Irene Lozano Domingo

política espanyola
(S'ha redirigit des de: Irene Lozano)

Irene Lozano Domingo (Madrid, 17 de juny de 1971) és una escriptora, periodista i política espanyola. Després de les eleccions generals de 2011, ha estat diputada per Unió, Progrés i Democràcia.[1]

Plantilla:Infotaula personaIrene Lozano Domingo
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Irene Lozano Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 juny 1971 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Diputada a l'Assemblea de Madrid

8 juny 2021 –

Presidenta del Consell Superior d'Esports
31 gener 2020 –
← María José Rienda Contreras
Diputada al Congrés dels Diputats
11 gener 2016 – 3 maig 2016

Circumscripció electoral: Madrid

Diputada al Congrés dels Diputats
29 novembre 2011 – 16 octubre 2015

Circumscripció electoral: Madrid

Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid - lingüística
Birkbeck College - filosofia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, política, periodista, biògrafa Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEl Mundo (1995–2005) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol (2015–)
Unió, Progrés i Democràcia (2011–2015) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata


X: lozanoirene Modifica el valor a Wikidata

L'octubre de 2015 es va fer públic que abandonava la militància d'UPyD i s'unia al grup d'experts del PSOE, com a independent. El 16 d'octubre es va anunciar que ocuparia el lloc número 4 com a independent en la llista del PSOE per la circumscripció de Madrid en les eleccions del 20 de desembre.[2] Actualment és la secretària d'Estat d'España Global, antigament conegut com a Marca España.[3]

Biografia

modifica

Trajectòria professional

modifica

Llicenciada en Lingüística per la Universitat Complutense de Madrid i diplomada en Filosofia pel Birkbeck College de la Universitat de Londres. El 1993 va rebre el premi del IV Certamen Literari del Círculo de Lectores pel seu relat Rimara, passant a continuació a iniciar la seva obra assatgística amb la publicació del llibre Lenguaje femenino, lenguaje masculino (Minerva, 1995).

Entre 1995 i 2005 va ser redactora del diari El Mundo. Després d'escriure editorials durant anys en la secció d'Opinió, va passar a Internacional, on va ser enviada especial a Mauritània, Algèria, Kosovo, i a les eleccions de Nicaragua i Suècia. També va treballar en la secció de tancament, i va escriure articles d'opinió i crítica literària en "La Esfera de los libros". Ha col·laborat en nombroses revistes espanyoles: Cuadernos de Periodistas, Ínsula, Leer, Geo; i en mitjans estrangers, com el programa Europe de la BBC i el diari suec Expressen.

En 2005 publica la biografia Federica Montseny, una anarquista en el poder (Espasa, 2005) i guanya el Premi Espasa d'assaig per Lenguas en guerra.

Va ser columnista d'ABC des de 2005, una labor que va exercir durant cinc anys. És articulista d'El País, on publica mensualment, i ha col·laborat en la premsa regional del grup Vocento (El Comercio, El Correo, El Norte de Castilla, La Verdad, etc.) mitjançant una columna quinzenal, així com en les revistes de pensament Claves i Revista de Occidente, i en les publicacions digitals Fronteras i Cuarto poder. Els dijous va participar en la tertúlia de Protagonistas, a Punto Radio. Imparteix classes de periodisme literari a l'escola d'escriptors Hotel Kafka i una classe magistral sobre columnisme en el màster del diari ABC.[4]

En 2008 es publica el seu assaig El saqueo de la imaginación (Debat).

Ha participat en els programes de debat o tertúlia Enfoque i Los Desayunos, tots dos de TVE; així com El debate (CNN+), Las mañanas de Cuatro i Espejo público (Antena 3).

Ha col·laborat en obres col·lectives com el Diccionario biográfico español, de la Reial Acadèmia de la Història, i el Diccionario biobibliográfico del exilio literario de 1939, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va col·laborar amb el pròleg i diverses anotacions en l'edició del llibre recopilatori Es lo que hay de Rosa Díez (Debate, 2011).

Etapa política

modifica

Arran de les eleccions generals del 20 de novembre de 2011 va ser diputada al Congrés dels Diputats per Unió, Progrés i Democràcia (UPyD). Va ser portaveu d'UPyD en les comissions d'Afers exteriors, Cooperació Internacional per al Desenvolupament i Defensa; així com en les Comissions Mixtes per a la Unió Europea i per al control parlamentari de la Corporació RTVE i les seves societats. Va ser, així mateix, adscrita a les comissions d'Educació i Esport, Cultura, Ocupació i Seguretat Social, Sanitat i Serveis Socials, Constitucional i Estatut dels Diputats.[5] L'11 de juliol de 2015 va perdre les primàries del seu partit, aconseguint el 40% dels vots front el 43% del seu rival.

El 13 de febrer de 2019, com a secretària d'Estat d'España Global i en relació al referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017, va declarar al canal Sky News que:

« El sexe, com votar, no està prohibit, però no el pots fer a la força. Has de tenir permís per fer-lo; si no, és violació.[6][7] »

Obra publicada

modifica
Assaig i no ficció
  • Son molinos, no gigantes : cómo las redes sociales y la desinformación amenazan nuestra democracia (Península, 2020)
  • Lecciones para el inconformista aturdido en tres horas y cuarto (Debate, 2009)
  • El saqueo de la imaginación (Debate, 2008)
  • Federica Montseny, una anarquista en el poder (Espasa, 2005), biografia
  • Lenguas en guerra (Espasa, 2005)
  • Lenguaje femenino, lenguaje masculino (Minerva, 1995).
Novel·la-denúncia
  • "No, mi general" (2015)

Ha col·laborat en obres col·lectives com el Diccionario Biográfico Español, de l'Acadèmia de la Història, i el Diccionario biobibliográfico del exilio literario de 1939, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Referències

modifica
  1. «UPyD reunirá mañana a sus diputados electos para ponerlos ya a trabajar». La Información, 21-11-2011 [Consulta: 21 novembre 2011]. Arxivat 2014-03-20 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-03-20. [Consulta: 17 octubre 2015].
  2. «Irene Lozano será la 'número cuatro' del PSOE por Madrid». El Mundo [Consulta: 16 octubre 2015].
  3. «La secretaria de Estado de la España Global, Irene Lozano, visita Londres y Bruselas» (en castellà), 28-01-2019. Arxivat de l'original el 2019-01-29. [Consulta: 29 gener 2019].
  4. «ficha de Irene Lozano en la página oficial de UPyD». Arxivat de l'original el 2012-02-05. [Consulta: 17 octubre 2015].
  5. Congreso de los Diputados.
  6. «Irene Lozano compara el referéndum independentista con una violación: "El sexo no está prohibido al igual que votar, pero no puedes hacerlo a la fuerza"» (en castellà). LaSexta.com, 14-02-2019. [Consulta: 14 febrer 2022].
  7. Diversa autoria. Pol·len edicions. Terra de ningú vol. II. Perspectives feministes sobre la repressió (en català i castellà), 2019, p. 95. ISBN 978-84-16828-70-8.