Ivar Bendixson

matemàtic suec

Ivar Bendixson Ivar Bendixson (parròquia d'Òscar, 1 d'agost de 1861 - Estocolm, 29 de novembre de 1935) va ser un matemàtic suec que va ser rector de la universitat d'Estocolm.

Infotaula de personaIvar Otto Bendixson
Ivar Otto Bendixson.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r agost 1861 Modifica el valor a Wikidata
parròquia d'Òscar (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 novembre 1935 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Estocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Nord d'Estocolm, Kvarter: 21C Gravplats: 01701H (1936–) 59° 21′ 24″ N, 18° 01′ 09″ E / 59.3567°N,18.0192°E / 59.3567; 18.0192 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Uppsala
Reial Institut de Tecnologia
Universitat d'Estocolm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorReial Institut de Tecnologia Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsGösta Mittag-Leffler Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeAnna Helena Lind
ParesVilhelm Emanuel Bendixson i Tony Amelia Warburg
GermansArthur Bendixon Modifica el valor a Wikidata

Vida i ObraModifica

En acabar els seus estudis secundaris a Estocolm el 1878, va ingressar al Reial Institut de Tecnologia d'Estocolm on només va estudiar durant un curs, ja que l'any següent va continuar els estudis a la universitat d'Uppsala en la qual es va graduar el 1881.[1] El 1890 va obtenir el doctorat a la mateixa universitat i va començar a donar classes d'anàlisi matemàtica a la recentment fundada (1878) universitat d'Estocolm. A partir de 1892, també va donar classes simultàniament al Reial Institut de Tecnologia.[2] A partir de 1905, en dimitir Lars Edvard Phragmén, va ocupar el seu lloc de professor titular de la universitat d'Estocolm i el 1911 en va ser escollit rector, càrrec que va mantenir fins al 1927, quan es va retirar.[3]

Bendixson va demostrar el seu talent matemàtic des de ben jove: el 1882, només un any després de graduar-se, ja va publicar el seu primer article en el que enunciava i demostrava el teorema de Cantor-Bendixson.[4] No obstant, en els darrers anys, més dedicat a les tasques administratives que li exigia el seu lloc de rector, ja no va fer gaire recerca matemàtica.[5] La seva principal contribució va ser el teorema de Poincaré-Bendixson, una aproximació topològica al comportament de les òrbites properes a un punt singular.[6]

Juntament amb el seu col·lega, Phragmén, i a les ordres de Gösta Mittag-Leffler van involucrar-se intensament en les tasques d'edició de Acta Mathematica, la revista fundada per aquest darrer.[7]

D'altra banda, Bendixson va mantenir sempre una ideologia radical lliberal[5] que el va portar a participar en diverses commissions per a la millora de la vida dels més desfavorits o per la millora del règim electoral, i el va convertir en un dels més coneguts portaveus del Partit Liberal de Suècia.

ReferènciesModifica

  1. Domar, 1978, p. 12.
  2. Agarwal i Sen, 2014, p. 316.
  3. Gårding, 1994, p. 109.
  4. Gårding, 1994, p. 110.
  5. 5,0 5,1 Domar, 1978, p. 13.
  6. Gårding, 1994, p. 111.
  7. Gårding, 1994, p. 84.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ivar Bendixson» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Zeilon, N. «Ivar O Bendixson». Svenskt biografiskt lexikon, 1998. [Consulta: 27 setembre 2018]. (suec)