Iscolau
Iscolau o Iscoles (en llatí Ischolaus o Ischolas, en grec antic Ἰσχόλαος, Ἰσχόλας) fou un militar espartà del segle iv aC.
| Activitat | |
|---|---|
| Ocupació | militar  |
Quan els tebans van envair el Peloponès l'any 369 aC estava estacionat a la vila d'Ion o Èon, al districte de Sciritis, amb un cos de νεοδαμώδεις ("neodamódeis" ilotes lliures, declarats ciutadans) i uns 400 exiliats de Tegea. Si hagués ocupat el pas d'entrada a Sciritis hauria aconseguit rebutjar els arcadis (aliats tebans) segons diu Xenofont, però va optar per quedar-se a la vila on va ser rodejat i mort amb gairebé tots els seus homes. Diodor de Sicília, que l'elogia retòricament, el compara amb Leònides a les Termòpiles i diu que quan va veure el gran nombre d'arcadis i sense esperances de poder-los vèncer, va enviar als soldats més joves a Esparta perquè podien ser útils en les futures batalles, mentre ell, amb els més veterans va defensar la ciutat resistint fins a la mort. També en parla Plutarc. Possiblement és el mateix Iscolau que menciona Poliè.[1]
Referències modifica
- ↑ Ischolaus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 625-626