Obre el menú principal

La història va començar molt abans que Jàson nasqués. Ens hem de situar en el Regnat de Bisaltes a Tràcia.

Infotaula de llibreJàson i el velló d'or
Tipus llegenda
Modifica les dades a Wikidata
Tràcia, de color groc, senyalada en aquest mapa

Bisaltes tenia una filla, Teòfana. Posidó es va enamorar d’ella. Se la va emportar a l'illa de Crumissa. Com que els pretendents mortals la van anar a buscar, Posidó la va transformar en ovella. Un grup d’homes s’hi quedà a viure i Posidó no va poder desfer l’encanteri.

Amb el temps, l'ovella va donar llum a un xaiet. Tenia la pell d’or pur. Zeus va ordenar que el tornessin a la península hel·lènica i el van posar a pasturar amb els ramats de la plana d’Argos.

Abans d’això, el rei Pèlops, que era el governant d’aquella zona, va morir deixant dos fills: Atreu i Tiestes. Els dos germans volien el tron, i per evitar una guerra civil, ho van consultar a l’oracle de Delfos. L’oracle va dir:

- Aquell de vosaltres entre el ramat del qual sigui descobert el xai amb el velló d’or serà el rei legítim.

Atreu i Tiestes van començar a buscar-lo.

Als ramats de la plana d’Argos, només hi havia una persona que sabia de l’existència d’un xai amb el velló d’or. Que era Aèrope. Els dos homes retornaren a Micenes amb el missatge de l’oracle, ella, una nit secretament anà a treure el velló d’or del ramat de Atreu i va portar-lo al ramat de Tiestes, aquest es va convertir en rei.

A Zeus no li va agradar el que havia passat, i va enviar a Hermes. Hemes li explicar l’error a Atreu, però se’n va oblidar de dir-li el paper que havia tingut Aèrope. Atreu li va anar a dir a Tistes, aquests discutiren tota la nit.

Atreu va dir que si ell era el rei legítim, que el Sol sortís per l'oest.

El sol sortí per ponent, Atreu fou rei i Tiestes fou desterrat per sempre del territori. Mentre a Orcomen hi havia una disputa. Atames, rei d'Orcomen, tenia quatre fills: Frix i Hel·le de la primera muller i els altres dos de la segona.

Ino tenir una disputa amb Atames perquè creia que estimava més a Frix i Hel·le. El rei li va negar. Llavors Ino planejar un plar per desfer-se de Frix i Hel·le, hi va enviar un missatger per dir a Atames que havia de sacrificar a Frix i Hel·le. Atames convocar l'assemblea.

Zeus enviar a Hermes a agafar el moltó per salvar-los.

Ningú gosà aturar Frix i Hel·le quan van saltar a l’esquena del moltó. Frix s’agafà a les banyes i Hel·le s’agafà al daurat pèl del moltó. Al cap d’una estona de sobrevolar el mar, el moltó va començar a descendir i Hel·le es deixà anar per saludar, va caure i es va matar quan passaven per l’estret que separa Europa d’Àsia. Des d’aquell dia aquell lloc s’anomena Hel·lespont.

Una vegada després de l’episodi, el moltó va ser sacrificat i el velló va ser penjat d’un arbre que el vigilava un drac que no dormia.

Mentrestant hi havia la disputa entre Atreu i Tiestes, Jàson es va anar fent un home. Estava ensinistrat en les arts de la cacera i de la guerra pel mateix Quiró. El pare de Jàson era el rei legítim de Iolcos. Quiró li va dir que per començar a voltar pel món comencés visitant Iolcos per veure si podria posar-se al tron.

Uns dies després de començar el viatge, Jàson va arribar a la riba del riu Anaure. Va aparèixer una vella que li va demanar si la podia ajudar a travessar el riu. A mesura que anava endinsant-se al riu, la vella pesava més i més. Quan va haver creuat el riu, es va adonar que havia perdut una sandàlia.

Al creuar el corrent es troba amb Hera esposa de Zeus i reina dels cels, aquesta li digué que anés a Icolos i que s'enfrontés al rei.

En arribar a Icolos va anar a veure el rei, van tenir una disputa i Pèlies va dir que si Jàson portava el velló d'or des de la Còlquidia ell el trobaria digne del tron.

Jàson accedí a les condicions del rei.

Després d’haver començat el viatge amb els argonautes, els navegants de l’Argos, van arribar a la Col·lòquida.

Els navegants de l’argos eren Peleu i Telamó, companys seus, Càstor i Pòl·lux, Zetes i Cales, Orfeu, Atlanta, i d’altres herois importants.

En arribar a la Col·lòquida, Jàson va parlar amb Aetes i aquest es va inventar unes condicions que havia de complir, però la conversa la va escoltar Medea, la filla del rei. Medea es va enamorar de Jàson, i els va ajudar.

Jàson, gràcies els poders màgics de Medea, va "domar" els bous, llaurar el camp i sembrar-lo amb les dents de drac que Aetes li havia donat.

Però de la terra sembrada van sortir tot de guerrers. Jàson, aconsellat per Medea, llançà el casc, que contenia les dents, entremig dels guerrers i aquests a l’instant es barallaren entre ells fins a matar-se.

Després d’això Aetes li va dir que el velló era seu. I se'n van anar al bosc on hi havia el velló protegit per el drac. Els acompanyava Odisseu, que, per ordre de Medea, va tocar la lira i va adormir al drac. Jàson va agafar el velló i van marxar ràpidament cap a l'Argos. Van salpar i al cap de poca estona ja eren a mar oberta. Al segon dia del viatge de tornada, una nau d’Aetes els perseguia, i Medea va decidir matar el seu mig germà, el va especejar i va tirar-ne els bocins al mar. Aetes que ho va veure es va aturar a recollir els trossos del seu fill i així escaparen. Gràcies a Orfeu passaren de llarg de les sirenes, menys Butes, el més jove, que fou atret per elles.

Al final l’Argos arribà a Ioclos. El velló va ser dedicat a Zeus i Pèlies mantingué la seva paraula, per tant, Jàson passà a ser rei i es casà amb Clausa.

Però un dia al cap de molts anys, mentre estava al costat de l’Argos, el seu vaixell, li caigué el mascaró al damunt i morí aixafat, tot sol, arrepenjat al vaixell que li havia donat fama i glòria.