Viquipèdia

Ion Mihai Pacepa

general romanès

Ion Mihai Pacepa (Bucarest, 28 d'octubre de 1928 - Nova Jersey, 14 de febrer de 2021) va ser un general romanès de la Securitate, el Departament de Seguretat de l'Estat de la República Socialista de Romania, que va desertar als Estats Units d'Amèrica el juliol de 1978 després de l'aprovació de la seva petició per asil polític pel president Jimmy Carter. Va ser el desertor de més alt rang de l'antic bloc de l'Est i va escriure llibres i articles sobre el funcionament intern dels serveis d'intel·ligència comunistes. Les seves obres més conegudes són els llibres Red Horizons i Disinformation.

Infotaula de personaIon Mihai Pacepa

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 octubre 1928 Modifica el valor a Wikidata
Bucarest (Romania) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 febrer 2021 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Nova Jersey (EUA) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (COVID-19 Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri nacional d'Arlington Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatRomania Romania
Estats Units Estats Units
FormacióUniversitat Politècnica de Bucarest Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPeriodisme i periodisme d'opinió Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, oficial d'intel·ligència, periodista d'opinió Modifica el valor a Wikidata
OcupadorSecuritate Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarSecuritate Modifica el valor a Wikidata
Rang militartinent general Modifica el valor a Wikidata

En el moment de la deserció, Pacepa tenia simultàniament el rang d'assessor del president Nicolae Ceaușescu, cap en funcions del servei d'intel·ligència exterior de la Securitate, i subsecretari parlamentari al Ministeri de l'Interior de Romania.

Posteriorment a la deserció, va treballar amb l'Agència Central d'Intel·ligència nord-americana en operacions contra l'antic bloc de l'Est. La CIA va descriure la seva cooperació com "una contribució important i única als Estats Units".[1]

Biografia modifica

Nascut a Bucarest el 1928, Ion Mihai Pacepa va estudiar química industrial a la Universitat Politècnica de Bucarest del 1947 al 1951, però pocs mesos abans de graduar-se, va ser designat per la Securitate i va obtenir el seu títol d'enginyer només quatre anys més tard. Va ser destinat a la Direcció de Contrasabotatge de la Securitate. El 1955, va ser traslladat a la Direcció d'Intel·ligència Exterior.[2]

El 1957, Pacepa va ser nomenat cap de l'estació d'intel·ligència romanesa a Frankfurt, República Federal Alemanya, on va servir durant dos anys. L'octubre de 1959, el ministre de l'Interior Alexandru Drăghici el va nomenar cap del nou departament d'espionatge industrial de Romania, l'S&T (abreviatura de Știință și Tehnologie, que significa "Ciència i Tecnologia" en romanès) de la Direcció I. Va ser el cap de la indústria romanesa. L'espionatge, que va gestionar fins que va desertar el 1978.[2] Pacepa va afirmar que estava implicat en l'establiment de la indústria de l'automòbil de Romania,[3] i en el desenvolupament de les indústries de microelectrònica, polímers i antibiòtiques.

De 1972 a 1978, Pacepa també va ser l'assessor del president Nicolae Ceaușescu per al desenvolupament industrial i tecnològic i el subcap del servei d'intel·ligència exterior romanès.

Deserció modifica

Pacepa va desertar el juliol de 1978 entrant a l'ambaixada dels Estats Units d'Amèrica a Bonn, RFA, on Ceaușescu l'havia enviat amb un missatge pel canceller alemany Helmut Schmidt.[4] Va ser traslladat en secret a la base de la força aèria d'Andrews prop de Washington, DC, en una aeronau militar dels Estats Units.[5]

En una carta a la seva filla Dana, publicada al diari francès Le Monde el 1980 i retransmesa diverses vegades per Radio Liberty, Pacepa explicava el motiu de la deserció: "El 1978 vaig rebre l'ordre d'organitzar l'assassinat de Noël Bernard, el director del programa romanès de Radio Liberty que havia enfadat a Ceaușescu amb els seus comentaris. Va ser a finals de juliol quan vaig rebre aquesta ordre, i quan finalment vaig haver de decidir entre ser un bon pare i ser un criminal polític. Coneixent-te, Dana, jo estava fermament convençut que preferiries com a pare a algú que no fos un assassí."[6]

Noël Bernard va morir el 1981 de càncer. La seva dona, Ioana Măgură Bernard, va suggerir que havia estat irradiat per la Securitate. També va relacionar la mort de Bernard amb la d'altres periodistes també de Radio Liberty com Cornel Chiriac (mort per apunyalament), així com Emil Georgescu i Vlad Georgescu, tots dos morts també de càncer.[7][8] Segons l'esposa de Bernard, l'expedient de la Securitate de Noël havia adjuntat un article d'una revista que parla de l'operació de Noël, amb una nota que argumenta que l'article confirma que "les mesures que hem pres comencen a tenir efecte".[8] Pacepa va afirmar més tard que la Securitate va utilitzar una suposada arma radiològica anomenada Radu contra dissidents i crítics. Segons Pacepa, "Radu" era un nom romanès utilitzat com a referència a la "radiació", amb la intenció d'induir al càncer i provocar la mort al cap d'uns mesos després de l'exposició.[9]

Televisió modifica

El maig de 2023, HBO va emetre una sèrie de televisió anomenada Spy/Master inspirada en la història de la seva deserció a finals dels anys setanta. Els esdeveniments estan molt dramatitzats i s'han canviat molts noms de personatges (inclòs el de Pacepa que està representat per un personatge anomenat Victor Godeanu). La sèrie compta amb un repartiment multinacional amb els diàlegs originals gravats en gran part en romanès però també anglès, alemany o rus.[10]

Bibliografia modifica

  • Pacepa, Ion Mihai. Red Horizons: Chronicles of a Communist Spy Chief. Regnery Gateway, 1987. ISBN 0-89526-570-2. 
  • Pacepa, Ion Mihai. Red Horizons: The True Story of Nicolae and Elena Ceausescus' Crimes, Lifestyle, and Corruption. Regnery Gateway, 1990. ISBN 0-89526-746-2. 
  • Deletant, Dennis. Ceaușescu and the Securitate: coercion and dissent in Romania, 1965-1989. M. E. Sharpe, 1995. ISBN 1-56324-633-3. 
  • Pacepa, Ion Mihai. Cartea neagră a Securității. Editura Omega SRL, 1999. ISBN 973-98745-4-1. 
  • Pacepa, Ion Mihai. Programmed to Kill: Lee Harvey Oswald, the Soviet KGB, and the Kennedy Assassination. Ivan R Dee, Inc, 2007. ISBN 978-1-56663-761-9. 
  • Pacepa, Ion Mihai. Disinformation: Former Spy Chief Reveals Secret Strategies for Undermining Freedom, Attacking Religion, and Promoting Terrorism. Independently published, 2013. ISBN 978-1-93648-860-5. 

Referències modifica

  1. ↑ «Red past in Romania’s present» (en anglès). The Washington Times, 13-01-2004 [Consulta: 4 agost 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 Deletant, 1995, p. 322–323.
  3. ↑ «What I Learned as a Car Czar» (en anglèsl). Wall Street Journa. [Consulta: 4 agost 2023].
  4. ↑ Pacepa, 2013, p. 23–25.
  5. ↑ Pacepa, 2013, p. 27.
  6. ↑ Pacepa, 2013, p. 28-29.
  7. ↑ «Cine era bun pentru Televiziunea Romana era bun si pentru Europa Libera» (en romanès). Adevarul, 01-12-2001 [Consulta: 14 setembre 2023].
  8. ↑ 8,0 8,1 Magura Bernard, Ioana «Europa Libera – dosar incomplet» (en romanès). Revista 22, 28-04-2003 [Consulta: 14 setembre 2023].
  9. ↑ Pacepa, 1990.
  10. ↑ «Hungarian/Romanian Series Spy/Master to Be Released Globally on HBO Max» (en anglès). Film New Europe, 16-05-2023 [Consulta: 4 agost 2023].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ion Mihai Pacepa
  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Ion Mihai Pacepa
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ion_Mihai_Pacepa&oldid=33431286»