Intermezzo (Strauss)
Intermezzo, op. 72, és una òpera en dos actes amb música i llibret de Richard Strauss, descrita com Bürgerliche Komödie mit sinfonischen Zwischenspielen (comèdia burgesa amb interludis simfònics). Va ser estrenada al Semperoper de Dresden el 4 de novembre de 1924, amb un decorat que reproduïa la casa de Strauss a Garmisch-Partenkirchen. La primera representació a Viena va ser al gener de 1927.
 Richard Strauss | |
| Forma musical | òpera  |
|---|---|
| Compositor | Richard Strauss |
| Llibretista | Richard Strauss |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | Alemany |
| Data de publicació | segle XX |
| Gènere | òpera còmica |
| Personatges | A commercial counselor (en)  , A legal counsellor (en) , A singer (en) , Baron Lummer (en) , Christine Storch (en) , The notary's wife (en) , The notary (en) , Resi (en) , Stroh (en) , Robert Storch (en) , Marie and Therese (en) , Fanny (en) , Franzl (en) i Anna (en) |
| Estrena | |
| Estrena | 4 novembre 1924 |
| Escenari | Semperoper |
| Estrena als Països Catalans | |
| Estrena al Liceu | 19 de novembre de 1925[1] |
 | |
Origen i context modifica
La història descriu en ficció al mateix Strauss (sota el nom "Robert Storch") i a la seva esposa Pauline de Ahna (com a "Christine"), i es basa en un incident real de la seva vida matrimonial. La temperamental Pauline no estava assabentada de l'argument de l'òpera fins que va assistir a la primera representació.
Quan Lotte Lehmann - la cèlebre soprano que la va estrenar - va felicitar a Pauline pel meravellós regal que el seu marit li havia fet, aquesta va respondre que li importava gens ni gota.[2] La música més coneguda d'aquesta òpera correspon als interludis orquestrals entre escenes.
Hugo von Hofmannsthal, el seu llibretista d'aquella època, es va negar a treballar en l'òpera i li va suggerir a Strauss que escrivís ell mateix el llibret; després del rebuig de diversos escriptors, que trobaven delicat escriure una història basada en un conflicte real de la parella, el músic va acabar fent-ho. Per aquesta raó, el llibret està en prosa en lloc d'en vers i s'utilitzen variants dialectals en alguns dels personatges.
El títol de l'òpera fa referència als intermezzi, representacions còmiques breus que s'intercalaven en els descansos de l'òpera seriosa durant el segle xviii i que solien tractar conflictes matrimonials o embolics lleugers.
Personatges modifica
| Personatge | Tessitura | Estrena, 4 de novembre de 1924 Director: Fritz Busch |
|---|---|---|
| Christine Storch | soprano | Lotte Lehmann |
| Robert Storch, el seu marit, un director d'orquestra | baríton | Joseph Correck |
| Anna, la seva criada | soprano | |
| Franzl, el seu fill de divuit anys | parlat | |
| Baró Lummer | tenor | |
| El notari | baríton | |
| La seva dona | soprano | |
| Stroh, un altre director | tenor | |
| Un conseller comercial | baríton | |
| Un conseller legal | baríton | |
| Un cantant | baix | |
| Fanny, la cuinera dels Storch | parlat | |
| Marie i Therese, criades | parlats | |
| Resi, una noia jove | soprano |
Argument modifica
Lloc: Viena i Grundlsee durant l'hivern de 1920.
El director d'orquestra Robert Storch és a punt de dirigir un concert una nit. Christine, la seva dona, se sent poc benvolguda i no li agrada el fet que el treball del seu marit el mantingui allunyat d'ella totes les tardes. Christine va a un centre turístic d'hivern on coneix al Baró Lummer, amb el qual flirteja. El Baró Lummer resulta ser un noble sense recursos a la recerca d'un préstec. En aquest moment, Christine rep una carta aparentment dirigida al seu marit, i l'obre. És una carta d'amor dirigida a ell per una jove, Mitzi Meyer. Christine està furiosa i decideix divorciar-se de Storch.
Robert i els seus amics, incloent al director Stroh, juguen a les cartes una tarda, i parlen de la personalitat voluble de Christine. Christine ha enviat una carta a Robert per dir-li que l'abandona. Ella visita a un notari per aconseguir el divorci. No obstant això, el notari sospita que la veritable motivació és la seva relació amb el Baró Lummer. Stroh i Storch finalment descobreixen que Mitzi Meyer havia confós els seus noms, i que la carta anava dirigida a Stroh. Christine és informada de la confusió, i ella i Storch es reconcilien.
Discografia selecta modifica
| Any | Rols:Christine Storch, Robert Storch, Anna, Baron Lummer |
Director,Teatre d'Òpera i Orquestra |
Discogràfica |
|---|---|---|---|
| 1963 | Hanny Steffek, Hermann Prey, ?, ? | Joseph Keilberth,Òpera de l'Estat Bavarès Orquestra i Cor | DVD Video: Legato Classics[3] |
| 1980 | Lucia Popp, Dietrich Fischer-Dieskau, Gabriele Fuchs, Adolf Dallapozza | Wolfgang Sawallisch,Orquestra Simfònica de la Ràdio Bavaresa | Àudio CD: EMI Classics, 2002 |
| 1983 | Felicity Lott, John Pringle, ?, ? | Gustav Kuhn,Orquestra Filharmònica de Londres | DVD Video: Kultur |
Referències modifica
- ↑ Walter. «Crítica estrena al Liceu» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 20 febrer 2017].
- ↑ Norman Del Mar, Richard Strauss: A Critical Commentary on His Life and Work, Volume 2. Cornell University Press (Ithaca, New York; 1986), p. 262.
- ↑ Intermezzo.