Obre el menú principal

Isidoro Hernández (Sevilla, 1847 - Sevilla, 1888) fou un compositor andalús que en els principis de l'anomenat genero chico gaudí de força popularitat.

Infotaula de personaIsidoro Hernández
Biografia
Naixement 1847
Sevilla
Mort 1888 (40/41 anys)
Sevilla
Activitat
Ocupació Compositor
Modifica les dades a Wikidata

Degut més que als propis mèrits, a la prodigiosa quantitat de sarsueles que va compondre hi entre les que cal citar només a títol de curiositat:

  • Un sevillano en La Habana (1872);
  • Un fresco del Jordán (1875);
  • En el fondo del mar (1875);
  • El sargento Boquerones (1876);
  • Animo, valor y miedo (1880);
  • El lavadero de la Florida (1881);
  • La gran noche (1881);
  • El manicomio del Norte (1882);
  • Torear por lo fino (1883);
  • El faldón de la levita (1884);
  • A la cuarta pregunta (1884);
  • Quien más mira... (1884);
  • Escenas de verano (1885);* La sevillana (1885);
  • Toros de puntas (1885);
  • Muerto el perro... (1886);
  • Efectos de la Granvia (1887);
  • Caer en la trampa (1887);
  • Las criadas (1887).

També va compondre algunes cançons i adaptà per a piano diverses sarsueles de Barbieri i Oudrid.

Morí en la més absoluta misèria, a Sevilla en 1888.

BibliografiaModifica