Isoetes durieui

espècie de planta

Isoetes durieui és una espècie de pteridòfit de la família de les isoetàcies. És una planta petita perenne geòfita de tija subterrània curta, gruixuda, envoltada d'esquames negroses i persistents. Presenta nombroses fulles formant una roseta de de 5 a 15 centímetres de llargada, són linear-lanceolades, rígides, rectes o recorvades de color verd fosc. A la base de les fulles es troben els esporangis, coberts per una membana (vel); els femenins es toben en les fulles externes mentre que els masculins estan en les internes. Les espores femenines (magàspores) són grans de 0,5 a 0,85 mm, blanques, reticulades i es poden veure a ull nu tot i que per a la determinació a nivell d'espècie és imprescindible veure l'ornamentació de les espores amb una lupa de butxaca.[1] Les espores masculines (microespores) són de color bru clar i de 30-40 micres.[2]

Infotaula d'ésser viuIsoetes durieui
Isoëtes durieui Modifica el valor a Wikidata
Isoetes duriei Bory14.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClasseLycopodiopsida
OrdreIsoëtales
FamíliaIsoëtaceae
GènereIsoëtes
EspècieIsoëtes durieui Modifica el valor a Wikidata
Bory, 1846
Nomenclatura
Ortografia originalIsoetes Duriei Modifica el valor a Wikidata

Hàbitat i distribucióModifica

Isoetes duriei viu en pradells molt humits, sobre sòls molt que poden quedar temporalment embassats, generalment al marge de basses, en contrades mediterrànies occidentals de tendència plujosa. Als Paissos Catalans és rar o molr rar i apareix a les comarques del Rosselló, el Baix Vallespir, el Baix Empordà, la Selva i el Vallès Oriental. A les Illes Balears apareix a Menorca i a Mallorca, on és raríssim.[2]

ReferènciesModifica

  1. «Isoetes duriei Bory». Herbari Virtual del Mediterrani Occidental.
  2. 2,0 2,1 Oriol de Bolòs; Josep Vigo. Flora dels Països Catalans Volum I. Barcelona: Barcino, 1984. ISBN 84-7226-592-7.