Fets de Prats de Molló
La invasió des de Prats de Molló fou una temptativa d'invasió militar des de la Catalunya del Nord per a independitzar Catalunya, planificada per Francesc Macià i la direcció d'Estat Català, descoberta i avortada el 1926. El pla consistia en la penetració de dues columnes —una des de Sant Llorenç de Cerdans; l'altra, des del coll d'Ares, — que havien d'ocupar Olot, i proclamar-hi la República Catalana.
 Vista actual del poble de Prats de Molló i la Presta | |||
| Data | 4 de novembre del 1926 | ||
|---|---|---|---|
| Lloc | Prats de Molló i la Presta, Vallespir, Catalunya del Nord | ||
| Resultat | Operació avortada i detenció dels líders | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants en cap | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
 | |||
.svg){kind=small}
_crowned.svg){kind=small}
PlantejamentModifica
El pla de l'atac consistia a crear dos grups de militars que, de matinada, travessarien la frontera que separa França amb Espanya (Catalunya del Nord i Catalunya del Sud) i s'endinsarien per camins de muntanya fins a prop d'Olot, on se'ls afegirien diversos grups més vinguts de l'interior.
Un cop reunits, l'estratègia marcava de caure per sorpresa per sobre la capital de la Garrotxa per a atacar les casernes de la Guàrdia Civil i dels carrabiners de l'exèrcit espanyol. En aquest moment, aprofitarien l'acció per difondre la notícia de la nova proclamació de la República Catalana mitjançant una emissora que ells mateixos transportarien. S'esperava que, en rebre la notícia de l'operació, el poble català se sollevés contra l'estat espanyol. Posteriorment, es marxaria cap a les Guilleries on s'instal·laria el campament de base i es prosseguirien les operacions.
La idea sembla que va ser del mateix Macià, qui havia estat coronel de l'exèrcit espanyol, i la decisió de dur-la a terme la va prendre la direcció d'Estat Català a l'exili francès, que era repartida en tres llocs. A Bois-Colombes (Alts del Sena) hi eren Ventura Gassol i Rovira, Josep Bordas de la Cuesta, Josep Carner i Ribalta, Ernest Dalmau, Josep Rovira i Canals, Josep Marlès i Sans i Martí Vilanova i Purcallas; a Tolosa de Llenguadoc, Roc Boronat i Font i Juli Figueres, i a Perpinyà Artur Coromines i Josep Esparç.[1]
Van intentar formar una mena d'exèrcit d'Estat Català amb desertors de l'exèrcit i exiliats. Per al seu finançament, el 23 d'abril del 1925 Macià va emetre l'Emprèstit Pau Claris (8.750.000 pessetes) que fou finançat pels catalans d'Amèrica. Macià nomenà com a lloctinents Josep Bordas de la Cuesta per a les qüestions polítiques, Josep Carner i Ribalta i Ventura Gassol i Rovira per a les de propaganda, Josep Rovira i Canals, Martí Vilanova, els germans Morella, Joaquim Carrió, Roc Boronat i Ferran Arqués per a les militars. A l'interior s'encarregaven de captar voluntaris Jaume Aiguader i Miró i Amadeu Bernadó i Calcató.
També aconseguí que se li unissin 60 voluntaris antifeixistes italians, alguns d'ells veterans de guerra, com Ricciotti Garibaldi jr i Arturo Rizzoli, que també actuarien com a instructors militars.[2] Aquests dos s'oferiren a comprar armes amb Boronat i Rovira, que foren amagades a la vil·la Denise, llogada per Esparç. Macià era partidari de no dur a terme cap acció fins a tenir reclutats i preparats entre 400 i 500 voluntaris, però les rivalitats entre els diferents dirigents del partit (com Daniel Cardona i Civit) per a obtenir el suport dels catalans d'Amèrica i el fet que els sectors més joves i radicals (Bandera Negra) duguessin a terme el fracassat complot del Garraf van empènyer Macià a donar el vistiplau a l'operació abans de l'esperat.
El 30 d'octubre del 1926 Macià va donar ordre de mobilització i començaren l'entrenament militar a Sant Llorenç de Cerdans, on hi havia enterrades les armes.
El judiciModifica
Ricciotti Garibaldi resultà ser un agent secret de Benito Mussolini i advertí de les intencions les autoritats espanyoles, qui en van advertir les autoritats franceses.[2] El 4 de novembre del 1926 avortaren l'intent. Van detenir Estagell els grups que, procedents de París i de Tolosa de Llenguadoc, es dirigien a Sant Llorenç de Cerdans (on eren amagades les armes), mentre que, a Vil·la Denise de Prats de Molló, eren detinguts Macià i el seu estat major.
El 15 de novembre uns 86 reclutats foren deportats a Bèlgica i 42 més foren detinguts per a ser jutjats, dels quals nou eren italians. Finalment, però, només 17 foren duts a París per ser jutjats: el mateix Macià, Josep Bordas de la Cuesta, Roc Boronat, Josep Carner i Ribalta, Ernest Dalmau, Josep Esparç, Ventura Gassol i Rovira, Josep Moragues, els germans Josep Lluís i Pere Morella, Abelard Tona i Nadalmai, Josep Rovira i Canals, Arturo Rizzoli, Martí Vilanova, Josep Fontbernat i Verdaguer, Ramon Fabregat i Arrufat i A. Coromines.
Tots 17 foren processats el 20 i el 22 de gener del 1927 a París. El seu advocat defensor fou Henri Torrès. Macià se'n va declarar únic responsable i va fer una declaració de principis en nom de tots, basada en els principis d'independència, democràcia i revolució. Això va donar al procés molt de ressò, de manera que féu conèixer arreu d'Europa el problema de Catalunya i la figura de Francesc Macià, qui assolia anys després el lideratge del catalanisme. Finalment, tant Macià com Garibaldi foren condemnats a sis mesos de presó, i els altres, a un mes i a pagar algunes multes.
ReferènciesModifica
Enllaços externsModifica
- Vídeo de la història d'Estat Català amb imatges dels Fets de Prats de Molló
- Els fets de Prats de Molló