Ismael (pel·lícula)

Ismael és una pel·lícula dramàtica espanyola dirigida per Marcelo Piñeyro. El film està protagonitzat per l'actriu Belén Rueda i l'actor Mario Casas. La pel·lícula es va estrenar el 2013.[1]

Infotaula de pel·lículaIsmael
Ismael film.jpg
Fitxa
DireccióMarcelo Piñeyro Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAntena 3 Films / Zeta Audiovisual
GuióVerónica Fernández
Marcelo Figueras
Marcelo Piñeyro
MúsicaArnau Bataller
FotografiaXavi Giménez
DistribuïdorSony Pictures Entertainment
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena18 desembre 2013 Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

Lloc webismaelpelicula.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt1710393 Filmaffinity: 194516 Allocine: 209544 Rottentomatoes: m/ismael Allmovie: v592760 Modifica els identificadors a Wikidata

ArgumentModifica

Ismael Tcho, un noi mulat de vuit anys, agafa un tren en direcció a Barcelona. Ha fugit de casa seva perquè vol trobar Félix, el seu pare, a qui mai va conèixer. La seva única pista és una adreça d'un apartament a Barcelona, escrit en la direcció del remitent d'una carta a la seva mare. Una vegada allí, se les arregla per trobar l'apartament, però en lloc de trobar al seu pare, es troba amb una dona elegant d'uns cinquanta anys, Nora, que resulta ser la mare de Félix.

RepartimentModifica

NominacionsModifica

  • Premis Goya: Millor actor secundari (Botto)
  • Premis Feroz: Millor actriu (Belén Rueda)
  • Premis Gaudí: Millor actor secundari (Sergi López)

CríticaModifica

  • "Una pel·lícula agradable de veure, amb bons cops de comèdia i aquest pols segur i elegant que tenen els artesans que saben com explicar una història (...) Puntuació: ★★★ (sobre 5)" [2]
  • "Amb una sòbria posada en escena que eludeix els cops baixos i l'aportació de sòlides actuacions, Piñeyro aconsegueix un film honest i sensible."[3]
  • Ismael va creixent a mesura que els personatges deixen de ser rètols, noms i comencen a dir les seves veritats."[4]

ReferènciesModifica

  1. «Ismael».
  2. Torreiro, M. «Ismael». Fotogramas.
  3. Batlle, Diego «Ismael». La Nación.
  4. Scholz, Pablo O. «Ismael». Clarín.