Interferometria
La interferometria és la tècnica de combinar dues o més ones, de les quals es diu que interfereixen l'una amb l'altra. En termes d'equacions d'ona el patró d'interferència és un estat que depèn de l'amplitud i fase de totes les ones que contribueixen. Encara que el fenomen d'ona d'interferència és molt general, les aplicacions de la interferometria es poden utilitzar en una gran varietat de camps, incloent-hi astronomia, fibres òptiques, òptica, metrologia, estudis de mecànica quàntica com interferometria de neutrons i interferometria de neutrins i interferometria de teoria de cordes.[1][2]
Interferòmetre modifica
Un interferòmetre treballa sobre el principi que si dues ones que coincideix en la mateixa fase s'amplificaran l'una a l'altra mentre dues ones que tenen fases oposades es neutralitzaran, suposant que les dues tenguin la mateixa amplitud. En el començament, la majoria dels interferòmetres utilitzaven fonts de llum blanca (p. ex. l'experiment de la doble escletxa de Young de 1805). Avui dia els investigadors sovint utilitzen fonts de llum monocromàtica com làsers, i fins i tot el caràcter d'ona de matèria (dualitat ona-partícula) es pot explotar per construir interferòmetres. Un dels primers exemples d'interferòmetres de matèria fou l'interferòmetre d'electrons, més tard es construirien interferòmetres de neutrons. Al voltant de 1990 fou construït el primer interferòmetre d'àtoms, que seria seguit per interferòmetres de molècules. Actualment no és clar encara quina podria ser la màxima mida d'una partícula que es podria fer interferir amb una altra.
Les imatges astronòmiques de més alta resolució es produeixen utilitzant interferòmetres (a longituds d'ona tant òptiques com de ràdio). Per realitzar imatges interferomètriques en astronomia òptica s'exigeixen com a mínim tres telescopis (encara que és preferible usar-ne més). Aquesta tècnica també és útil per a la radioastronomia, que és el camp on primer es va aplicar.
Vegeu també modifica
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Interferometria |
- ↑ Hariharan, P. Basics of Interferometry. Elsevier Inc., 2007. ISBN 0-12-373589-0.
- ↑ Bunch, Bryan H; Hellemans, Alexander. The History of Science and Technology. Houghton Mifflin Harcourt, April 2004, p. 695. ISBN 978-0-618-22123-3.