus i les vendes dels seus microprocessadors. Al juny de 2008, la Comissió Federal de Comerç també va iniciar una investigació antimonopoli del cas. Al desembre de 2009, la FTC va anunciar que iniciaria un procediment administratiu contra Intel al setembre de 2010.

Al novembre de 2009, després d'una investigació de dos anys, el fiscal general de Nova York, Andrew Cuomo, va demandar Intel, acusant-los de suborn i coacció, al·legant que Intel va subornar als fabricants d'ordinadors per comprar més dels seus xips que els de seus rivals, i va amenaçar de retirar aquests pagaments si es percebia que els fabricants d'ordinadors treballaven massa a prop dels seus competidors. Intel ha negat aquestes queixes.

El 22 de juliol de 2010, Dell va acordar un acord amb la Comissió de Borsa i Valors d'EE. UU (SEC, per les sigles en anglès) per pagar 100M  dòlars en multes resultants dels càrrecs que Dell no va revelar amb precisió la informació comptable als inversors.

En particular, la SEC va acusar que de 2002 a 2006, Dell tenia un acord amb Intel per rebre reemborsaments a canvi de no fer servir xips fabricats per AMD.

Aquests descomptes substancials no es van revelar als inversors, però es van utilitzar per ajudar a satisfer les expectatives dels inversors respecte a l'acompliment financer de la companyia; "Aquests pagaments d'exclusivitat van augmentar del 10 per cent dels ingressos operatius de Dell en l'any fiscal 2003,  al 38 per cent en l'any fiscal 2006, i van arribar a un màxim del 76 per cent en el primer trimestre de l'any fiscal 2007."

Dell eventualment va adoptar a AMD com a proveïdor secundari en 2006 i Intel posteriorment va aturar els seus reemborsaments, el que va provocar una caiguda del rendiment financer de Dell.

Registre de responsabilitat corporativaModifica

Intel ha estat acusat per alguns residents de Rio Rancho, Nou Mèxic, de permetre la aliberació de COV en excés del seu permís de contaminació.

Un resident va afirmar que es va mesurar un alliberament d’1,4 tones de Tetraclorur de carboni a partir d’un depurador d’àcids durant el quart trimestre del 2003, però un factor d’emissió va permetre a Intel no reportar emissions de tetraclorur de carboni per a tot el 2003.

Un altre resident al·lega que Intel va ser responsable de l'alliberament d'altres COV del seu lloc de Rio Rancho i que una necropsia del teixit pulmonar de dos gossos morts a la zona va indicar traces d'isòmers de toluè, hexà, etilbencè i xilè,  dels quals són dissolvents utilitzats en entorns industrials, però també es troben habitualment a la gasolina, als diluents de pintura al detall i als dissolvents al detall. Durant una reunió de la subcomissió de la Junta de millora del medi ambient de Nou Mèxic, un resident va afirmar que els propis informes d'Intel van documentar més de 1.580 lliures (720 kg) de COVs que van ser alliberats al juny i al juliol de 2006.

El rendiment ambiental d'Intel es publica anualment en el seu informe de responsabilitat corporativa.

En els seus rànquings de 2012 sobre l’avanç de les empreses d’electrònica de consum relacionades amb minerals de conflicte, el Projecte Enough va qualificar Intel com la millor de les 24 empreses, anomenant-la "pionera del progrés".

El 2014, el conseller delegat, Brian Krzanich, va instar a la resta de la indústria a seguir el lideratge d'Intel evitant els minerals del conflicte.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Intel Reports Fourth-Quarter and Annual Results». [Consulta: 5 novembre 2007].
  2. «Samsung Dethrones Intel As World's Biggest Chip Maker». Fortune.
  3. «Intel 2007 Annual Report». Intel, 2007. [Consulta: 6 juliol 2011].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 «Document».
  5. «Intel Timeline: A History of Innovation». [Consulta: 7 juliol 2017].
  6. «Intel to Acquire Wind River Systems for Approximately $884 Million». windriver.com, 04-06-2009. [Consulta: 9 desembre 2013].
  7. «Announcement | McAfee, Inc». Mcafee.com, 28-02-2011. [Consulta: 14 juny 2013].
  8. Peter Ha. «Intel acquires Infineon's Wireless Solutions Business for $1.4 billion». TechCrunch, 30-08-2010. [Consulta: 14 juny 2013].
  9. Rue Liu. «Intel Acquires Silicon Hive In Push For Mobile Processing Chips». SlashGear, 17-03-2011. [Consulta: 21 gener 2014].
  10. Intel to acquire Telmap, dole out easy to implement location APIs to AppUp developers. Engadget.com. Retrieved on December 9, 2013.
  11. «Source: Intel in talks to buy Israel's InVision Biometrics». Globes, 30-10-2011. [Consulta: 7 febrer 2019].
  12. «Source: Mashery Is Selling To Intel For More Than $180M». TechCrunch, 17-04-2013. [Consulta: 14 juny 2013].
  13. «Intel's McAfee Is Buying Stonesoft, A Finnish Networked Firewall Specialist, For $389M In Cash». TechCrunch, 06-05-2013. [Consulta: 14 juny 2013].
  14. «"Gesture In The Picture, As Intel Picks Up Omek But PrimeSense Dismisses Apple Acquisition Rumors"» (en anglès). Ingir Lunden, 16-07-2013. [Consulta: 14 setembre 2013].
  15. «"Intel Has Acquired Natural Language Processing Startup Indisys, Price "North" Of $26M, To Build Its AI Muscle"» (en anglès). Ingrid Lunden, 13-09-2013. [Consulta: 14 setembre 2013].
  16. IntelPR. «Intel Completes Acquisition of BASIS Science Inc.». Intel Newsroom.
  17. Ian King «Intel to Buy Avago’s Networking Business for $650 Million». Bloomberg.com, 14-08-2014.
  18. «Intel Buys PasswordBox To Add ID Management To Its Security Business». TechCrunch. AOL.
  19. «Intel buys $25 million stake in Google Glass rival Vuzix». The Verge. Vox Media.
  20. «Intel buys former Infineon 'Internet of Things' chip unit Lantiq». Reuters, 02-02-2015 [Consulta: 29 juny 2015].
  21. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Wall Street Journal
  22. «Intel Acquires Recon».
  23. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta saffron
  24. «Intel Acquires Ascending Technologies», 04-01-2016.
  25. «Intel buys Israeli 3D video tech firm Replay Technologies». Reuters, 09-03-2016.
  26. «Intel buys Yogitech, aims to bolster IoT safety efforts». , 05-04-2016.
  27. «Intel buys deep learning startup Nervana Systems for a reported $350 million». , 09-08-2016.
  28. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta movidius
  29. «Intel Completes Tender Offer for Mobileye» (en en-us).
  30. «Intel buys Mobileye in $15.3B deal, moves its automotive unit to Israel» (en en-us).
  31. «Intel Acquires Omnitek, Strengthens FPGA Video and Vision Offering» (en en-gb), 16-04-2019.
  32. Cutress, Ian. «Intel Acquires Omnitek: FPGA Video Acceleration and Inferencing».
  33. Tung, Liam. «Are 8 new 'Spectre-class' flaws in Intel CPUs about to be exposed?» (en en). [Consulta: 24 abril 2019].
  34. «Intel discloses three more chip flaws» (en en). Reuters, 14-08-2018.
  35. «Protecting Our Customers through the Lifecycle of Security Threats» (en en-us). [Consulta: 24 abril 2019].
  36. «Intel Tells Users to Uninstall Remote Keyboard App Over Unpatched Security Bugs» (en en-us). [Consulta: 24 abril 2019].
  37. «Intel Introduces Solid-State Drives for Notebook and Desktop Computers». [Consulta: 24 abril 2019].
  38. «[https://www.intel.com/pressroom/archive/releases/2010/20100201comp.htm Intel, Micron Introduce 25-Nanometer NAND � The Smallest, Most Advanced Process Technology in the Semiconductor Industry]». [Consulta: 24 abril 2019].
  39. Shimpi, Anand Lal. «Intel's SSD 310: G2 Performance in an mSATA Form Factor». [Consulta: 24 abril 2019].
  40. Tallis, Billy. «The Intel Optane SSD 900P 280GB Review». [Consulta: 24 abril 2019].
  41. «The History of the Development of Parallel Computing». [Consulta: 24 abril 2019].
  42. «iWarp Project Home Page». [Consulta: 24 abril 2019].
  43. Shah, Agam. «Intel turns to light beams to speed up supercomputers» (en en), 17-11-2014. [Consulta: 24 abril 2019].
  44. at 13:12, Bill Ray 15 Feb 2010. «Intel joins Nokia in Android attack» (en en). [Consulta: 24 abril 2019].
  45. «MeeGo: Nokia and Intel merge Maemo and Moblin» (en en). [Consulta: 24 abril 2019].
  46. at 19:38, Rik Myslewski 11 Feb 2011. «Intel defends MeeGo after Nokia defection» (en en). [Consulta: 24 abril 2019].
  47. Ricker, Thomas. «MeeGo is dead: Resurrected as Tizen, the newest Linux-based open source OS», 28-09-2011. [Consulta: 24 abril 2019].
  48. «Counterpunch: Amx86 buyers get 'legal aid.'» (en en), 1993. [Consulta: 24 abril 2019].
  49. Press, The Associated «Worker Pleads Not Guilty in Intel Spy Case» (en en-us). The New York Times, 20-10-1995. ISSN: 0362-4331.
  50. Ap «Ex-Intel Engineer Sentenced to Prison Term» (en en-us). The New York Times, 25-06-1996. ISSN: 0362-4331.
  51. «Ex-Intel employee pleads guilty» (en en), 1996. [Consulta: 24 abril 2019].
  52. Fried, Ina. «Jobs: New Intel Macs are 'screamers'» (en en). [Consulta: 24 abril 2019].
  53. Frucci, Adam. «Intel Apologizes for "Insulting" Sprinter Ad» (en en-us). [Consulta: 24 abril 2019].
  54. «Intel's Classmate PC Enrolls» (en en), 11-06-2007. [Consulta: 24 abril 2019].
  55. «Intel's latest education-focused tablet and Classmate PC reference designs add... more rubber?» (en en). [Consulta: 24 abril 2019].
  56. «Intel's New Smartphone Chip Is Key ARM Battle» (en en), 07-06-2011. [Consulta: 24 abril 2019].
  57. «Subscribe to read» (en en-gb). [Consulta: 24 abril 2019].
  58. admin. «Intel to Officially Support Android 2.3 Gingerbread by January 2012» (en en-us). [Consulta: 24 abril 2019].
  59. «Intel Adds Sensors to Aid Data Center Cooling» (en en), 08-07-2011. [Consulta: 24 abril 2019].
  60. Merritt, Rick. «Intel describes 22nm Ivy Bridge CPUs». [Consulta: 24 abril 2019].
  61. «Intel Hopes POEM Will Encourage Office Staff to Save Energy» (en en), 01-07-2011. [Consulta: 24 abril 2019].
  62. admin. «Business Client - Overview» (en en), 30-03-2015. [Consulta: 24 abril 2019].
  63. «Wayback Machine» (en en). Falta indicar la publicació, 24-04-2019.
  64. at 09:18, Jack Clark in San Francisco 22 Nov 2013. «Wintel must welcome Androitel and Chromtel into cosy menage – Intel» (en en). [Consulta: 24 abril 2019].
  65. Hargreaves, Steve. «Intel to cut staff by over 5,000 by end of year», 17-01-2014. [Consulta: 24 abril 2019].
  66. «How Intel is buying, building a piece of the tablet market» (en en), 18-01-2014. [Consulta: 24 abril 2019].
  67. «Redirecting», 01-01-2016. [Consulta: 24 abril 2019].
  68. Karimzadeh, Marc; Karimzadeh, Marc. «Intel Making Fashion Push Into Wearable Technology» (en en), 07-01-2014. [Consulta: 24 abril 2019].
  69. Farr, Christina. «Intel eliminates wearables division», 19-07-2017. [Consulta: 24 abril 2019].
  70. «About Us | OpenFog Consortium» (en en). [Consulta: 24 abril 2019].
  71. Gunther, Marc «Intel unveils conflict-free processors: will the industry follow suit?» (en en-gb). The Guardian, 13-01-2014. ISSN: 0261-3077.
  72. 72,0 72,1 Peters, Adele. «In 2016, Intel’s Entire Supply Chain Will Be Conflict-Free» (en en-us), 05-01-2016. [Consulta: 24 abril 2019].
  73. Schwartz, Ariel. «Starting Now, All Intel Microprocessors Are Conflict-Free: Here’s How The Company Did It» (en en-us), 06-01-2014. [Consulta: 24 abril 2019].
  74. Balakrishnan, Anita. «Intel has joined the self-driving car race», 09-08-2017. [Consulta: 24 abril 2019].
  75. «Transmeta Announces Patent Infringement Lawsuit Against Intel Corporation». investor.transmeta.com (Press release). Transmeta Corporation, 11-10-2006 [Consulta: 26 abril 2019].
  76. «Transmeta settles patent suit with Intel». Reuters, 24-10-2007 [Consulta: 23 abril 2015].
  77. «AMD, Intel Battle Wages On As EU Decision Nears» (PDF). AMD. Portfolio Media, Inc, 20-03-2006. Arxivat de l'original el 16 febrer 2008. [Consulta: 26 abril 2019].
  78. «Intel, AMD Lawsuit Pushed Off to 2010». eWeek. [Consulta: 1r maig 2019].
  79. «AMD and Intel Announce Settlement of All Antitrust and IP Disputes». Intel Corporation. [Consulta: 1r maig 2019].
  80. Europe files more antitrust complaints against Intel – MarketWatch. Marketwatch (July 17, 2008). Consulta: 03/05/2019
  81. "Intel to abide by Japan FTC recommendations". CNET News. Consulta: 01/02/2019


Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Intel