Isaac Alfassi

Rabí i talmudista.

Isaac ben Jacob Alfassi (prop de Fes, 1013-Lucena, 1103) també era anomenat el Rif, va ser un rabí i un intel·lectual jueu nascut a Constantina, Algèria, establert després a l'Àndalus.[1][2]

Infotaula de personaIsaac Alfassi
Yitshak ben Yaakov Alfasi (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(he) הרב יצחק אלפסי Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1013 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Qàlat Bani Hammad Modifica el valor a Wikidata
Mort1103 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (89/90 anys)
Lucena Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióRabí, escriptor i Posek Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsNissim ben Jacob i Chananel ben Chushiel Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJoseph ibn Migash (en) Tradueix i Yehudà ha-Leví Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Alfassi va passar la major part de la seva vida a Fes, Marroc, però en 1088 va ser denunciat davant el govern i es va veure obligat a fugir a l'Àndalus.

Alfassi va esdevenir el dirigent de la comunitat jueva de Lucena, i va ser nomenat president de la prestigiosa acadèmia talmúdica de la ciutat, provocant un renaixement dels estudis talmúdics a Espanya. Un dels seus deixebles més brillants va ser el Rabí Yossef ha-Leví ibn Migaix.

La seva codificació de les lleis rabíniques del Talmud, fou coneguda com el Llibre de les lleis (Sefer ha-Halachot), la seva obra tracta sobre la Halacà, la llei jueva, i és d'una importància equivalent a les obres de Maimònides i del Rabí Yossef Qaro.

Alfassi va resumir, i va ordenar nombroses discussions pertanyents al Talmud babilònic, i que fins aleshores es trobaven disperses. Alfassi, les va compilar en el seu Llibre de les lleis, que també és conegut amb el nom de "Petit Talmud."

En general, Alfassi va citar el Talmud de Jerusalem (Talmud Yeruixalmi), però quan el seu texte no coincidia amb el Talmud de Babilònia (Talmud Bavli ), Alfassi considerava vinculant aquesta darrera obra, pel fet de ser posterior. Alfassi considerava que la llei havia de seguir els dictàmens de les autoritats rabíniques més tardanes. Alfassi va ser un gran talmudista, i va contribuir a establir la supremacia del Talmud babilònic, sobre el Talmud de Jerusalem.[3]

ReferènciesModifica

  1. Sol Scharfstein. Chronicle of Jewish history: from the patriarchs to the 21st century. Hoboken, N.J. KTAV Pub. House, 1997. ISBN 9780881256062 [Consulta: 19 desembre 2014]. 
  2. Philip Ginsbury, Raphael Cutler y Martin Gilbert. The phases of Jewish history. Jerusalem, New York, Devora Publishing, 2005. ISBN 9781932687491 [Consulta: 19 desembre 2014]. 
  3. Kraemer, 2010, p. 78.

BibliografiaModifica

  • Kraemer, Joel L. Maimónides: vida y enseñanzas del gran filósofo judío (en castellà). Barcelona: Kairós, 2010. ISBN 9788472457539.