Ivoris de Bagram

Ivoris de Bagram
	;
Tipus	objecte arqueològic
Creació	segle I
Mètode de fabricació	talla en fusta
Material	vori
Col·lecció
Localització	Bagram

Els ivoris de Bagram són una sèrie de més de mil incrustacions decoratives, tallades en vori i os, i anteriorment unides a mobles de fusta, trobades en excavacions del 1930 a Bagram, Afganistan. Són exemples rars i importants de l'art afganés i indi dels segles I o II, que acrediten els gustos cosmopolites i el mecenatge de les dinasties locals, la sofisticació de l'artesania i l'antic comerç d'articles de luxe.^[1]^[2]

Història

L'antiga ciutat de Kapisa, la moderna Bagram, fou la capital estiuenca de l'Imperi kuixan, que s'estenia des del nord de l'Afganistan fins al nord-oest de l'Índia entre els s. I i IV. Bagram, estratègicament situada, dominava dos passos a través de l'Hindu Kush, connectant Bactriana amb el nord de Pakistan.^[3]

La Delegació Arqueològica Francesa a Afganistan realitzà excavacions arqueològiques al jaciment entre 1936 i 1940, i hi descobrí dos fortins emmurallats, la Sala 10 i la Sala 13. A dins, hi havia una gran quantitat d'objectes de bronze, alabastre, vidre, monedes i vori, juntament amb restes de mobles i bols de laca xinesa.^[3]^[4]

Les troballes es dividiren segons un sistema establert per repartir la propietat dels artefactes excavats durant la primera part del s. XX, entre el Museu Guimet i el Museu Nacional de l'Afganistan a Kabul. Quan el Museu de Kabul es tancà al 1978, el parador dels ivoris es perdé i molts articles foren saquejats en la dècada del 1990.^[3]

Alguns dels articles furtats es localitzaren al 2004, i un altre grup de vint peces, venudes il·lícitament per antiquaris, es recuperaren més tard i les repatriaren. Després d'un tractament de conservació al Museu Britànic, s'hi exhibiren al 2011.^[2]^[5]

Ivoris de Bagram

Placa decorativa de Begram d'una cadira o tron, vori, c.100 d.C.
Placa decorativa de Begram d'una cadira o tron, c.100 d.C.
Suport indi de mobles de vori de Begram, segle i.
Cofre de vori trobat a Begram.
Detall d'un cofre de vori, amb un zebú.
Ornament d'un cofre que representa unes dones jugant amb un ocell.
Ivori de Bagram

Tecnologia

El vori i l'os es tallaren en plafons en relleu, sovint formats amb dues o tres tires per fer una sola incrustació. Només l'ivori s'usà per fer-ne també randes.^[6]

Després de tallar les superfícies s'allisaven i polien lleument. Les empremtes de color hi sobreviuen, amb pigments vermells i blaus alternats, i ressalten els fons plans amb roig o negre. El pigment mineral vermelló i el colorant orgànic anyil s'hi han dentificat.^[6]^[7]

Les incrustacions s'adjuntaren al que s'identifiquen com cadires i escambells, amb reblons d'aliatge de coure, per orificis. La fusta s'ha desintegrat, i no se'n sap les espècies ni la font, però les abraçadores metàl·liques en sobreviuen.^[6]

L'art indi també trobà una via cap a Itàlia, en el comerç indoromà: al 1938 es trobà l'escultura Pompeya Lakshmi a les ruïnes de Pompeia.

Conservació

Els materials orgànics com el vori i l'os són fràgils i propensos a la deterioració ambiental. Per estabilitzar els fragments de vori i alçar-los del sòl, es recobriren amb gelatina i tela. En atrapar la brutícia i contraure's amb el temps, aquests i els posteriors recobriments han causat danys al vori i se n'ha perdut pigmentació. Les esquerdes i trencaments s'han omplert amb una varietat d'adhesius, sense consolidació de la vora, i les diferents reconstruccions han acumulat residus dels tractaments anteriors.^[2]^[7]

L'anàlisi tècnica efectuada pel Museu Britànic en donà informació sobre els materials i tècniques de producció, condicions actuals, fenòmens de deterioració i intervencions prèvies. El tractament posterior reduí els recobriments previs, i els consolidà usant materials reversibles, amb tonificació posterior.^[2]^[7]

Temes

La gamma de motius n'inclou lleons, elefants, ocells, flors, nus femenins, músics, ballarins, adorns personals i telons de fons arquitectònics. Algunes insercions estan inscrites amb marques dels instal·ladors en kharosthi, brahmi i un tercer sistema d'escriptura no identificat.^[6]^[8]

Origen i atribució

La raresa dels paral·lelismes ha provocat disputes sobre l'origen i la data dels ivoris, encara que l'estratigrafia suggeriria una data no més tardana del segle ii. L'edifici on es trobaren els ivoris està datat del s. I.^[9]

La Pompeya Lakshmi, una cariàtide que és a la Via de l'Abundància de Pompeia amb un símbol de kharosthi marca de l'instal·lador, és una prova més del comerç a llarga distància a l'Índia de mobles decorats amb vori.^[6] Això també indicaria que podria haver-se'n originat a la zona nord-occidental de l'Índia i fabricat en tallers locals a la zona de Gandhara.^[9]

Per tant, hi ha la possibilitat que aquests ivoris es feren localment a la zona del nord-oest de l'Índia, i haurien d'estar datats de principis del s. I.^[9]

Referències

↑ Simpson, St John. Museu Britànic. The Begram Hoard: Indian Ivories from Afghanistan (en anglés), 2011. ISBN 978-0-7141-1178-0.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Beaumont, Peter «The Begram ivories: rescuing Afghanistan's lost history» (en anglés). The Guardian, 27-02-2011 [Consulta: 15 març 2018].
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 Simpson, St John. «The discovery of Begram (pp. 8–15)». A: The Begram Hoard: Indian Ivories from Afghanistan. Museu Britànic, 2011. ISBN 978-0-7141-1178-0.
↑ Hamilton, Adrian «Ancient wonders of Afghanistan». .
↑ Simpson, St John. «Introduction». A: The Begram Hoard: Indian Ivories from Afghanistan. Museu Britànic, 2011, p. 6–7. ISBN 978-0-7141-1178-0.
↑ ^6,0 ^6,1 ^6,2 ^6,3 ^6,4 Simpson, St John. «The significance of the 'Begram ivories'». A: The Begram Hoard: Indian Ivories from Afghanistan. Museu Britànic, 2011, p. 16–25. ISBN 978-0-7141-1178-0.
↑ ^7,0 ^7,1 ^7,2 Simpson, St John. «Conservation and scientific research». A: The Begram Hoard: Indian Ivories from Afghanistan. Museu Britànic, 2011, p. 30–35. ISBN 978-0-7141-1178-0.
↑ Simpson, St John. «Catalogue of the individual pieces». A: The Begram Hoard: Indian Ivories from Afghanistan. Museu Britànic, 2011, p. 36–91. ISBN 978-0-7141-1178-0.
↑ ^9,0 ^9,1 ^9,2 Afghanistan: Forging Civilizations Along the Silk Road, Joan Aruz, Elisabetta Valtz Fino, Metropolitan Museum of Art, 2012 p.75

Enllaços externs

Begram Ivory and Bone Carvings (Electronic Cultural Atles Initiative).

[1] Simpson, St John. Museu Britànic. The Begram Hoard: Indian Ivories from Afghanistan (en anglés), 2011. ISBN 978-0-7141-1178-0.

[Guardian-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Beaumont, Peter «The Begram ivories: rescuing Afghanistan's lost history» (en anglés). The Guardian, 27-02-2011 [Consulta: 15 març 2018].

[History-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 Simpson, St John. «The discovery of Begram (pp. 8–15)». A: The Begram Hoard: Indian Ivories from Afghanistan. Museu Britànic, 2011. ISBN 978-0-7141-1178-0.

[4] Hamilton, Adrian «Ancient wonders of Afghanistan». .

[5] Simpson, St John. «Introduction». A: The Begram Hoard: Indian Ivories from Afghanistan. Museu Britànic, 2011, p. 6–7. ISBN 978-0-7141-1178-0.

[Significance-6] 6,0 ^6,1 ^6,2 ^6,3 ^6,4 Simpson, St John. «The significance of the 'Begram ivories'». A: The Begram Hoard: Indian Ivories from Afghanistan. Museu Britànic, 2011, p. 16–25. ISBN 978-0-7141-1178-0.

[Conservation-7] 7,0 ^7,1 ^7,2 Simpson, St John. «Conservation and scientific research». A: The Begram Hoard: Indian Ivories from Afghanistan. Museu Britànic, 2011, p. 30–35. ISBN 978-0-7141-1178-0.

[Catalogue-8] Simpson, St John. «Catalogue of the individual pieces». A: The Begram Hoard: Indian Ivories from Afghanistan. Museu Britànic, 2011, p. 36–91. ISBN 978-0-7141-1178-0.

[MMA-9] 9,0 ^9,1 ^9,2 Afghanistan: Forging Civilizations Along the Silk Road, Joan Aruz, Elisabetta Valtz Fino, Metropolitan Museum of Art, 2012 p.75

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]