Isarn de Sant Víctor

Isarn de Sant Víctor o Isarn de Marsella (Tolosa?, final del segle x - Marsella, 24 de setembre de 1048) va ser un monjo benedictí, abat de l'Abadia de Sant Víctor. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Isarn de Sant Víctor

Làpida sepulcral de l'abat Isarn a la cripta de l'abadia de Sant Victor de Marsella (segle XI)
Biografia
Naixement	Ysarnus Final del segle x Tolosa de Llenguadoc?, Pàmies? o Catalunya
Mort	24 setembre 1048 (Gregorià) Abadia de Sant Víctor (Marsella)
Sepultura	Abadia de Sant Víctor
Abbot Saint-Victor of Marseille (en)
1020 – 1047
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	Catholic monk (en)
Orde religiós	Benedictins
abat
sant
Celebració	Església Catòlica Romana
Pelegrinatge	Marsella
Festivitat	24 de setembre

Biografia

Va néixer, segons diferents fonts, al Tolosa de Llenguadoc, Pàmies o en algun poble dels Pirineus o Catalunya, cap al final del segle x. Va educar-se a Pàmies, on va ingressar a l'abadia de Sant Antoní. D'allí va anar a l'Abadia de Sant Víctor de Marsella, on va entrar com a monjo i va ser elegit com a prior durant l'abadiat de Guifré el Sant.

Quan aquest va morir en 1020, Isarn el succeí com a abat, després, diu la tradició, que el més jove dels estudiants de l'escola monàstica manifestés, en nom de Crist i espontàniament, que era ell qui havia de ser nomenat abat. Va destacar, al llarg del seu mandat, per la seva humilitat, austeritat i dolçor en el comandament, i per la caritat que feia als necessitats. Sota seu, l'abadia de Sant Víctor va conèixer un gran moment d'expansió i floriment de la cultura; la seva influència va atènyer el nord d'Itàlia, el sud de França i Catalunya, on tingué molta presència.

Poc abans de morir, anà a Catalunya per a pagar el rescat d'uns monjos de Lerins que havien estat fets presoners per pirates sarraïns. En tornar, va morir el 24 de setembre de 1048, a Marsella.

Sant Odiló de Cluny, amic seu, deia que no coneixia ningú tan hipòcrita com Isarn, ja que "sota l'aparença més banal amagava el tresor de les més grans i apreciades virtuts i bones obres".

La seva festivitat se celebra el 24 de setembre.

Tomba d'Isarn

Detall de la tomba d'Isarn (segle xi)

La seva tomba (més concretament, la seva làpida sepulcral) es troba a la cripta de Sant Víctor. Va ser feta quan va morir i es tracta d'un magnífic exponent d'escultura romànica del segle xi. Hi destaca un llarg epitafi en llatí que diu:

Del nostre il·lustre pare Isarn aquestes són les restes sagrades,
els membres esdevinguts gloriosos per tants mèrits.
La seva ànima, ella, és feliçment arribada als cels.
De costums excepcionals i d'esperit pacífic
era ple de tota mena de virtut.
Home de Déu, era per a tothom i en tot joiós.
El que ensenyà, ho posà en pràctica, abat bon i benaurat.
Dels seus deixebles també en feu bons homes.
Així fou la seva regla de vida
i obligat a passar el llindar de l'existència
va ser amb coratge que l'abandonà.
Regí, fidel, dos cops deu més set anys,
el dolç ramat del Senyor a ell confiat,
que abandonà el vuit de les calendes d'octubre [24 de setembre]
per entrar al regne lluminós.

Al voltant del cap:

Estigues atent, t'ho demano, tu que llegeixe, al que ha fet de mi,
miserable difunt, la llei nascuda de la falta del primer home.

Als peus:

I planyent, del fons del cor, digues i repeteix:
Déu, tingues pietat d'ell. Amén.