Isidre Escorihuela

Mestre de capella

Isidre Escorihuela, o Escorigüela en grafia de l'època, (Alacant, a mitjan segle xvii8 de març del 1723) va ser mestre de capella i compositor valencià del segle xviii.

Infotaula de personaIsidre Escorihuela
Biografia
Naixementsegle XVII Modifica el valor a Wikidata
Alacant Modifica el valor a Wikidata
Mort8 març 1723 Modifica el valor a Wikidata
Alacant Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMestre de capella Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Va ser mestre de capella de la col·legiata de Xàtiva del 1677 al 1690; el 1677 i el 1686 optà a aquest càrrec al Reial Col·legi del Corpus Christi de València, però sense èxit. Posteriorment ho va ser de la col·legiata de Sant Nicolau, d'Alacant (1690). Entre els anys 1691[1] i finals del 1694 va ser mestre de capella de la catedral de Tarragona i el 1696 tornà a ser-ho de la reorganitzada col·legiata de Sant Nicolau d'Alacant, on es jubilà, i el substituí Manuel Comeres. Es considera que va ser el compositor que introduí els violins en la música sacra de la península Ibèrica. Prengué partit per Francesc Valls en la polèmica per la Missa Scala Aretina.

La seva tasca com a compositor va ser molt apreciada en la seva època, i ho mostra l'existència d'obres seves en arxius musicals com els de la col·legiata de Sant Nicolau d'Alacant i de les catedrals de Sogorb, Gandia, Albarrasí, Mallorca i València, a més del de la Biblioteca de Catalunya. Entre altres obres, se n'ha conservat villancets a sis i a vuit veus, "tonos" per a solista i a quatre veus, una missa a dotze veus i instruments, una salve per a veus i instruments i uns improperis. Algunes de les seves obres són de difícil identificació atès que només hi consta el cognom i el seu nebot Josep Escorihuela també fou compositor i mestre de capella a Tarragona i a la catedral de Tortosa.

ObresModifica

  • Al ver que Dios, villancet a 8 veus
  • Beatus vir, salm a 8 veus
  • Christus factus, motet a sis veus
  • La fuente angular, motet a sis veus
  • Marineros, temed, "tono" a veu sola
  • Milagro abreviado, "tono" per a veu sola
  • No tires más, "tono" a 4 veus
  • Que si tienen color la azucena, "tono" a quatre veus
  • Que sí tiene, sí..., villancet a vuit veus
  • Quién me adivina, villancet a vuit veus
  • Quién por los montes camina, "tono" a 4 veus dedicat a sant Francesc Xavier

Notes i referènciesModifica

  1. Segons Josep Maria Gregori La música a la catedral de Tortosa a principi del segle XVII: el memorial de l'organista Tomàs Serrano, Recerca Musicològica XIII (1998) p. 63-76, ocupà la plaça fins al 1695, quan el reemplaçà el seu nebot Josep Escorihuela.

Informació extreta parcialment del Diccionario de la Música Española e Iberoamericana

Enllaços externsModifica