Lockheed F-104 Starfighter

(S'ha redirigit des de: F-104 Starfighter)

El Lockheed F-104 Starfighter és un avió de combat amb propulsió a reacció dissenyat per Lockheed com interceptor per a la Força Aèria dels Estats Units. Va ser operat per una dotzena de forces aèries des del 1958 fins al 2004. Als Estats Units va operar des de 1958 fins al 1975, i després va seguir en ús limitat amb la NASA per a vols de proves fins al 1994.[3] El darrer país on es van retirar va ser a Itàlia el maig de 2004.

Infotaula d'aeronauLockheed F-104 Starfighter
Lockheed F-104A-10-LO de la U.S. Air Force
TipusInterceptor i caça bombarder
FabricantLockheed
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Primer vol4 de març de 1954
Dimensions4,09 (alçària) × 16,66 (longitud) × 16,69 (longitud) m
Abast2.623 km Modifica el valor a Wikidata
Sostre de vol15.000 metres Modifica el valor a Wikidata
Armament habitual
En servei20 de febrer de 1958 - 31 d'octubre de 2004 (Itàlia)
EstatRetirat excepte per alguns operadors privats
Operador/s
Altres usuarisLuftwaffe, Força Aèria d'Autodefensa del Japó
ConflicteGuerra Freda, Guerra del Vietnam, guerres i conflictes entre l'Índia i el Pakistan i Second Taiwan Strait Crisis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PropulsorGeneral Electric J79 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Construïts2.578[1]
Cost unitari1,42 milions de dòlars (F-104G)[2]

En total es van fabricar 2.578 Starfighters, la majoria per a països de l'OTAN.[1] La variant F-104G va guanyar un concurs de l'OTAN per subministrar als seus països un nou caça bombarder. També es van produir diverses versions biplaça, la més nombrosa de les quals va ser el TF-104G.

Desenvolupament

modifica
 
El primer XF-104 (prototip de l'F-104).
 
Instruments de vol i cabina d'un F-104 G.
 
Visió frontal d'un F-104.

Clarence "Kelly" Johnson, enginyer en cap de Lockheed, va visitar Corea el desembre de 1951 per parlar amb els pilots de caça americans que hi combatien sobre quin tipus de caça voldrien pilotar. en aquell coment s'estaven enfrontant als àgils MiG-15 amb els seus North American F-86 Sabre, i percebien als MiG com a superiors als seus avions més grans i complexos. Els pilots van demanar un avió petit i simple de gran rendiment.[4] Tornant als Estats Units Johnson va formar un equip i desenvolupà un disseny lleuger i aerodinàmic, centrat en el nou motor de reacció General Electric J79, el qual tenia un rendiment molt superior als seus contemporanis.[4]

El disseny va ser presentat a l'USAF el novembre de 1952 i aquesta es va mostrar interessada i presentà un requeriment per a substituir al North American F-100. Altres companyies es presentaren al concurs però Lockheed partia amb un gran avantatge i guanyà, iniciant el març de 1953 la construcció dels 2 primers prototips anomenats XF-104.[5]

Quan la USAF va revelar l'existència de l'XF-104 no en va mostrar cap fotografia, tan sols una descripció vaga per mantenir en secret el disseny. Tot i això els il·lustradors de les revistes especialitzades en aviació van crear imatges molt semblants al model real, com el mostrat a la revista Popular Mechanics l'agost de 1954.[6]

Operadors

modifica
 
Països que havien tingut en servei operatiu el Lockheed F-104 Starfighter

L'F-104 va estar en servei en les forces aèries dels següents estats:[7]

modifica

En els simuladors de vol existeixen una o més variants del Lockheed F-104 Starfighter, com el simulador de vol de codi obert FlightGear, així com en el sector comercial.[8]

Especificacions (F-104G)

modifica

 


Dades de Quest for Performance[9]

Característiques generals

Rendiment

  • Velocitat màxima: Mach 2.01, 1,154 nusos, 2.137 km/h
  • Radi de combat: 365 mn, 670 km
  • Abast en trasllat: 1.420 mn, 2.623 km
  • Sostre de servei: 15.000 m
  • Ràtio d'ascens: 244 m/s
  • Càrrega alar: 514 kg/m²
  • Impuls/pes: 0.54 amb pes màxim a l'enlairament (0.76 carregat)

Armament

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Matricardi 2006, p. 129.
  2. Knaack 1978.
  3. "F-104 Starfighter." Arxivat 2014-12-27 a Wayback Machine. NASA, 1 February 2005.
  4. 4,0 4,1 Bowman 2000, p. 26.
  5. Bowman 2000, p. 32.
  6. "Air Force Puts Supersonic XF-104 Through Its Paces." Popular Mechanics, August 1954, p. 104.
  7. Donald, David. Century jets : USAF frontline fighters of the Cold War. Norwalk, Connecticut: AIRtime, 2003, p. 178-180. ISBN 1-880588-68-4. 
  8. «Lockheed F-104 Starfighter al wiki de FlightGear» (en anglès). Comunitat de FlightGear. [Consulta: 16 juny 2017].
  9. Loftin, LK, Jr. "NASA SP-468: Quest for Performance: The Evolution of Modern Aircraft." NASA

Bibliografia

modifica
  • Bowman, Martin W. Lockheed F-104 Starfighter. Ramsbury, Marlborough, Wiltshire, UK: Crowood Press Ltd., 2000. ISBN 1-86126-314-7.
  • Matricardi, Paolo. Aerei militari: Caccia e ricognitori, Volume 1. Milan: Mondadori Electa, 2006. No ISBN.

Enllaços externs

modifica