Isaac de Tiphre

Isaac de Tiphre fou un eremita egipci, deixeble de Sant Antoni Abat, pare del monasticisme. És venerat com a sant per l'Església Ortodoxa Copta.

Infotaula de personaSant Isaac de Tiphre
Faiyum Oasis by Zorbey Tunçer.jpg
Oasi de Faium, amb un dels monestirs antonians
Biografia
Naixementsegle IV modifica
Província romana d'Egipte
Mort30 maig 383 (Gregorià) modifica
Gabal al-Khazain, prop d'Alexandria (Egipte)
Lloc d'enterramentMonestir d'Anba Ishaq (Oasi de Faium, Egipte) 
Abat
modifica
Activitat
OcupacióMonjo modifica
PeríodeImperi Romà modifica
Orde religiósAntonians egipcis
Anacoreta
CelebracióEsglésia Ortodoxa Copta
CanonitzacióAntiga
PelegrinatgeAnda Ishaq (Faium)
Festivitat1 de maig (6 Bashans)
Esdeveniment significatiuDeixeble d'Antoni Abat

HagiografiaModifica

Isaac era un cristià que feia vida eremítica a un llogaret prop de Memfis i va tenir una visió que el va fer anar al desert. La tradició diu que Antoni Abat va rebre la visita d'un àngel que li va dir que deixés el lloc on era (la costa de la mar Roja) i anés a l'oasi de Faium (Egipte) on trobaria un grup d'homes que l'escoltarien; Antoni així ho va fer i a Faium va trobar Isaac i alguns companys.

Antoni va organitzar els eremites de la regió i va fundar una congregació que es va dir Església de l'Àngel, al voltant d'una església sobre una roca, que encara existeix. Isaac, que fins llavors era, com els altres, un eremita solitari, va esdevenir el cap de la congregació. Anà després a Gabal Al-Barmil, prop de Giza, i d'allí al monestir avui dia anomenat Mofset (Enfast) i en cada lloc va introduir les regles d'Antoni, posant així la llavor del monasticisme antonià.

Finalment va anar a Gabal al-Khazain, prop d'Alexandria, on va viure uns anys fins que va morir el 356. Una altra tradició diu, no obstant això, que morí en temps de la persecució de Dioclecià, per ordre d'Arianus, governador de la Tebaida, després de fortes tortures.

VeneracióModifica

El seu martiri se celebra cada 1 de maig a l'Església Copta. Les seves relíquies foren portades al Monestir d'Anba Ishaq[1] de Faium, que ell mateix havia fundat, i que es convertí en un lloc venerat i meta de pelegrinatges.

ReferènciesModifica

  1. Meinardus, Otto Friedrich August. Two Thousand Years of Coptic Christianity (en anglès). American Univ in Cairo Press, 2002, p. 315. ISBN 9774247574.