Isaac Núñez de Arenas

Isaac Núñez de Arenas (Huete, 3 de juny de 1812 - 2 d'abril de 1869) va ser un jurista, periodista i escriptor espanyol.

Infotaula de personaIsaac Núñez de Arenas
Biografia
Naixement3 juny 1812 Modifica el valor a Wikidata
Huete (província de Conca) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 abril 1869 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Huete
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Alcalá de Henares
Activitat
OcupacióPeriodista i escriptor
OcupadorUniversitat Central Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Nascut a la localitat de Huete el 3 de juny de 1812,[1] era fill de Leoncio Núñez de Arenas, fidel de fechos de la Reial Hisenda de Huete, i de María del Carmen Blanco. Va estudiar lleis en Alcalá de Henares i Madrid, on es va establir. Va col·laborar en La Legalidad, El Español,[1] Juventud Republicana, El Nuevo Régimen, El Heraldo Escolar i La Asamblea Federal. Va ser auditor de guerra i ministre togado del Tribunal Suprem de Guerra i Marina. Catedràtic de Literatura en la Universitat Central, va ser escollit membre de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua,[1] va treballar en el seu Diccionario i Diccionario de sinónimos. Es va casar amb Matilde Castro Irastorza i era germà de Bernardino Núñez de Arenas.[a 1]Va morir el 2 d'abril de 1869.[1]

Obres modifica

Va publicar una Gramática general, Elementos filosóficos de literatura estética, Bases para la reforma de la Justicia Militar i dues traduccions, la dels tres toms del Curso completo de Filosofía de M. J. Tissot (Madrid, 1850) i una de la novel·la d'Edward Bulwer-Lytton, Los últimos días de Pompeya. També compusà un Discurso pronunciado en la solemne inauguración del año académico de 1862 a 1863 en la Universidad Central... (Madrid, 1862). Comedias escogidas de don Juan Ruiz de Alarcón (3 vol. Madrid).[2]

Notes modifica

  1. Oficial dels Consells d'Espanya i Índies i d'Hisenda pública, diputat a Corts, cap superior d'Administració, conseller reial d'Agricultura, Indústria i Comerç i director d' El Siglo, un dels redactors del qual era José de Espronceda.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Ossorio y Bernard, 1903, p. 307.
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 52, pàg. 767. (ISBN 84-239-4552-9)

Bibliografia modifica


Premis i fites
Precedit per:
Nicómedes Pastor Díaz
 
Reial Acadèmia Espanyola
Cadira k

1863-1869
Succeït per:
José Castro y Serrano