Irena Sendler
Irena Stanisława Sendler (Otwock, Voivodat de Masòvia, 15 de febrer de 1910 - Varsòvia, 12 de maig de 2008), coneguda com "l'àngel del Gueto de Varsòvia", va ser una treballadora social i infermera polonesa que durant la Segona Guerra Mundial, essent cap de la secció de Żegota dels infants[1][2] (el Consell Polonès d'Ajuda a Jueus, polonès: Rada Pomocy Żydom, i que va estar actiu des de 1942 fins al 1945) va ajudar i salvar infants jueus amb risc de la seva vida.[3]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (pl) Irena Krzyżanowska 15 febrer 1910 Varsòvia (Tsarat de Polònia) |
| Mort | 12 maig 2008 (98 anys) Varsòvia (Polònia) |
| Causa de mort | Causes naturals |
| Sepultura | Cementiri de Powązki |
| Dades personals | |
| Religió | Església catòlica llatina |
| Formació | Universitat de Varsòvia |
| Activitat | |
| Ocupació | clinical nurse specialist (en)  , militant de la resistència |
| Partit | Partit Obrer Unificat Polonès Partit Socialista Polonès |
| Família | |
| Pare | Stanisław Krzyżanowski |
Premis
| |
  | |
Amb l'assistència d'unes dues dotzenes d'altres membres Żegota, Sendler va aconseguir traspassar fora del gueto de Varsòvia, de forma amagada, uns 2.500 nens jueus i després els hi va proporcionar documents d'identitat falsos i refugi a fora, escapant així de l'Holocaust.[4] Amb l'excepció de diplomàtics que van emetre visats per ajudar els jueus a fugir de l'Europa ocupada pels nazis, Sendler va salvar més jueus que qualsevol altra persona durant l'Holocaust.[5]
Els ocupants alemanys finalment van descobrir les seves activitats i va ser detinguda per la Gestapo, va ser torturada i condemnada a mort, però es va poder escapar de l'execució i va sobreviure a la guerra. El 1965, Sendler va ser reconeguda per l'Estat d'Israel com Just entre les Nacions.[6][7] Al final de la vida, se li va concedir l'Orde de l'Àliga Blanca, l'honor més alt de Polònia, pels seus esforços humanitaris en temps de guerra.
LlegatModifica
Es diu que l'any 2007 el govern de Polònia la va presentar com candidata per al premi Nobel de la Pau.[8] Tanmateix, segons els estatuts de la Fundació Nobel, no es pot saber el nom dels nomenats d'un any donat fins a 50 anys després.[9][10]
Irena Sendler ha estat votada en un procés participatiu realitzat al març del 2010 a Palafrugell de dones que mereixen un carrer.[11]
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Irena Sendler |
- ↑ Mordecai Paldiel, The Path of the Righteous: Gentile Rescuers of Jews During the Holocaust, Ktav Publishing House (January 1993), ISBN 0-88125-376-6
- ↑ Yad Vashem Shoa Resource Center, "Activites Żegota" PDF file, Żegota, page 4/34 of the Report.
- ↑ «La heroína que salvó a 2.500 niños» (en castellà). El Mundo, 15-07-2007. [Consulta: 10 octubre 2011].
- ↑ Baczynska, Gabriela «Sendler, savior of Warsaw Ghetto children, dies». Reuters, 12-05-2008 [Consulta: Sep 17, 2013]. Arxivat 2 de desembre 2013 a Wayback Machine.
- ↑ «Rethinking the Polish Underground». Yeshiva University News.
- ↑ Irena Sendler - Yad va-Xem (anglès)
- ↑ Atwood, Kathryn. Women Heroes of World War II. Chicago: Chicago Review Press, 2011, p. 48. ISBN 9781556529610.
- ↑ «Who was Irena Sendler and why did Al Gore take the Nobel Peace Prize from her?» (en anglès). Examiner, 10-12-2009. [Consulta: 22 agost 2014].
- ↑ http://www.nobelprize.org/nobel_organizations/nobelfoundation/statutes.html#par10
- ↑ http://www.nobelprize.org/faq/questions_in_category.php?id=4#21
- ↑ Puig, Evarist «Les dones esperantistes de la Vila». Revista de Palafrugell [Palafrugell], núm. 208, febrer 2011, pàg. 23.