Isabel Pallarés

actriu espanyola

María Isabel Pallarés Banquells (València, 9 de gener de 1905 - València, 13 de febrer de 1986)[1] va ser una actriu valenciana.

Infotaula de personaIsabel Pallarés
Biografia
Naixement(es) María Isabel Pallarés Banquells Modifica el valor a Wikidata
9 gener 1905 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort13 febrer 1986 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActriu Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0657806 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Va desenvolupar la seva carrera fonamentalment sobre els escenaris, si bé va realitzar també incursions en cinema i televisió. El seu pare José Pallarés Iranzo era empresari del Teatre Principal de València, per la qual cosa des de molt joveneta va estar vinculada al món de l'espectacle i la seva mare Isabel Banquells Camilleri.[2]

Va debutar en els teatres de Madrid a la fi de la dècada de 1920, integrant-se primer en la companyia de María Palou i després en la de Josefina Díaz de Artigas (amb la qual estrena Vidas cruzadas, de Jacinto Benavente) i ja el 1929 protagonitzava Cuento de aldea, de Luis Fernández Ardavín. En 1931 va passar a la companyia de Benito Cibrián i Pepita Meliá i el 1934 a la d'Irene López Heredia i Mariano Asquerino. Va estrenar obres dels més reconeguts dramaturgs espanyols del segle XX: Antonio Buero Vallejo, (Madrugada, 1953; Hoy es fiesta, 1956)); Miguel Mihura (La bella Dorotea, 1963); Edgar Neville (La vida en un hilo, 1959); Juan José Alonso Millán (El cianuro... ¿solo o con leche?, 1963) o Alejandro Casona (La tercera palabra, 1965). També va interpretar obras de Jacinto Benavente (La malquerida, 1956) i d'autor estrangers (La calumnia, 1961, de Lillian Hellman; Becket, 1962, i Cita en Senlis, 1963 ambdues de Jean Anouilh).[3]

En la pantalla gran destaca la seva participació en alguns títols de tant èxit comercial com Historias de la radio, ¿Dónde vas, Alfonso XII? o Las chicas de la Cruz Roja.

La seva carrera es va prolongar fins a un any i mig abans de la seva mort, treballant en els seus últims anys en les companyies d'Arturo Fernández i Pedro Osinaga.

FilmografiaModifica

TelevisióModifica

PremisModifica

Va rebre el premi a la millor actriu secundària pel seu paper a Madrugada als Premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle de 1957.[4]

ReferènciesModifica

  1. Isabel Pallarés a findagrave.com
  2. Falleció la actriz Isabel Pallarés, ABC, 16 de febrer de 1986
  3. Obituari al Diari La Vanguardia de 16 de febrer de 1986
  4. Féliz Martialay El cine español durante el franquismo, p. 112-116