Denominació comuna internacional
La Denominació Comuna Internacional (DCI o INN, en les sigles de l'anglès,) és el nom oficial no comercial o genèric d'una substància farmacològica (medicament o droga). Va ser establert pel Comitè de Nomenclatures de l'Organització Mundial de la Salut en la seva resolució WHA3.11 el 1950, la primera llista es va publicar l'any 1953. La DCI té al voltant de 7.000 substàncies, cada any se n'afegeixen de 120 a 150. Per evitast confusions, les quals podrien posar en perill la seguretat dels pacients, les marques registrades (trademarks) ni haurien de derivar de la DCI ni contenir arrels comunes usades en les DCI.[1] Un paper similar en la química el té la nomenclatura IUPAC, però aquesta no és tan adequada per a ser usada en l'ús comú, ja que típicament són noms molt llargs i complicats.
Una substància farmacèutica pot ser coneguda sota diversos noms químics, un o més codis d'investigació, sinònims, un nom oficial (com a mínim) i diversos noms registrats o marques comercials en diferents països. L'alternativa de quina és la denominació més convenient en medicina es limita a escollir entre el nom farmacològic (en concret, la Denominació Comuna Internacional DCI) i el nom comercial. La precisió, uniformitat i acceptació internacional de les DCI les converteixn en el medi ideal de comunicació entre metges de diferents països, per la qual cosa resulten essencials en els documents oficials i en les publicacions mèdiques.
A més faciliten l'adscripció dels fàrmacs al grup farmacològic al qual pertanyen o agent actiu que conté. Les DCI són una proposta més universal per uniformitzar la nomenclatura dels fàrmacs.
La DCI ha permès que les autoritats sanitàries de diversos països puguin elaborar formularis nacionals de medicaments amb la finalitat d'uniformitzar les compres i prescripcions de medicaments, així com per facilitar la qualitat de la seva producció i elaboració. (Vegeu medicament genèric). A Espanya es fa servir la Denominació Oficial Espanyola (DOE)
Arrels dels noms modifica
Les drogues de la mateixa classe terapèutica o química normalment donen lloc a noms am la mateixa arrel lingüística. Les arrels normalment es posen al final de la paraula, però en alguns casos s'usen al principi de la paraula. Es recullen en una publicació informalment coneguda com a Llibre d'arrels (Stem Book).[2]
Exemple modifica
| DCI (INN, International Nonproprietary Name,en anglès): | Paracetamol |
| British Approved Name (BAN): | Paracetamol |
| United States Adopted Name (USAN): | Acetaminophen |
| Altres noms genèrics: | N-acetil-p-aminofenol, APAP, p-Acetamidofenol, Acetamol,... |
| Noms comercials: | Tylenol®, Gelocatil®, Efferalgan®, Panadol®, Panamax®, Perdolan®, Calpol®, Doliprane®, Tachipirina®, Ben-u-ron®,Atasol®,Tapsin SC®, Zolben®. |
| Nomenclatura IUPAC: | N-(4-hidroxifenil)etanamida |