Interceptor

Un interceptor és un tipus de caça dissenyat específicament per interceptar i destruir avions enemics, particularment bombarders, usualment emprant una alta velocitat. Aquests aparells van ser creats en un període que va començar just abans de la Segona Guerra Mundial, i va durar fins al final de la dècada del 1960, quan van perdre el seu objectiu en atorgar-se el paper de bombardeig estratègic als ICBM.

Prestacions

L'interceptor ideal ha de posseir dues característiques fonamentals:

Ser molt ràpid.
Tenir un armament contundent.

Pel que fa a l'autonomia, pot ser augmentada mitjançant l'ús de tancs auxiliars de combustible.

La dotació aviònica ha de ser completa i integrada:

Radar multifunció (navegació, atac, vigilància).
Contramesures i comptables contramesures electròniques.

Armament

L'armament d'un caça interceptor en el passat (fins a mitjans del segle xx) el constituïen metralladores i canons de petit calibre. Actualment, el combat aeri no es desenvolupa a curta distància i cal, un cop localitzat en el radar de bord, abatre l'avió enemic mitjançant míssils aire-aire. Els canons i metralladores han estat relegats per a aquesta missió, però segueixen en la dotació dels caça bombarders.

Història

I.Ae. 37

Exemples d'avions interceptors segons l'època:

Època	País	Nom
Segona Guerra Mundial		Messerschmitt Me 163
Anys 50-60		Lockheed F-104 Starfighter
Anys 50-60		Sukhoi Su-15
Anys 70		Mikoian-Gurévitx MiG-25
		Grumman F-14 Tomcat
		Mirage III
Anys 70-80		McDonnell Douglas F-15 Eagle
Anys 80		Panavia Tornado ADV
Anys 80		Mikoian MiG-31

Disseny

Hi ha dos tipus d'interceptors, segons s'emfatitzin diferents aspectes de rendiment. Ambdós tipus sacrifiquen capacitat de superioritat aèria en combat amb caces purs. Els interceptors solen semblar molt impressionants, sent capaços de superar en velocitat, grimpada i armament a un caça convencional, però no en combat tancat. En la dècada del 1970 la seva utilitat es va veure superposada a la dels caces pesants de superioritat aèria.

Defensa puntual

Aquests interceptors, normalment de disseny europeu, estaven dissenyats per defensar objectius específics. El seu objectiu era grimpar ràpidament, destruir els bombarders que s'aproximen, i aterrar. Un exemple extrem és l'alemany Bachem Ba 349, propulsat per coets.

Exemples d'interceptors de defensa puntual:

Defensa de zona

El Lockheed YF-12 va ser un prototip de interceptor que va constituir la base per al SR-71 Blackbird.

Aquest tipus d'interceptor era més usual de les forces aèries dels Estats Units i la Unió Soviètica. El seu objectiu era defensar una extensa àrea de territori davant d'atacs. El seu disseny emfatitzava l'abast, càrrega bèl·lica de míssils i qualitat del radar, més que acceleració o grimpada. Usualment s'armaven amb míssils de curt i mig abast, i no solien tenir capacitat de càrrega de bombes.

Exemples d'interceptors de defensa de zona

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Interceptor

dels interceptors de la US Navy Portierramaryaire.com