Velló d'or
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
En la mitologia grega, el velló d'or era el velló del moltó alat Crisomal·los (Χρυσομαλλος). Apareix en la història de Jàson i els argonautes, els quals van partir en la seva recerca per aconseguir que Jàson ocupés justament el tron de Iolcos a Tessàlia. La història era popular en l'època d'Homer (segles IX-VIII aC) i probablement data del segle xiii o XIV aC. Es conserva sota diverses formes, en les quals varien certs detalls. Per exemple, en versions posteriors de la història es deia que el xai era fill de Posidó i de Teòfane (amb menys freqüència de Nèfele).
El mite modifica
Atamant, rei de la ciutat d'Orcomen de Beòcia (una regió del sud-est grec) va prendre com a primera dona la dea núvol Nèfele, amb qui va tenir dos fills, Hel·le i Frixos. Més tard s'enamorà i es va casar amb Ino, filla de Cadme. Ino, gelosa dels seus fillastres, va planejar matar-los (en algunes versions, va persuadir Atamant que sacrificar Frixos era l'única manera d'acabar amb una fam); Nèfele (o el seu esperit) es va aparèixer als seus fills amb un moltó alat la llana del qual era d'or. Els nens van muntar-lo per fugir tot travessant la mar, però Hel·le va caure i s'ofegà a l'estret d'Hel·lespont, anomenat així en honor seu. El moltó va portar Frixos fins a Còlquida, a la llunyana (oriental) platja del mar Euxí, on aquest el va sacrificar i va penjar-ne la pell en un arbre (en diverses versions un roure) consagrat a Ares, i va ser des de llavors custodiada per un drac. I allà va romandre fins que Jàson se'n va apoderar. El moltó es va convertir en la constel·lació d'Àries.
Interpretacions modifica
S'han realitzat intents d'interpretar el velló d'or no sols com un objecte extravagant en un mite sinó com el reflex d'un objecte o pràctica cultural real. Així, per exemple, s'ha suggerit diverses vegades que la història del velló d'or significava l'arribada de la ramaderia a Grècia des de l'est, o que al·ludia al blat daurat o al sol.
Una altra interpretació recolza en les referències d'algunes versions a la tela porpra o tenyida de porpra. El tint porpra extret de cargols del gènere Murex i espècies relacionades era molt car en temps antics, i la roba feta de tela tenyida amb aquest era senyal de gran riquesa i elevada posició (d'ací l'associació del porpra amb la reialesa). La relació de l'or amb el porpra és per tant natural i passa sovint a la literatura.
Una interpretació més estesa relaciona el velló d'or amb un mètode per extreure or dels rius que està ben avalada (però només des de prop del segle V aC) a la regió de Geòrgia a l'est de la mar Negra. Moltonines d'ovella, de vegades esteses sobre marcs de fusta, se submergien en el corrent d'aigua i els grans d'or que baixaven del riu amunt s'hi recollien. Els vellons es penjaven llavors als arbres per assecar-los abans d'espolsar o pentinar l'or.
L'antic origen del mite en temps anteriors a la literatura vol dir que totes les interpretacions existents són molt posteriors i, en major o menor grau, racionalitzacions que pateixen del molt incomplet coneixement de la cultura en què va sorgir. La majoria ha estat de fet criticada en la literatura arqueològica. Un intent de construir una explicació més plausible mitjançant la seva ubicació en el que es coneix d'aquesta cultura assenyala, curiosament, una de les primeres propostes, en concret que el velló d'or representa la idea de la reialesa i la legitimitat: d'aquí el viatge de Jàson a buscar-lo, per restaurar el legítim govern de Iolcos.
Toisó d'or modifica
Al segle xv, el velló va ser escollit com a símbol per a la cadena o condecoració de l'Orde del Toisó d'Or (en francès toison = velló). Aquest orde cavalleresc subsisteix encara avui, amb dos titulars: el rei d'Espanya i el cap de la casa dels Habsburg.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Velló d'or |