Isaac Lúria

Místic jueu

Rabí Yishaq Lúria Aixkenazí (Jerusalem 1534 - Safed 1572), rabí i cabalista, és considerat com el pensador més profund del misticisme jueu d'entre els més grans i cèlebres, i el fundador de l'escola cabalística de Safed.[1][2]

Infotaula de personaIsaac Lúria
Nom original(he) רַבּי יִצְחַק לוּרְיָא Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1534 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Jerusalem (Imperi Otomà) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 juliol 1572 Modifica el valor a Wikidata (37/38 anys)
Safed (Imperi Otomà) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri vell de Safed Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciórabí Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMoisès Cordovero i Iosef Alcastell Modifica el valor a Wikidata
AlumnesHaim Vital Modifica el valor a Wikidata
Influències
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

És també conegut amb el pseudònim d'Arí Zal ha-Qadoix (el sant lleó de beneïda memòria: Arí significa "lleó" en hebreu, però aquí Arí prové de les sigles de ha-Elohí Rabbí Yishaq, el diví Rabí Isaac. Zal significa "la seva memòria beneïda".)

BiografiaModifica

Isaac Lúria va néixer a Jerusalem, on el seu pare, asquenazita de l'Europa central, havia emigrat després de casar-se amb una sefardí.[3] Després de la mort prematura del pare, el jove Isaac fou educat per la seva mare, que emigrà a Egipte on el seu germà, Mordehai Frances, ric comerciant, s'havia instal·lat.

L'any d'aquest trasllat és dubtós. Segons el seu propi testimoni, hauria estudiat a Jerusalem amb el cabalista Kalonymos.[4] Tanmateix, la tradició oral situa la seva arribada a la casa del seu oncle a l'edat de set anys. Lúria estudià en una ieixivà sota la direcció de David ben Salomon ibn Abi Zimra i el seu successor. Es mostrà excepcionalment dotat, cobrint les seves necessitats gràcies al comerç i els negocis.[5][6]

Amb 15 anys es casà amb la filla del seu oncle, i els casats es retiraren a una illa deserta al Nil que pertanyia al seu oncle i ja sogre. Isaac Lúria es consagrà principalment al Zohar i a obres cabalístiques anteriors, portà una vida ascètica i començà a tenir visions.

El 1569, seguint una crida anterior, s'instal·là a Safed. Gaudint ràpidament d'una gran reputació de poeta místic, començà a ensenyar la Càbala en acadèmia i a predicar en les sinagogues. S'interessà especialment en les idees del rabí Moisès Cordovero, i estudià Càbala amb ell fins a la mort d'aquest.[7]

Ell mateix va morir a Safed, durant una epidèmia, dos anys més tard.

Isaac Lúria fou extremadament reverenciat, els seus deixebles li imputaren nombrosos miracles, i el consideraven com un sant (elohi, "diví", no és un terme honorífic freqüent en el judaisme. Pràcticament només s'aplica a ell).

Vida a SafedModifica

Lúria organitzà allà la vida dels seus deixebles, qui s'establiren en barris aïllats.

El matí del Sàbat organitzava processons per anar a recollir l'esperit etèric de la reina de Xabbat als camps veïns.

Després d'aquestes, Lúria donava en general explicacions sobre la seva doctrina.

La seva doctrinaModifica

La seva concepció del món estava enormement influenciada per les qüestions que preocupaven la comunitat de l'època, traumatitzada per les expulsions d'Espanya i les accions criminals de la Inquisició. Isaac Lúria hi aportà explicacions sorprenents però coherents, i va entreveure la fi del patiment del poble jueu, el que explica l'èxit de les seves tesis, i la rapidesa amb la que s'estengueren. Sobre les massacres, la mort física no era més que una etapa i que la vida de cadascun sobre la terra tenia un objectiu. Explicà que les faltes dels hòmens taquen el Messies i retarden la seva vinguda. Posteriorment, un ritu de purificació permetria accelerar-la. Poden retenir-se tres conceptes clau de la seva doctrina:

  • El Tsimtsum o retirada (contracció): retirada de Déu d'una part del Món per deixar lloc a un buit on l'Etern, per intermediació d'un raig, procedirà a la Creació alimentant deu receptacles anomenats sefirot que seran la causa de la vida i de la Creació.
  • La Xevirat he-Kelim.
  • L'Adam Qadmon.

ReferènciesModifica

  1. «Iṣḥāq Lúria». Gran Enciclopèdia Catalana, 01-11-1987. [Consulta: 27 febrer 2022].
  2. Green, David B «1572: Father of Lurian Kabbala and Confidant of Elijah Dies» (en anglès). Haaretz, 25-07-2016.
  3. Fine, Lawrence. Physician of the Soul, Healer of the Cosmos: Isaac Luria and His Kabbalistic Fellowship (en anglès). Stanford University Press, 2003, p. 29. ISBN 978-0-8047-4826-1. 
  4. Patterson, David; Roth, John K. Fire in the Ashes: God, Evil, and the Holocaust (en anglès). University of Washington Press, 2012-03-15, p. 291. ISBN 978-0-295-80315-9. 
  5. Douer, Alisa. Egypt - The Lost Homeland: Exodus from Egypt, 1947-1967: The History of the Jews in Egypt, 1540 BCE to 1967 CE (en anglès). Logos Verlag Berlin GmbH, 2015-09-25, p. 64. ISBN 978-3-8325-4052-4. 
  6. Cohn-Sherbok, Dan. Fifty Key Jewish Thinkers (en anglès). Routledge, 2007-06-11, p. 130. ISBN 978-1-135-98373-4. 
  7. Claro, Andrés. La inquisición y la cábala: un capítulo de la diferencia entre ontología y exilio (en castellà). Lom Ediciones, 2009, p. 233. ISBN 978-956-00-0058-3. 


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isaac Lúria