Isaac Casaubon
Isaac Casaubon (18 de febrer de 1559 – 1 de juliol de 1614) va ser un erudit i filòleg clàssic, primer en França i llavors més tard en Anglaterra, considerat per molts del seu temps com el més instruït a l'Europa.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 febrer 1559 Ginebra (Suïssa) |
| Mort | 1r juliol 1614 (55 anys) Londres |
| Sepultura | abadia de Westminster |
| Religió | Calvinisme |
| Formació | Universitat de Ginebra |
| Activitat | |
| Camp de treball | Lingüística |
| Lloc de treball | Ginebra Montpeller París |
| Ocupació | Filòleg |
| Ocupador | Collège de France, catedràtic (1600–1610) Universitat de Ginebra |
| Professors | Franciscus Portus |
| Nom de ploma | Misoponerus Hortusbonus |
| Família | |
| Fills | Meric Casaubon |
| Pares | Arnauld Casaubon i Jeanne Rousseau |
Referències
modificaBibliografia
modifica- Casaubon, Isaac, De Satyrica Graecorum & Romanorum Satira. Paris, 1605. Facsímil ed., ed. Peter E. Medine, 1973. Scholars' Facsimiles & Reprints. ISBN 978-0-8201-1115-5.
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
Enllaços externs
modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isaac Casaubon
- Biografia de Casaubon Arxivat 2008-07-04 a Wayback Machine. (castellà)