Ishtunda fou un estat neohitita de la regió de les muntanyes del Taure. Avui dia se sap que Ishtunda era el nom assiri de Azitawatas, la capital del regne del mateix nom fundada pel rei Azatiwatas al segle IX aC, que correspon a la moderna Karatepe. Les ruïnes de la ciutat emmurallada foren excavades el 1947 per Helmuth T. Bossert i Halet Çambel.

Tabal i estats veïns al segle VIII aC

El regne es va dir inicialment dels danunites (que agafaven el nom d'Adana) i hauria sorgit a l'inici del segle xii, segurament en enfonsar-se l'imperi hitita, però no se'n sap gairebé res. Unes tauletes hitites trobades a la capital parles d'un Mukshsush (Mopsos?) d'Ahhiyawa (País dels aqueus) i de Madduwattas, un subjecte rebel del rei hitita Arnuwandas III (final del segle XIII aC). Aquestes dades semblarien revelar una emigració grega a Cilícia testimoniada també per les llegendes gregues de manera independent. Fins a la inscripció d'Azatiwatas o Azitawatas, fill de Mukatalas, que va rebre el poder del sobirà (probablement de Que) Awrikku no se'n sap gairebé res. La inscripció fou trobada a les excavacions de Karatepe, que se suposa era la ciutat fundada amb el seu propi nom pel rei. El dunanites eren els habitants de Dunana (Adana) i en fenici apareixen esmentats com danuniyim. La inscripció situa a la dinastia com a descendents de Mopsos. Les emigracions gregues vers el 1200 aC reflectides en mites i llegendes, han estat comprovades per l'arqueologia, i la de Cilícia a la llegenda la dirigia Mopsos. No obstant perquè aquestos personatges siguin els mateixos hi ha massa diferència temporal i en tot cas serien descendents; la datació del segle IX podria ser errònia però certament no en tres segles i més aviat la majoria s'inclien per datar la inscripció al final del segle VIII o potser durant el segle viii. Awriku ha estat identificat amb Urikki de Que (vassall assiri després del 740 aC fins al 732 aC i segurament l'esmentat més tard encara com Urik en una inscripció de Sargon II).

El 740 aC, quan Arpad es va rendir als assiris, diversos estats van pagar tribut. El rei de Gurgum, Tarkhularas, el de Kask (Katak) Dadilu, i el de Meliddu, Samulal, van pagar tribut. El van seguir Urikki de Que, Azriyau de Yaudi-Samal, Uassurme (Wasu Sharumush) de Tabal, Ushkhitti d'Atun, Urballa de Tokhan (Tuwana), Tukhammi d'Ishtunda, i Urimmi de Khubishna. La inscripció de Teglatfalassar (745–727 aC) que s'hi refereix, diu: He rebut tribut de Kushtaspi de Kummukh, de Rezon de Damasc, de Menahem de Samària (Regne d'Israel), d'Hiram de Tir, de Shipitbaal de Byblos, d'Urikki de Que, de Pisiris de Karkemish, d'Inil de Hamath, Panammu de Sam'al, de Tarkhulara de Gurgum, de Sulumal de Meliddu, de Dadilu de Kaska, d'Uasurme de Tabal, d'Ushhitti d'Atuna, d'Urballa de Tokhan (Tuwana), de Tuhamme d'Ishtunda, d'Urimme de Khubishna, i de Zabibe la reina d'Aribi.

Vers el 700 aC l'arqueologia demostra que la ciutat fou conquerida pels assiris i destruïda. Unida a Que i a Khilakku (Cilícia) va formar una província assíria.

ReferènciesModifica